Observar, llegir, escriure

Aprofitaré aquesta oportunitat que m’ofereix el resum meteorològic anual per començar, com faig sempre, fent un petit passeig per la saviesa popular que representen les dites i refranys del nostre país de països, i que tan encertadament reflecteixen l’esdevenir de la vida humana vista des de nostra cultura. La tria ha estat guiada pels desitjos i emocions que m’ha portat aquest cap d’any, més que no pas per les sensacions que m’ha deixat el llarg i feixuc camí que he hagut de recórrer durant 2018. Vaja per endavant el meu agraïment a la lloable tasca dels recol·lectors i difusors de refranys, com n’Adolf Gisbert, el recull temàtic del qual faig servir sovint.

“Cap d’Any seré, tot l’any va bé”. La predicció que fa aquest refrany és més aviat com un talismà que ens protegirà tot l’any de malures i disgustos. És com les felicitacions d’any nou, que ens encomanen el desig, la il·lusió, l’esperança de que les coses ens aniran millor en el proper cicle solar, una roda del temps que sembla tornar al mateix punt cada 365 dies i, tot i que no té començament ni final, la nostra cultura ha posat la fita d’inici l’1 de gener de cada any. Malgrat que la serenitat meteorològica no és la situació més desitjable per a les nostres assedegades terres ni tampoc per a la vida mateixa, necessitada de projectes, errades i aprenentatges, l’estabilitat amb què hem començat aquest 2019 –la qual és força probable al gener– fa adient la dita, que tant de bo esdevinga una realitat per a tots; tot i saber del cert que “Els anys passen per a tots” i ens anem fent més vells, però també més savis, sortosament.

“Per Ninou (Cap d’Any) s’allarga el dia, però no s’allarga el sou”. La majoria de classe assalariada a la qual pertany continuem amb el jornal congelat des de fa una dècada –des de la crisi-estafa– i el canvi d’any ho notem encara més, perquè pugen tota mena de serveis bàsics, aquells els quals haurien de restar assegurats per a tothom i gestionats col·lectivament, i no pas entregats pels polítics de torn –i de “porta giratòria”– a empreses particulars, que sobretot volen beneficis per als seus socis; per això, com “Per Ninou, tracte nou”, els qui tenen la paella pel mànec fan el tracte que els hi convé i nosaltres poca cosa hi podrem fer sense la sobirania ni la lluita col·lectiva per recuperar-la, objectiu que hauríem de prioritzar com cal per aquest any nou que comença.

Aprofitant l’avinentesa del canvi d’any i deixant de banda la prospectiva personal i social, passaré a fer una retrospectiva en el camp de la meteorologia, per compartir amb vosaltres un resum del més interessant que al meu parer ens ha portat l’oratge d‘aquest darrer cicle solar, que ha estat assenyalat amb la xifra 2018, i ho faig des de la meua torre de guaita particular, on una estació meteorològica automàtica i un pluviòmetre manual homologat em forneixen tot de dades, els quals estan situats a un racó del Camp de Túria, el més alt del terme de Bétera, partida de les Malladetes, anomenat La Conarda.

A) Començant per les singularitats, heus ací les més significatives que hi he trobat:

1) PLUJA: La tardor climàtica del 2018 ha estat la més plujosa de tot l’històric de vint-i-un anys de registres pluviomètrics del meu observatori. Aquest any la meteorologia de la primavera d’hivern ha estat una festa per als qui som aficionats al seguiment de l’oratge i per als éssers vegetals de la natura. Ha plogut quasi dues vegades i mitja més del que marcava el patró. Aquesta tardor climàtica (mesos de setembre, octubre i novembre), bona cosa de les terres del nostre país han agafat una bona saó o fins i tot se n’han passat una mica, vista la generositat amb què han estat regades per la mare natura esdevinguda “gota freda” i vent de mar. Sembla que aquest any la baixada de latitud de les ondulacions fredes del front polar de borrasques, associades al corrent en jet polar, ha sigut més important o aquestes onades han vingut prou “marejades” com per arribar fins a nosaltres i “esquitxar-nos” ben sovint, deixant-nos bosses fredes en altura. Per altra banda, hi ha sovintejat el flux de vent marítim cap a les nostres costes, un vent aleshores encara càlid, empentat per la posició estable d’una sèrie de centres d’altes pressions situats al llarg del continent europeu. Combinació guanyadora pel que fa a descarregar pluges copioses sobre el nostre petit país, prou muntanyenc ran de mar com per afavorir-les i concentrar-les als indrets ben situats orogràficament, sobretot comarques com les Riberes o les Marines, que no a la meua d’adopció, el Camp de Túria; però ausades el que també n’hi va descarregar!

2) TEMPERATURA: L’estiu climàtic del 2018 (mesos de juny, juliol i agost) ha tingut, junt amb el del 2015, la temperatura mitjana més alta de la sèrie de 10 anys de què dispose al meu observatori: 25,2º C; on agost va assolir la temperatura mitjana més alta de la sèrie: 26,5º C. Per altra banda, abril del 2018 també va assolir la temperatura mitjana més alta de la sèrie: 15,8º C. L’escalfament global que no cessa.

3) VENT: La primavera climàtica del 2018 (mesos de març, abril i maig) ha estat la més ventosa de la sèrie de 10 anys de dades que porte recollides al meu observatori: 6,0 km/ h de velocitat mitjana.

B) Continuaré amb les dades mitjanes o acumulades anuals dels meteors més comuns i la seua valoració, fent una comparança amb els patrons que he considerat com a normals (temperatura i pluja: la mitjana de 30 anys, del 1971 fins al 2000, de l’observatori de l’aeroport de València; tot fent, pel que fa a la temperatura, la correcció escaient per la diferència d’altitud entre observatoris; i vent: la mitjana del conjunt de dades del meu observatori):

> Tèrmicament: CÀLID (Tª mitjana: 17,6⁰ C, + 0,9º C respecte del patró, sense variació respecte del 2018).

> Pluviomètricament: PLUJÓS (Pluja acumulada: 631,5 mm, un 38 % superior al patró).

> Eòlicament: NORMAL (velocitat mitjana: 5,0 km/ h, + 0,5 km/ h superior al patró) i amb predominança de la component WSW (que és la 2ª més habitual al meu observatori: ESE: 37 %, WSW: 25 %, W: 15 %, ENE: 12 %…).

C) Per fer-se una idea gràfica del grau de normalitat/ anormalitat en l’evolució mensual de la temperatura i la pluja al llarg de l’any, també us adjunte un climograma amb les dades mensuals considerades normals i les recollides a la meua estació en 2018. Elsclimogramessón gràfics de doble entrada en les quals es presenten resumits els valors de precipitació i temperatura recollits en una estació meteorològica determinada, on els períodes d’aridesa es reconeixen perquè els valors de les precipitacions queden per sota de la corba de les temperatures, que en aquest any passat ho han estat tota la primavera i tot l’estiu, a més de desembre, quan en condicions normals al nostre clima mediterrani haurien de ser tan sols els d’estiu.

D) Quant a la posició relativa del 2018 en l’evolució de les variables meteorològiques temperatura mitjana i pluja replegada al llarg dels anys del meu històric, les gràfiques de les quals adjunte, observem que:

> La temperatura mitjana (10 anys de dades) va en molt lleugera baixada des del 2014; això no obstant, si hi tracem una recta de regressió (línia verda), observarem una tendència de pujada, de +0,6º C en aquests últims 10 anys; però que ja suposa uns preocupants +1,1º C respecte del valor que he agafat com a patró. Dades que ens confirmen l’escalfament global del clima, que patim des de l’inici de l’anomenada revolució industrial, període històric de creixement accelerat de la producció de béns de consum, que ha portat aparellat un creixement semblant dels gasos d’efecte hivernacle.

> La pluja recollida (21 anys de dades) aquest any ha estat prou superior a la normal (tan sols, però, a la tardor!), trencant la tònica que portàvem des del 2009. Tanmateix, si ens fixem en la gràfica anual de precipitacions, observem –a més de les ziga-zagues típiques, més marcades que en el cas de la temperatura, pel capteniment tan irregular d’aquest meteor al nostre clima mediterrani–, traçant la recta de regressió corresponent (línia fúcsia), una tendència de baixada, bastant inferior a la que ens va eixir l’any anterior, però que encara suposaria a hores d’ara una minva anual d’uns 40 mm respecte del patró. Dada coherent amb les previsions del canvi climàtic a què restem sotmesos.

E) Pel que fa als valors extrems anuals més significatius, us els mostraré destacats sobre les gràfiques corresponents:

F) Si ara ens fixem en les dades mensuals tenim:

> Temperatura mitjana: màxima: AGOST (26,5º C, 1,6º C superior a la normal), mínima: FEBRER (9,6º C, 1,4º C inferior a la normal).

> Pluja replegada: màxima: OCTUBRE (183,6 mm, 110 mm superiors a la normal), mínima: JULIOL (0,2 mm, 13,8 mm inferiors a la normal).

> Vent (intensitat mitjana): màxima: MARÇ (6,7 km/ h), mínima: DESEMBRE (2,7 km/ h).

G) I si ho fem en les dades estacionals climàtiques:

> Temperatura mitjana: màxima: ESTIU (25,2º C, 1,6º C superior a la normal), mínima: HIVERN (10,8º C, 0,3º C superior a la normal).

> Pluja replegada: màxima: TARDOR (430 mm, 253 mm superiors a la normal), mínima: PRIMAVERA (49,8 mm, 58,2 mm inferiors a la normal).

> Vent (intensitat mitjana): màxima: PRIMAVERA (6 km/ h), mínima: TARDOR (4 km/ h).

Que en 2019 no ens falte la salut, l’esperit crític ni el bon oratge (sol i pluja)!