Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

2 de gener de 2018
0 comentaris

“Pel Desembre, el fred i el vent fan tremolar el més valent”. L’oratge de Desembre, 2017.

L’equilibri de la temperatura, entre l’onada de fred de la primera setmana i l’onada de calor de la darrera, el vent fort i persistent de component Oest, tant a l’inici, com a la meitat i al final del període (“Pel Desembre, tremola el vent i l’home més valent”), i la sequera quasi estricta, resultant el mes més sec de l’any 2017, derivada de la situació de Ponent, dibuixen el perfil meteorològic d’aquest darrer Desembre a l’indret de la comarca del Camp de Túria on visc. Segons el nostre refranyer, això representa mals auguris per a l’any vinent (“Pel Desembre calor, porta mal pitjor” o “Si al Desembre plou, bon any nou”), que espere i desitge no es porten a terme.

A destacar la força del vent, que assolia els valors mitjans més alts dels darrers 10 anys, i els grans canvis de pressió, que donaven els rècords baromètrics de l’any, de màxima i mínima.

Vista cap al NE del cel de Bétera (Camp de Túria), amb la serra Calderona al fons; imatge presa el 10/12/2017, ben a prop de l’alba, on el color vermellós dels núvols assenyalava vent.

Pel que fa a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer Desembre, això és el que apuntava al meu diari meteorològic:

Setmana 48 (3 dies): Inauguració ben moguda i de ple Hivern, pel vent i el fred. En efecte, un fort corrent de Tramuntana amb origen polar ens envaïa, impulsat, per una banda, per l’Anticicló de les Açores, que s’havia situat a prop de les Illes britàniques, i, per l’altra, per una Baixa profunda que es formava sobre el golf de Gènova. La Tramuntana/ Mestral (NNW) bufava amb ratxes que al meu observatori s’acostaven als 70 km/ h (el dia 1, assolia la ratxa màxima del meu observatori: 66 km/ h) i feien que la temperatura de sensació baixara per sota dels 5º C. Per la seua banda a les capes altes de la Troposfera ens envaïa una massa d’aire molt freda. Això feia que, en baixar la força del vent, ho feren també les mínimes dels següents dies: així, diumenge, 3, arribàvem als 3º C.

Setmana 49: Amb una pressió ben alta, més de 1035 hPa, indicant la presència d’un Anticicló ben potent damunt nostre, la calma nocturna feia que començàrem setmana amb una gelada negra moderada. Efectivament, dilluns, 4, la inversió tèrmica present feia que amb una mínima d’1,7º C (marca mensual del meu observatori) a uns 7 m d’altura (situació del termòmetre automàtic a la meua estació), a uns 0,5 m del terra ja teníem 0º C (mesurada amb termòmetre digital portàtil). I dimarts, 5, amb la pressió encara més alta i vent més en calma, que accentuaven la inversió tèrmica, els 2,8º C a 7 m esdevenien -1º C a 0,5 m. Dimecres, 6, els 2,3º C a 7 m eren -0,8º C a 0,5 m. Cap a migdia de tots tres dies, la cosa canviava i l’efecte del sol radiant, tot i oblic, feia pujar el termòmetre fins als 15º C, dècima amunt, dècima avall. Dijous, 7, “sant tornem-hi” amb les mínimes: 2,8º C (7 m)/ -0,7º C (0,5 m), si bé les màximes començaven a pujar, perquè l’Anticicló i el fred de les capes altes s’anava enretirant cap a dins de la Mediterrània i ens arribava una aire més càlid per l’Oest. El que era evident és que aquesta setmana estava sent ben anormal quant a temperatures, la 1ª part més pròpia de ple Hivern. Divendres, 8, amb vents moderats de Ponent, ja no baixàvem de 5º C de mínima i assolíem 21º C de màxima, tot i els núvols alts que enteranyinaven el cel, procedents d’un front que llavors ens creuava, i que anunciaven un nou canvi d’oratge per als propers dies. Diumenge, 10, forta baixada de la pressió per l’acostament d’un rosari de Baixes per l’Atlàntic Nord-Oest, que portava vents forts de Ponent. Malgrat que les temperatures no eren massa baixes, teníem un ambient rúfol, agreujat pel pas d’un front càlid que ennuvolava el cel.

Setmana 50: Dilluns, 11, s’acostava una Baixa pel golf de Biscaia amb fronts associats i reflex en altura en despenjar-se una vall freda sobre al península Ibèrica. La baixada de pressió fou ràpida i constant, fins assolir el valor mínim anual del meu observatori, 989,9 hPa; la qual cosa indicava la continuació del vent fort de Ponent, amb ratxes de fins a 56 km/ h, que portava primer una pujada y en acabant una baixada dels termòmetres, per l’origen polar d’aquell vent i el fred en altura; de fet, la mínima diària s’aconseguia ben a prop del començament del dia següent. Dimarts, 12, es produïa una recuperació de la pressió, ràpida i constant, dibuixant una “V” ben clara a la gràfica baromètrica dels darrers 3 dies (10, 11 i 12). El vent girava a Tramuntana, afluixant la seua intensitat, i les temperatures màxima i mínima recuperaven els valors propis de finals de la Tardor astronòmica. Dijous i divendres, 14 i 15, tornava el Ponent, de moderat a fort, baixava la pressió i pujaven les temperatures. A la gràfica termomètrica tornàvem a observar una mena de “V” irregular, però ampliada als 5 dies que portàvem. Una i altra “V” formaven una mena de “fractal” en ampliar o reduir el camp de visió. Durant el cap de setmana el vent girava de bell nou cap al Nord, pujava la pressió i baixaven les temperatures. Acabava, doncs, una setmana de canvis constants, més pròpia de Febrer.

Setmana 51: Dilluns, sense massa canvis. Dimarts, 19, però, se’ns acostava una Baixa pel Mediterrani amb un front fred associat, que tenia un cert reflex en altura (aproximació des de N cap a S d’una vall freda, que ens fregava, però, per la banda Oest, la menys activa), que tot plegat deixava un petit episodi nocturn de Llevant fort, suavització de les temperatures i unes nuvolades poc productives, almenys a la meua comarca. A partir de dimecres, domini anticiclònic, vents febles de direcció variable i diferència marcada de temperatures entre el dia i la nit. Així arribàvem al dia del solstici d’Hivern, 21 de desembre, a les 16:28 h UTC. Aquell dia assolíem també la pressió atmosfèrica més alta de l’any al meu observatori: 1038,5 hPa. Cap de setmana plenament estable, amb vents encalmats, tot i la presència a prop nostre d’una petita Baixa relativa que ens ennuvolava el cel dissabte, 23.

Setmana 52: El dia de Nadal continuàvem amb la mateixa situació (“La nit de Nadal, la més serena de l’any”), tot i que per poc de temps, ja que les previsions anunciaven l’acostament d’una profunda Borrasca, anomenada “Bruno” (l’AEMet espanyola, MeteoFrance i l’IMPA portuguès havien acordat utilitzar noms propis per a les borrasques profundes que puguen produir un gran impacte en bens i persones), des de l’Atlàntic Nord fins a l’O d’Europa, afectant sobretot al NO de la península, portant vent fort, fred i nevades a les zones més properes al seu radi d’acció, però amb una certa afectació (fort vent de component O i nuvolositat pel pas de fronts, però sense precipitació ni fred significatius) també a les nostres, més allunyades. Dimarts, 26, dia núvol, pel pas d’un front fred, i a estones ventós de l’O, mínima de 10º C i màxima de 16º C. Dimecres, 27, continuava la baixada en picat de la pressió acostant-se als 1000 hPa, assenyalant el reforçament del vent de Ponent, que donava un màxim d’intensitat a les 5 h UTC (56 km/ h) i en acabant un plugim (0,4 mm) fruit d’un front que aleshores passava a gran velocitat i que fou l’única precipitació recollida al meu observatori en tot el mes. Els següents dies i darrers de l’any, la situació continuada de Ponent, l’origen tropical d’aquest i l’entrada d’una bombolla càlida a les capes altes de la Troposfera feia pujar els termòmetres donant màximes per sobre dels 20º C (23º C el dissabte, 30, la màxima mensual del meu observatori), una situació impròpia de l’Hivern. Acomiadàvem l’any, doncs, amb onada de calor: una manifestació més de l’escalfament global del planeta que no cessa i que tant de bo servesca per a despertar la consciència de bona cosa de gent sobre aquest greu problema per als ecosistemes, nosaltres inclosos.

Ara, com faig sempre, us presentaré un resum de les dades meteorològiques més importants del proppassat Desembre, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, en diferents formats per a una millor comprensió.

A) TEXT:

Temperatura mitjana = 11,5º C, tan sols 0,3º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de Desembre.

Pluja recollida = 0,4 mm, un 99 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a Desembre. Finalment, les pluges abundants de Gener i generoses de Març han estat l’excepció i hem acabat l’any amb un dèficit d’un 20 % en el balanç pluviomètric anual; així mateix, com que ha plogut ben poc en els darrers mesos, mantenim el dèficit de l’any hidrològic 2017-2018 (balanç pluviomètric des de Setembre del 2017 fins al mes actual) en un 90 %.

Vent: Intensitat mitjana = 5,6 km/ h, 2,2 km/ h més alta que la mitjana de 10 anys de dades recollides al meu observatori en Desembre i el valor més alt de la sèrie. Direcció dominant de l’Oest, habitual al meu observatori en aquest darrer mes de l’any (Nord Est= 11 %, Est = 11 %, Oest = 78 %).

B) QUADRE: Vet ací un quadre resum dels valors mitjans, extrems o acumulats de temperatura, pluja i vent:

C) GRÀFIQUES: Completaré la visió amb les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques més comunes:

I m’acomiade desitjant-vos, per a l’any que comença, molta salut i molts projectes aconseguits!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.