Observar, llegir, escriure

Tot i saber que juny és un mes climàticament estiuenc, “Al juny, la pluja és lluny”, aquest del 2019 ha estat malauradament i excepcionalment eixut. No ha plogut gens al meu observatori, cosa que no s’havia esdevingut en cap dels darrers 22 anys de registres de què dispose; tot i que en 2009 els 0,4 mm recollits s’hi acostaven prou. Pel que fa a la temperatura, amb un valor mitjà bastant a prop de la normalitat, hem gaudit d’unes 3 setmanes una mica més fresquetes del normal, que em recordaven la bonança dels junys d’antany (fent bo el refrany: “Fins el dia del Ros –sant Joan–, no li lleves ni un fil al cos”), però amb un comiat que ens retornava a l’escalfament climàtic més actual: una onada de calor excepcional, amb registres que en molts indrets del país superaven els 40º C termomètrics; valors que, malgrat la baixa humitat relativa, s’enfilaven encara més si consideràvem la temperatura de xafogor; una situació perillosa per als qui s’hi exposaven massa temps; amb vent més aviat fluix de component sud-est (i encara gràcies que no havia bufat de ponent!). Dissortadament, la collita d’excepcions meteorològiques negatives per als ecosistemes (calor, sequera) no s’atura.

Pel que fa a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer juny, això és el que hi apuntava al meu diari meteorològic:

Setmana 22 (2 dies): Continuació de l’oratge preestiuenc, amb pressió atmosfèrica intermèdia pels petits centres depressius d’origen tèrmic sobre la península i entrada d’aire càlid d’origen tropical marítim en capes més altes de la troposfera, temperatures al voltant dels 15º C de mínima i acostant-se als 30º C de màxima, pocs núvols i vent en règim de brises; situació que dibuixava més estabilitat que no pas el contrari.

Setmana 23: Dimecres, 5, amb l’anticicló de les Açores desplaçat cap al nord-oest de l’Atlàntic, el vent girava a ponent/ mestral durant mig dia i, malgrat el seu origen marítim polar, a la riba de la Mediterrània ens arribava sec i reescalfat, amb una ratxa màxima de 52 km/ h, de l’WSW, a les 9:30 UTC; això sí, ens portava temperatures relativament moderades per a una situació de ponent: 29º C de màxima. Dijous, 6, de tornada a la component marítima i refrescament ambiental i divendres, 7, sant tornem-hi amb la mateixa situació de dimecres i uns altres 29º C de màxima, però ponent més fluix. Cap de setmana tranquil com el que encetava el mes; si bé diumenge, 9, va restar ennuvolat per una situació d’inestabilitat feble, tant en altura (acostament d’una vall relativament freda), com en superfície (baixa dèbil, vent prou fluix i de direcció variable).                      

Setmana 24: Aquesta setmana les ondulacions del corrent en jet polar ens han portat una mica de fred i inestabilitat moderada; amb sinuositats força regirades abans de fer efectiva la seua retirada estiuenca cap al nord i deixar-nos a mercè de l’aire càlid tropical sec (nord d’Àfrica) o humit (Atlàntic sud). Una baixada de les màximes per davall dels 25º C i de les mínimes, dels 15º C, almenys fins dijous, 13; i una inestabilitat en conjuminar-se el pas de valls fredes en altura (la part davantera de les “V”) amb baixes relatives al sud-est peninsular, que ens portaven núvols però gens de pluja. Divendres, una entrada de ponent feia pujar els termòmetres fins als 30º C, situació que donava entrada a una massa d’aire més càlid d’origen nord-africà, que mantenia les temperatures en la ratlla dels 30º C, però amb alta humitat, que augmentava la sensació de xafogor; un oratge més estiuenc, però que aquest any s’havia sortosament retardat.

Setmana 25: Continuava l’estiu meteorològic, si bé no encara en fase canicular o d’onada càlida. Mínimes entre els 16 i 18º C, i màximes fregant els 30º C, amb vent en règim de brises, que portava humitats altes i boirines matinals a prop del litoral, i la corresponent sensació de xafogor. Divendres, 21, ens arribava el solstici a les 15:54 h UTC i, a diferència dels darrers anys, les temperatures encara es mantenien prou a ratlla (de fet, a casa encara no havíem fet servir l’aire condicionat), si bé ja s’anunciava la primera onada de calor amb cara i ulls per a la propera i darrera setmana del mes. Així que s’albira un mes de juny amb sequera estricta, que suposaria un rècord negatiu de la sèrie històrica de juny al meu observatori.

Setmana 26: En els típics vaivens de les ones del corrent en jet polar, ja retirat més cap al nord, que divideix les masses d’aire fred al nord de les càlides al sud, ara ens tocava una entrada important d’aire tropical continental, d’origen nord-africà, reescalfat, sec i carregat de pols en suspensió sahariana, que s’emportava la bonança del que portàvem de mes, bescanviant-la per un comiat d’allò més abrusador. El dia més calorós fou dissabte, 29, amb 37,4º C de màxima, rècord al meu observatori de la sèrie històrica de juny (11 anys); això sí, amb humitats relatives molt baixes, que arribaven al 19 % el dia i hora de la màxima, que frenaven la que haguera pogut ser una molt perillosa temperatura de xafogor. Les nits ja eren tropicals, amb mínimes per damunt dels 20º C, la màxima de les quals, diumenge, 30, fou de 21º C, acomiadant mesada i onada amb un oratge plenament canicular fora de temps.

Passant a les dades meteorològiques concretes, em centraré en les més importants, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

– Temperatura mitjana = 22,0º C, 0,5º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de juny.

– Pluja recollida = 0,0 mm, rècord de sequera al meu observatori per a juny. Això ha fet que puge el dèficit del balanç pluviomètric anual fins a un -25,5 %; i pel que fa a l’any hidrològic 2018-2019 (balanç pluviomètric des de Setembre del 2018 fins al mes actual,) ha minvat el superàvit que manteníem gràcies a una tardor excepcional, que ha quedat en un +38 %.

– Vent: Intensitat mitjana = 6,3 km/ h, 1,2 km/ h superior a la mitjana de 11 anys de dades recollides al meu observatori en juny; rècord del meu observatori en juny. Direcció dominant de l’Est (E), una de les més habituals al meu observatori en juny (ESE = 73 %, E = 27 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

A gaudir de l’estiu, de les nits de bonança i dels dies de platja i piscina, però protegint-se del sol inclement que hi domina l’oratge (“Juliol és el mes del sol”).