Observar, llegir, escriure

L’aleatorietat de l’oratge o temps atmosfèric, sobretot en latituds situades a la frontera entre masses d’aire càlides i fredes, entre els tròpics i els pols, com la nostra, fa que a un any excepcional quant a pluges, com s’esdevingué al novembre passat, li succeesca un de sequera, com en el mateix mes d’enguany. El refranyer tampoc no s’hi mulla gaire: “De Tots Sants a sant Andreu, vent o pluja, o fred o neu”. Aquest de 2019 ha vingut sobretot amb vent, sent el més ventós de la sèrie d’onze anys de què dispose, amb domini aclaparador de la component oest, que a la riba est peninsular ens aporta aire eixut i reescalfat. Quant a temperatures, aquestes han anat disminuint a poc a poc durant les tres primeres setmanes, mentre que en la darrera s’han recuperat i força, amb un resultat mitjà prou més càlid del normal, malgrat que els refranys d’antany ens dibuixaven un penúltim mes de l’any més aviat fred (“De novembre cap allà, la manta no la deixes de la mà”).

Aquest allunyament de l’oratge d’hivern ja ens resulta familiar, tenint en compte que ens trobem a l’anomenat Antropocè, un hipotètic període geològic que hauria començat amb la revolució industrial i que està generant un escalfament global perillosament massa evident. Un canvi climàtic que està produint alteracions fenològiques en les diverses espècies vegetals i animals (la fenologia estudia la relació entre el clima i els cicles vitals dels éssers vius).

Els canvis climàtics graduals hi permeten l’adaptació dels ecosistemes, com s’ha demostrat durant la història geològica del nostre planeta. D’escalfaments globals n’hem tingut cíclicament durant els diversos períodes i eres geològics; tanmateix la pujada de temperatures que estem produint els humans, amb la industrialització accelerada generadora de gasos d’efecte hivernacle, ho està fent en escales de temps força més petites que les geològiques i la comunitat científica preveu que molts dels ecosistemes actuals no s’hi podran adaptar, posant en perill la seua supervivència a curt o mitjà termini (http://blog.creaf.cat/noticies/el-canvi-climatic-es-mes-rapid-que-la-capacitat-dadaptacio-dels-animals/).

Actualment s’estan observant clars símptomes d’estrès i retraïment en moltes espècies vegetals i animals, i, a nivell general, canvis fenològics prou significatius. Per exemple, respecte de la meitat del segle passat, les orenetes arriben a casa nostra entre 3 i 4 setmanes abans, la maduració de la fruita al nostre país s’ha avançat de mitjana entre 3 i 5 setmanes, els arbres caducifolis retarden la pèrdua de les fulles entre 2 i 4 setmanes, hi ha un avançament en la floració de les plantes que pot produir una menor producció agrícola, per un desacord amb l’aparició dels insectes pol·linitzadors, etc. Davant d’aquest escenari, el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) ha liderat la creació d’un observatori ciutadà que ajudarà la comunitat científica i als gestors a seguir com varia el ritme de la natura. Les dades que es recullen poden servir per a prendre mesures que eviten problemes en l’agricultura o en el funcionament dels ecosistemes naturals. El nou observatori s’ha batejat amb el nom de RitmeNatura.cat i busca ciutadans amants de la naturalesa que vulguen aprendre a fer observacions fenològiques i ajudar els científics a estudiar els impactes del canvi climàtic sobre les plantes i els animals.

…………………………………………………………………………………………………………………………….

Passant a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer novembre, això és el que hi apuntava al meu diari meteorològic:

Setmana 44 (3 dies): S’afermava l’entrada d’una massa d’aire tropical i el vent de ponent, la qual cosa feia que el dia de Tots Sants i posteriors fora pràcticament estiuenc. La mínima de dissabte, 2, vora 20º C, va resultar la més alta en 12 anys de dades automàtiques del meu observatori. Un començament típic d’onada de calor a aquestes alçades d’any! Diumenge, 3, s’acostava un centre de baixes pressions força actiu, que creuava pel nord de la península i ens enviava un flux de vent de llebeig que en el seu màxim gairebé fregava els 50 km/ h, amb una pressió al voltant dels 1000 hPa.

Setmana 45: Continuava el pas de Baixes actives pel centre europeu i el flux de vent s’intensificava, des de nord girant a llebeig, amb ratxes màximes de fins a 56 km/ h. Les temperatures es refredaven progressivament alhora que ens creuava una vall freda en altura, amb gens de pluja pel vent eixut que hi bufava. Situació que en dies posteriors es repetia en superfície i en altura i ens portava a una normalització de les temperatures, amb mínimes al voltant dels 10º C i màximes, dels 20º C. La pressió s’acostava als 1000 hPa, el vent continuava moderat de component oest a nord-oest i els fronts que se’ns atansaven portaven núvols i poca cosa més. Cap de setmana fred pel creuament d’una bombolla freda en altura i una Baixa que portava vent fort de tramuntana, que la nit de dissabte a diumenge, 10, assolia bufarades de fins a 55 km/ h. Les temperatures seguien baixant i la sensació pel vent era d’oratge d’hivern, que em va portar a haver d’engegar la calefacció de la casa per primer colp en aquest curs 2019-2020.                      

Setmana 46: Sense canvis significatius a la situació meteorològica, que es mantenia prou remoguda en superfície i en altura. Continuava el flux de vent de l’oest al nord, núvols i clars, poca pluja i sensació de fred d’hivern. Durant la nit de dilluns, 11, una tramuntanada assolia fins als 56 km/ h; vent de nord que continuava dimarts, amb una ratxa màxima de 45 km/ h. Dimecres, 13, de matinada se’ns acostava una Baixa prou a prop nostre, on els fronts associats, amb vent fluix de llebeig, deixaven uns escassos 1,2 mm. Els dies següents continuàvem amb el rosari de Baixes que es despenjaven pel nord i ens enviaven un corrent de vent polar, mentre que en altura passava el mateix amb masses d’aire ben fredes; una combinació que ens portava un oratge d’hivern un mes avançat, amb vent fort entre ponent i mestral, i nevades a la franja nord peninsular i al sistema Ibèric. Dissabte, 16, assolíem la temperatura mínima, 4,6º C, i diumenge, 17, la màxima mínima, 15,7º C.

Setmana 47: Continuació de la circulació d’oest a est en superfície i fred en altura que remetia a poc a poc conforme avançàvem setmana. Dimecres, 20, ja de nit ens creuava un front oclús per l’oest i ens deixava 1 mm de pluja. Minvava el vent i pujava la humitat relativa. El cel es mantenia ennuvolat i això feia disminuir l’amplitud tèrmica. Divendres, 22, tornaven a passar fronts oclosos que penjaven d’una Baixa al nord peninsular i ens deixaven un altre mm llarg de pluja. Cap de setmana més estable amb temperatures pujant i vent de ponent.

Setmana 48 (6 dies): Comiat càlid i ventós. A nivell de superfície, continuava el pas de fronts de l’oest, i en altura ens envaïa una massa d’aire d’origen més meridional. Temperatures mínimes per damunt dels 10º C (14,6º C, dimecres, 27) i màximes al voltant o per damunt dels 20º C. Oratge eixut pel vent fort de ponent que assolia ratxes de fins a 42 km/ h (realment una mica superiors tenint en compte la influència sobre el meu anemòmetre d’una pineda propera situada a ponent). Era l’estiuet de sant Martí, que havia vingut una mica endarrerit aquest any. En aquestes latituds de frontera entre masses d’aire tropical i polar, els cicles càlids i freds se succeeixen durant tot l’any d’una forma regular però aleatòria i la tradició popular, amerada d’esdeveniments religiosos, els hi assignava algun personatge del santoral. Un comiat quasi estiuenc a l’espera d’un canvi d’oratge important que arribaria amb el mes novell, acomplint-se el refrany triat per capçalera: “Novembre acabat, hivern començat”.

……………………………………………………………………………………………………………………………..

Passant a resumir les dades meteorològiques d’aquest novembre, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

– Temperatura mitjana = 14,7º C, 1,3º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de novembre.

– Pluja recollida = 3,8 mm, un 93 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a novembre. El dèficit en el balanç pluviomètric anual ha augmentat fins al 24 %, i, pel que fa a l’any hidrològic 2019-2020,que comença a comptar des de setembre, repetim dèficit, és a dir, també ha plogut un 24 % menys del normal.

– Vent: Intensitat mitjana = 5,9 km/ h, 2,1 km/ h superior a la mitjana d’11 anys de dades recollides al meu observatori en novembre i ha resultat el valor rècord d’aquesta sèrie. Direcció dominant de l’Oest (WSW), la més habitual al meu observatori en novembre (WSW = 55 %, W = 27 %, NNW = 9 %, SE = 9 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Bones festes del solstici d’hivern i d’entrada d’any nou, que vinga ple de salut i de projectes compartits.