Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

2 d'octubre de 2017
0 comentaris

“El Setembre bo és, si no plou en tot el mes”. De l’oratge, una conjunció astral i tempestes que no són de pluja.

El refranySetembre, setembral, portador de mal”, com el que encapçala l’apunt, ens remeten a malvestats provocades per pluges torrencials, ben probables tan bon punt ens acostem a la Tardor, quan es comença a despenjar el cinturó polar de borrasques: esllavissades, barrancades, inundacions, persones ofegades, camps, habitatges i vehicles malmesos. Sortosament, aquest any no n’hem tingudes gaires, de tempestes amb destrosses. Dissortadament, però, tampoc n’hem tingudes sense. Aquest no ha estat un bon Setembre a bona cosa de comarques valencianes, com el Camp de Túria on jo visc, perquè no ha plogut quasi gens. Com recorde sempre, no ploure és mala peça al teler per als “meteoferits”, els pagesos o llauradors i els amants de la natura.

Hem tingut un mes de temperatura mitjana quasi normal, amb les pujades i baixades típiques de l’oratge troposfèric: les tres primeres setmanes normals, amb un parell de dies de Ponent, el 11 i el 14, que foren “compensats” per tres dies de fresca tardoral, el 15, 16 i 17; la darrera, més estiuenca: a partir de diumenge, 24, una massa càlida amb vents de Ponent ens arribava per quedar-se fins Octubre. No ha estat, però, cap sorpresa, perquè ja ho diu el refrany: “Pel Setembre, el dia duu espardenyes”.

Pel que fa a la pluja i malgrat ser un mes amb molta probabilitat de caure’n, poca ens n’ha portat aquest any, fent bona la dita: “El mes de Setembre, asseca les fonts sempre”, la qual no és ben bé certa; perquè, històricament, Setembre ha estat un mes amb dues cares pel que fa a aquest meteor. Amb les dades a la mà, en el que portem de segle al meu observatori d’aficionat he registrat tants anys massa eixuts (2000, 2005, 2011, 2013, 2015) com més plujosos del normal (2003, 2004, 2007, 2009, 2012). Per això, el refrany més vertader és el que diu: “Setembre s’enduu els ponts o eixuga les fonts”.

La novetat ha estat el vent, que ha bufat de mitjana més fort del normal i amb una direcció dominant de Ponent, cosa que explica, almenys en part, per què la pluja ha estat tan gasiva amb nosaltres. “De Ponent, ni vent, ni gent, ni casament.”

Imatge de l’apunt “El cel de setembre de 2017” (Enric Marco, “Pols d’estels”, 01/09/2017).

Òbric un petit parèntesi per explicar la imatge de capçalera, que expressa l’estreta relació de les aficions (i les ciències respectives) a observar del cel, sia de lluny (Astronomia), sia de més a prop (Meteorologia); així com la seua influència mútua: sobretot de la primera sobre la segona: la posició dels astres més propers determina ben directament les estacions climàtiques i els canvis d’oratge a mitjà termini; però també a l’inrevés: l’estat meteorològic determina la visibilitat del cel per fer observacions dels astres amb instruments òptics. Doncs bé, atenent les informacions que puntualment ens dona Enric Marco al seu blog germà “Pols d’estels”, vaig gaudir i deixar record de la conjunció astral que s’esdevingué abans de l’alba del 18/09/2017: de dalt a baix, el planeta Venus, l’estrella més brillant de la constel·lació del Lleó, Regulus, i el nostre satèl·lit, la Lluna. Amb la contemplació de la bellesa de l’esdeveniment, tot i sabent que es tractava tan sols d’una facècia, vaig comprendre el nostre tarannà imaginatiu i místic, i no em vaig poder estar de pensar: serà el senyal d’alguna cosa? “Som a la recta final i amb una nova conjunció astral. Si no la sabem aprofitar…” (deia Xevi Xirgo a El Punt Avui fa poc més d’un any: 03/07/2016).

Canviant una mica de tema, però sense eixir de la meteorologia, tot i que siga com a metàfora, esmentaré que aquest Setembre hem tingut “Trons i llamps, que no són de pluja” (ens ho subratllava l’Albert al seu apunt), que n’han patit i de valent els nostres germans del Nord, per l’actuació fora mida de l’Estat, que prefereix la violència al diàleg i la democràcia, fidel al seu tarannà franquista, que no cessa. Tant de bo es puga adobar el conflicte creat i els catalunyesos puguen decidir lliurement amb qui volen viure; perquè, si bé “la unió fa la força”, “millor sol que mal acompanyat”.

Posta de sol amb cirrus des de Benissanó (Camp de Túria), 24/09/2017, 20:13 h.

A partir d’aquest punt, m’endinsaré a descriure amb més detall l’oratge (el temps atmosfèric per als valencians) d’aquest darrer Setembre, tal com ha quedat registrat al meu diari meteorològic i al meu observatori d’aficionat, situat a la Conarda de Bétera (Camp de Túria):

1) Un ràpid colp d’ull a les dades més significatives:

  • Temperatura mitjana = 22,0º C, tan sols 0,3º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises, corregida per la diferència d’altura) per a un mes de Setembre.
  • Pluja = 6,9 mm, un 86 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a Setembre. Malgrat això i gràcies sobretot a les pluges abundants de Gener i generoses de Març, hem mantingut un superàvit pluviomètric anual d’un 26 %; mentre que l’any hidrològic 2017-2018 (que compta des de Setembre del 2017 fins a Agost del 2018) ha començat amb un dèficit d’un 86 %.
  • Vent: Intensitat mitjana = 5,1 km/ h, 1,7 km/ h més alta que la mitjana de 9 anys de dades recollides al meu observatori a Setembre. Direcció dominant de l’Oest, ben poc habitual al meu observatori en aquest novè mes de l’any (Est = 78 %, Oest = 22 %).

2) Els apunts del meu diari meteorològic:

Setmana 35 (3 dies): Començàvem mesada amb molta alegria per la bonança de l’oratge. La pressió i l’estabilitat conseqüent anaven pujant, amb mínimes una mica per davall dels 20º C i màximes una mica per damunt dels 25º C. Tot i això, cap a la mitjanit ens creuava una cua de front que deixava un ruixadet de 0,8 mm. En acabat, vingué el dissabte, 2, amb cel seré pel domini anticiclònic; un centre d’altres pressions que se situava cap a França i impulsava vent fresc del continent europeu, que deixava l’ambient ben agradable: amb menys humitat i més amplitud tèrmica.

Mapa isotèrmic previst a 500 hPa d’altura per al 05/09/2017, on podem veure la “manta càlida” que hi teníem a sobre.

Setmana 36: Encetàvem setmana amb una recuperació ràpida de la pressió atmosfèrica, vents més aviat forts de Llevant a Gregal i alguns núvols. Els dies següents es confirmava l’inici d’un cicle càlid, dins de l’habitual esdevenir pendular del temps atmosfèric, antic com la humanitat i conegut de segles ençà, com demostra la dita: “De Setembre a la Tardor, torna la calor”. Una entrada d’aire d’origen nord-africà a les capes altes de la Troposfera feia pujar les temperatures màximes i mínimes; però sobretot la sensació de calor, per l’augment de la humitat relativa, en restar en superfície sota el domini de la component marítima. Dimecres, 6, per la vesprada, amb una baixa tèrmica bellugant-se per l’interior de la península, ens creuava un front actiu en altura (la part frontal d’una interfície freda avançant d’Oest a Est), que generava tempestes al sistema Ibèric, ben a prop de la meua comarca, sense arribar a descarregar-hi, però. Els dies següents tinguérem un oratge indefinit, més aviat càlid, amb força núvols a estones i alguna roina a indrets propers a on jo visc, poc important tot plegat. El canvi venia dissabte, 9, tant a les capes altes com baixes de la Troposfera, de la mà d’una arribada d’aire fred, baixada sobtada de la pressió per l’acostament d’una depressió profunda centrada al mar del Nord, pas de fronts freds en superfície i valls fredes en altura, que portaven darrere un canvi en la direcció del vent a component Oest i refredament ambiental. Comptat i debatut, la situació ens va portar força núvols, però amb poca precipitació. Fou abans de la mitjanit quan un parell de tempestes de curt abast, amb origen al sistema Ibèric, acompanyades de força enrenou de llamps i trons, descarregaven 2,6 mm. L’oportunitat de pluja la mantinguérem mentre bufava vent de direcció variable i ens fregava el “despenjament” d’una ona freda en altura, el qual no va tocar-nos de ple: la part més activa va quedar-se més al Nord.

Setmana 37: Les previsions no s’equivocaven i la “ponentà” ens arribava ben puntual per obrir la setmana, dia 11, Diada de Catalunya, assolint-se una màxima fins i tot 1º C superior a la prevista: 37º C, marca mensual, a les 15 h UTC. El corredor de vent que s’establia entre una Baixa profunda situada al mar del Nord i l’Anticicló habitual de les Açores, empentava un aire de Ponent amb origen a latituds mitjanes, que s’escalfava encara més en passar per les diverses serralades que trobava abans d’atansar-nos-hi. Els dies següents, dimarts i dimecres, canviava l’oratge a Llevant, pujava la pressió i baixaven les temperatures màximes. Dijous, 14, tornava el Ponent per unes hores, fins a les 13 h UTC, quan movia de bell nou Llevant, amb intensitat mitjana a forta, que s’emportava els 35,7º C que aleshores suportàvem. Cap a les 15 h UTC assolíem la ratxa màxima mensual, 45,1 km/ h, de Llevant/ Gregal. Divendres, 15, l’oratge pegava la volta a  com un mitjó: en superfície, Llevant fort i fred pel seu origen polar, nova baixada de la pressió per l’acostament d’una Baixa no massa profunda amb fronts associats; situació reforçada en altura per l’acostament d’una llengua d’aire ben fred amb valls actius; que tot plegat produïa núvols abundants amb precipitacions (ben minses al meu observatori: 0,2 mm) i una baixada abrupta del termòmetre, que a les 18 h UTC marcava la mínima del dia amb 16,2º C (una davallada de vora 20º C en poc més d’un dia!) i dissabte, 16, a les 6 h UTC, amb vent fluix de Ponent, donava la mínima mensual: 12,7º C. Un temps canviant propi de la primavera que s’acostava, tot just en una setmana.

Setmana 38: Poques novetats per a encetar la setmana. Pujada de pressió, temperatures màximes en augment, mínimes fregant els 15º C, vent de direcció variable, forts de Llevant a les hores de migdia. En avançar la setmana, baixava la força del vent, pujava la humitat i les mínimes, i la sensació de xafogor ens feia recordar l’estació en què, tot i per poques hores, encara ens trobàvem. Finalment, el moviment inexorable dels astres feia que cap a les 20 h UTC de divendres, 22, arribara l’Equinocci de Tardor, sense gaires canvis meteorològics d’interès a la meua comarca; malgrat que ben a prop tenien un bon enrenou, en passar un front actiu, en superfície i en altura, pel Nord de la nostra península, que va escombrar amb tempestes i ruixats des de les comarques de l’interior Nord valencià fins a les del Pirineu. Feia dies que ja notàvem la pujada termomètrica típica de començaments de Tardor, anomenada “Estiuet de st. Miquel”; però fou diumenge, 24, quan es va fer ben patent amb vent fluix de direcció variable, canviant des de Ponent a Xaloc, que donava 31º C de temperatura màxima cap a les 12:30 h UTC.

Setmana 39 (6 dies): Ens trobàvem en ple cicle càlid, un més dins de l’interminable successió de masses d’aire fredes i càlides que mou la troposfera de la nostra nau espacial particular, que massa sovint maltractem amb el nostre afany acumulador, sense ser-ne prou conscients. Dilluns, 25, l’entrada càlida s’ensenyoria de l’oratge i amb l’ajut del vent de Ponent ens donava el pic màxim del cicle, uns ben estiuencs 34º C, cap a les 13:30 h UTC. A partir de llavors, movia el Llevant, que agafava una força considerable (vora 50 km/ h) i ens retornava un ambient més primaveral i bonancenc. La posta de sol fou ben preciosa, amb núvols esfilagarsats de tons taronja i vermell, destacant sobre el blau de fons. Dimarts, 26, augmentava la inestabilitat per una Baixa tèrmica relativa, unes capes altes relativament fredes y una entrada de vent amb gran recorregut marítim; tot molt relatiu, però que va concretar-se en el desenvolupament de grans cúmuls, que s’observaven a poqueta nit i, ja més tard, en un parell de ruixats força puntuals (probablement pel pas d’un parell d’aquells nuvolots), que ens regalaven 3 mm i escaig, que fou el registre màxim mensual aconseguit. I amb aquesta situació indefinida, però més aviat càlida, acomiadàvem un mes malauradament distingit més aviat per les tempestes no meteorològiques portades a la força des de Ponent, que per les pròpies de la primavera d’hivern climàtica en què es trobava.

3) Un quadre resum de les dades:

4) Les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques:

I acabe amb les prediccions del nostre refranyer popular. Per al proper Octubre he triat aquell que fa: “Octubre humit, la fruita ha podrit”, indicant que tindrem pluja com cal; de fet, Octubre és el mes més plujós de l’any a la meua comarca. I també aquest altre: “Octubre acabat, mosca i mosquit enterrats”, que pressuposa un refredament suficient de les temperatures, cosa la qual no em sembla massa probable, vista l’evolució dels darrers anys.

Carpe diem!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.