Avui fa vent i corre l’oratge. Li diu la roba estesa a les persianes. […]
Avui fa una mica de vent però fa molt de sol. Ja sabem que mai no plou a gust de tothom però ara fa molt que el paraigües és desat a l’armari. Avui fa vent i corre l’oratge però és insuficient per amainar aquesta nostra xafogor mediterrània.
Avui fa calor, renega el veí. I és que les persones mai no estem contentes amb allò que tenim. Són dies d’agost. Dies per viure a un ritme diferent, caminant sense pressa però sense aturar-se. Dies llargs que il·luminen les persianes durant moltes hores canviant-li el seu color original. Dies en que les gotes de suor humitegen els cossos fins a ennuegar-los i fer més difícil la respiració.
Tanmateix, dies per viure com qualssevol altres i gaudir d’allò que tenim. Dies per poder recordar quan el fred ens desperti l’anyorança.
[Apunt basat en la cançó de Clara Andrés i la vista xafogosa des de darrere les persianes]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!