Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

3 de juny de 2019
0 comentaris

“Al maig, cada dia un raig”. De meteorologia de maig, 2019, des del Camp de Túria. Primavera, temps de tempestes.

Al maig, cada dia un raig” és un refrany dels més populars arreu del països catalans, que ve a dir que a maig acostuma a ploure sovint, tempestes sobretot, que porten ruixats intensos i de curta durada, sobretot a muntanya. Això es degut a la geografia del nostre país mediterrani, que es pot assimilar a un amfiteatre obert al mar, i a les condicions d’inestabilitat atmosfèrica que es donen a les estacions primaverals, tant a la d’estiu d’ara com a la d’hivern o tardor.

L’element necessari perquè es desenvolupen tempestes és la inestabilitat atmosfèrica, que serà més alta quan major siga la diferència de temperatura de l’aire en la vertical del lloc considerat i major siga la seua humitat relativa; perquè en ascendir una massa d’aire en aquestes condicions d’elevats contrast termomètric i concentració de vapor d’aigua, i refredar-se per sota de l’anomenat punt de rosada, aquest vapor condensarà fàcilment en forma de núvols abundants i de gran desenvolupament vertical.

Les tempestes es formen quan, a les condicions d’atmosfera inestable, se suma un fort moviment convectiu vertical de l’aire; situació que es produeix més sovint a la primavera i a prop de les serralades de l’interior del nostre país. En efecte, en aquesta estació de canvi termomètric s’afavoreixen les condicions d’inestabilitat de l’aire, en augmentar l’escalfament del terra per una insolació major (que escalfa l’aire en contacte, el qual inicia un moviment vertical per la seua menor densitat) i el fred en altura, sobretot quan arriben masses d’aire d’origen polar (perquè el front polar de borrasques encara no s’ha retirat prou cap al nord o, si pensem en la tardor, estaria baixant de latitud), és a dir, s’afavoreix el gradient vertical de temperatura. L’altre element és el vent carregat d’humitat, ajudat i accelerat per la nostra orografia muntanyenca oberta al mar proper, quan aquest vent bufa de mar cap a terra (gregal, llevant, xaloc), siga en règim de marinades (llavors, s’afavoreixen tempestes diürnes de curt abast, que descarreguen sobretot a muntanya), siga empentat amb força per algun nucli d’altes pressions al nord (gir dels vents en sentit horari) i/ o un de baixa pressió al sud (gir dels vents en sentit antihorari), situació que porta a tempestes de major intensitat, durada i extensió.

Per “reblar” el concepte, heus ací el que hi posa la web del Servei Meteorològic de Catalunya: TEMPESTA: Forta pertorbació de l’atmosfera acompanyada de vent, pluja, neu o pedra i especialment d’intensa activitat elèctrica. Les causes fonamentals de l’existència de les tempestes són el fort moviment vertical de l’aire per convecció i l’acceleració de tots els processos de canvi d’estat de l’aigua atmosfèrica. Les tempestes són fenòmens atmosfèrics molt vinculats a regions d’intens escalfament superficial de l’aire que fa que aquest s’elevi a gran velocitat. També requereixen molta alimentació d’aigua evaporada, que serà transportada per l’aire. L’existència de muntanyes pot afavorir la convecció i, per tant, la generació de tempestes.

Per això, per la seua elevada orografia i la convergència de vents en aquest vessant est de la serralada Ibèrica, són les comarques del nord-oest del país valencià, els Ports i l’Alt Maestrat, les que de mitjana presenten la major activitat convectiva de tota la península Ibèrica, amb 25 a 30 dies de tempesta l’any, des de finals de la primavera fins a tot l’estiu.

 

El darrer maig ha tingut una meteorologia prou ajustada al que preveia el patró i, doncs, la temperatura mitjana no n’ha diferit gaire (“Al maig, vaig com vaig”); ha plogut pocs dies, però en quantitat suficient per no haver de patir sequera (“En maig, cada gota un raig”); i el vent ha bufat d’acord amb la mitjana de dades del meu observatori (“Maig ventós i juny calent fan bon vi i millor forment”). Vegem-ho amb més detall.

Pel que fa a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer maig, això és el que apuntava al meu diari meteorològic:

Setmana 18 (5 dies): Començament típic de l’estació primaveral. Continuació del temps anticiclònic però inestable amb què deixàvem abril (per la presència d’un petit centre de baixes pressions voltant sobre la península, una baixa tèrmica per la insolació), que de matinada ens portava humitat, boirines i rosada, fins que les dissipava el sol de migdia, i núvols d’evolució a les serralades, especialment la Ibèrica, per l’escalfament solar, l’entrada humida de mar cap a terra i la relativa fresqueta en altura, que a la vesprada ja eren tempestes que descarregaven a muntanya i s’atansaven més afeblides a la costa mediterrània. Així, el  dimecres, 1, replegàvem 5,8 mm en total, ben bons per començar el recompte mensual. La situació inestable continuava a mitjanit i matinada del dijous, 2, en situar-se i aprofundir-se una Baixa entre el nord d’Àfrica i el sud-est peninsular, que ens enviava vent fluix de llevant i fronts que reactivaven la inestabilitat del dia anterior, i alhora ens creuava una vall relativament freda i prou activa en altura. El resultat foren altres 4 mm més. Divendres, 3, repetició de la situació del dia anterior, però més feble, amb 1 mm de pluja. Cap de setmana relativament estable amb vent fluix entre llevant i migjorn, rosades matinals i núvols d’evolució diürna sense més conseqüències, temperatures normals per l’època: mínimes de 8º C i màximes de 20º C.

Setmana 19: Canvi important a partir de dimecres, 8: aproximació en superfície d’un cicló potent per l’Atlàntic, que ens portava vents forts de ponent; mentre que en altura ens envaïa un aire càlid d’origen meridional: el Front Polar començava a bellugar-se més cap al nord i deixava passar les masses d’aire tropicals. Resultat: temps d’estiu anticipat (“Fins al quaranta d’abril, no et lleves fil”). Dades de la 1ª onada de calor d’enguany: dimecres, 8: 14,4º C de mínima i 27,2º C de màxima; dijous, 9: 17,9º C de mínima i 28,9º C de màxima; divendres, 10: 19,8º C de mínima i 32,4º C de màxima. Cap de setmana de recuperació de la bonança primaveral amb canvi de direcció del vent a la component marítima, xaloc en concret.                      

Alba serena del 23/05/2019 amb el perfil de la serra Calderona al fons.

Setmana 20: Continuació del temps primaveral, anticiclònic la meitat de la setmana, amb boirines i rosada matinal, vent en règim de marinades, mínimes entre 10 i 15º C i màximes entre 20 i 25º C. A partir de dijous, 16, una Baixa se situava sobre la península; divendres, 17, el protagonista fou el vent de mestral, que fregava els 40 km/ h; dissabte, 18, ens creuava una vall freda en altura, que, amb vent de xaloc, afavoria el desenvolupament de nuclis tempestuosos d’evolució diürna, un dels quals descarregava cap a migdia vora 4 mm al meu observatori i feia baixar la temperatura 4º C de colp. Diumenge, repetíem situació, però els núvols de tempesta que s’atansaven deixaven caure tan sols quatre gotes.

Alba ben ennuvolada del 21/05/2019, el dia més plujós del mes al meu observatori.

Setmana 21: Continuàvem amb una Baixa tèrmica a l’interior peninsular, pas de valls relativament fredes en altura i entrada de vent d’origen marítim; situació que afavoria el desenvolupament de nuclis tempestuosos d’evolució diürna a la serralada Ibèrica. Fou dimarts, 21, quan se’n formava un d’enorme que baixava lentament fins al nostre litoral i, amb llamps, trons i alguna pedra, deixava caure 15 mm prou ben caiguts, perquè les pedres i els vora 120 mm/ h d’intensitat màxima van durar ben poc. Divendres, 24, repetíem situació inestable pel pas d’una vall freda en altura que es conjuminava amb vent de la component est, que era empentat per baixes pressions relatives al sud-est peninsular. Foren pluges febles i persistents que caigueren durant tot el dia, deixant en total 8 mm. Cap de setmana pràcticament estable, vent en règim de brises i temperatures en augment.

Setmana 22 (5 dies): Sense entrades fredes en altura a la vista ni baixes significatives en superfície, sinó tot el contrari: entrada d’aire càlid d’origen tropical atlàntic i domini del nostre company inseparable, l’anticicló de les Açores, el comiat d’aquest maig s’esdevenia tranquil i amb cara d’estiu, amb les màximes superant clarament els 25º C.

Passant a les dades meteorològiques més importants que han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

Temperatura mitjana = 17,8º C, 0,1º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de maig.

Pluja recollida = 39,4 mm, un 9 % superior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a maig. Això ha reduït una mica el dèficit anual que arrossegàvem per la sequera hivernal, deixant el balanç pluviomètric anual en un -17 %. Pel que fa a l’any hidrològic 2018-2019 (balanç pluviomètric des de Setembre del 2018 fins al mes actual,) mantenim un superàvit del 45 % gràcies a una tardor excepcional.

Vent: Intensitat mitjana = 5,0 km/ h, igual a la mitjana d’11 anys de dades recollides al meu observatori en maig. Direcció dominant de l’Oest (WSW), poc habitual al meu observatori en maig (ESE = 82 %, WSW = 9 %, E = 9 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

A gaudir de la calor de l’estiu; perquè cada cosa al seu temps sempre ens fa bé: “Fred per Nadal i calor per sant Joan, salut per tot l’any”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.