Em presente

Excursió per l'interior del País Valencià a l'octubre del 2007.

Excursió per l’interior del País Valencià a l’octubre del 2007.

QUI SÓC:

Sóc de l’Horta de València, de l’any 55 del segle passat, de pares agricultors. Pare immigrant de segona generació, valencianoparlant, i mare valenciana autòctona i orgullosa de la seua llengua i cultura, en contra de la persecució d’aquells anys.

Com tothom a l’època, a la infantesa i a la adolescència vaig ser “educastrat” a l’escola franquista nacionalcatòlica.

La universitat fou l’inici del meu alliberament personal i la que em donà la formació i el gust per la ciència. De vegades pense que la meua estima pel mètode científic nasqué com a antídot front a l’obscurantisme i la manipulació de la realitat per part de tot tipus de poder autoritari sense autoritat merescuda. Sóc llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de València.

El estudis de postgrau em donaren una formació més específica i la possibilitat de guanyar-me la vida. Sóc diplomat en Tecnologia dels Aliments pel I.A.T.A. de València (C.S.I.C.) i professionalment treballe com a tecnòleg d’aliments.

Per la gran estima que he sentit sempre per la nostra llengua, encomanada per ma mare, finalitzats els estudis superiors, vaig seguir cursos de llengua catalana al Centre Carles Salvador i a la Universitat de València, fins al grau superior.

Sóc afeccionat a la lectura, la meteorologia i les ciències anomenades “pures” en general, sense oblidar la lingüística i la filologia, evidentment.

M’agrada passejar per la natura no gaire domesticada però segura. Endevinareu que no sóc massa esportista.

Per a viure no m’agrada la ciutat, la seua contaminació ambiental (sorolls, olors, llums); per això visc des de fa més de vint anys a una casa unifamiliar envoltat de natura a la comarca del Camp de Túria, que estime com si fos la meua de naixença.

Escriure ho faig tothora al treball. A més, faig fitxes del llibres que llig i resums de dades meteorològiques de la meua estació d’afeccionat.

Sóc un homínid aprenent d’humà. Aprendre és un dels meus gaudis favorits. M’agrada escoltar més que no parlar.

A la Conarda, després d'una tempesta al maig del 2007.

A la Conarda, després d’una tempesta al maig del 2007.

EL NOM I LES MEUES INTENCIONS EN AQUEST BLOG:

El nom que he triat per el bloc/ blog respon al fet que sóc aficionat a la meterorologia (de fet, tinc un observatori meteorològic automàtic connectat a la xarxa) i perquè reflexa millor el meu tarannà científic.

“Conarda” és el nom d’un ocell i del lloc on visc, que es troba al terme de Bétera, comarca del Camp de Túria.

No sé la continuïtat que podré donar a aquestes ratlles, però no vull desaprofitar l’avinentesa que m’ofereix VilaWeb.

La meua intenció inicial és escriure tocant a llibres, meteorologia i ciència en general, que és el que més m’agrada; però no puc bandejar res a priori. De fet, ja em roden pel cap algunes reflexions que no tenen res a veure amb això.

Us demane que sigueu comprensius amb els “discursos” que us puga abocar i també si no puc acomplir les meues intencions. No cal que us recorde que la vida és allò que ens passa mentre fem altres plans.

Espere que allò que escriuré d’ara endavant tindrà algun interès per algú de vosaltres. En qualsevol cas, m’ho pense passar d’allò més bé fent-ho.

I el més important: Carpe diem! Que gaudiu d’aquest dia!

Posta de sol a la Conarda al març del 2008.

Posta de sol a la Conarda al març del 2008.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*