Observar, llegir, escriure

Patir un sol inclement, una basca insuportable, núvols ronyosos, ruixats que encenen el sol. Però també, gaudir de la nit, sentir la mar de ben a prop, l’olor de gesmil, d’alfàbega, mandrejar, badar, llegir sense pressa, fruir dolçament… “com a pluja d’Estiu”.

L’Estiu és un període que m’evoca records agredolços, barreja de la incomoditat per la calor i els mosquits que no et deixen gaudir de la fresca, però també de l’alleujament per les vacances. A nivell de salut, la cosa pinta semblant; perquè, si per un costat milloren les contractures musculars, per altre, es fa malbé la circulació. La mateixa contradicció que s’observa al refranyer del nostre país quan parla de l’Estiu: “A l’estiu, tothom viu”, front a “Ni sol d’estiu ni confiança en qui hi escriu”; si bé hi domina la visió positiva, cosa sempre d’agrair.

Anem per feina. Les dades calculades del darrer Estiu climàtic (trimestre amb major temperatura de l’any), que aplega les dades meteorològiques dels darrers Juny, Juliol i Agost, assenyalen una estació de mitjana més càlida i una pluja acumulada una mica per damunt del que era normal abans del canvi de segle, durant el període de tres dècades immediatament anterior, que agafe com a patró. I pel que fa al vent, cap novetat, ja que el domini del règim de brises no falla quasi mai durant els mesos estiuencs. Per altra banda, l’enfilada que s’observa a les dades estacionals d’intensitat del vent, l’assigne més aviat al canvi d’anemòmetre, que vaig haver d’escometre el passat febrer, més que no pas a causes naturals.

Passe, tot seguit, a comentar les singularitats i les regularitats trobades com a resultat d’aplegar les dades del trimestre més càlid de l’any, recollides al meu observatori d’aficionat (La Conarda de Bétera, Camp de Túria):

SINGULARITATS METEOROLÒGIQUES DE L’ESTIU CLIMÀTIC DEL 2017:

De singularitats meteorològiques només n’he trobades un parell: tan sols que la temperatura mitjana de Juny ha estat la més alta i que la temperatura mínima d’Agost, la més baixa de la sèrie dels mesos corresponents (9 anys de dades). Pegant un colp d’ull al “rànquing” meteorològic del trimestre analitzat tenim que: quant a la pluja total estacional, s’ha situat a la banda de les precipitacions més altes, ocupant el 6è lloc dels darrers 20 anys. Quant a la temperatura mitjana estacional, s’ha quedat al 3er lloc de la franja alta del valors obtinguts en els darrers 9 anys de dades automàtiques. Si atenem les dades mensuals, tenim una coincidència en la 4ª posició de tots tres mesos quant a pluja, si bé Juny i Agost ho fa per la banda alta i Juliol per la baixa. I pel que fa temperatures mensuals, a part del rècord de Juny, els altres dos mesos han restat entre els valors mitjans de la sèrie.

RESUM DE DADES DE L’ESTIU CLIMÀTIC DEL 2017:

Com que de vegades “una imatge val més que mil paraules”, he confegit l’habitual quadre-resum de dades meteorològiques més significatives, en aquest cas de l’Estiu climàtic, que tot seguit us mostre i que inclou comentaris explicatius.

GRÀFIQUES HISTÒRIQUES DE L’ESTIU CLIMÀTIC:

En graficar les dades anuals de l’Estiu climàtic, en base a l’històric de què dispose i que podeu veure a les imatges adjuntes, es pot veure que, amb petites oscil·lacions, la temperatura segueix una línia quasi estable, al voltant d’1,0º C per sobre del patró (línia fosca discontínua) i tan sols lleument ascendent (la línia verda en mostra la tendència); mentre que la pluja, amb la lògica major irregularitat de les oscil·lacions, manté una evolució contrària, descendent, si bé també poc significativa (la línia fúcsia en mostra la tendència) i gairebé en línia amb el patró (línia fosca discontínua, dades de l’observatori de l’aeroport de Manises, 1971-2000). Sembla, doncs, que l’evolució progressiva cap a l’escalfament i l’eixutesa es fan més evidents fora de l’Estiu; cosa que trobe relativament positiva; perquè, dins de la indesitjable alteració, encara podia haver estat pitjor. “Cada cosa al seu temps, i a l’Estiu, cigales”.

COMPARATIU AMB ALTRES GRÀFIQUES HISTÒRIQUES ESTACIONALS:

Les conclusions pel que fa a la comparació del patró (dades del 1971 al 2000) amb l’històric del meu observatori (dades del 1998 al 2017, per a la pluja, i del 2009 al 2017, per a la temperatura), no canvien respecte de les que teníem fins ara d’anàlisis anteriors.

Quant a la pluja, tenim que, tret del cas excepcional d’aquest Hivern, a l’indret on visc les pluges de l’Estiu i la Tardor s’estan ajustant prou bé (± 5 %), de mitjana, a allò esperat, mentre que la precipitació acumulada de l’Hivern queda, de mitjana, més curta (-21 %) i la de la Primavera més llarga (+30 %) que la que marca el patró.

Tocant a la temperatura mitjana, tot i la poca perspectiva que ens dóna un històric més curt (8/ 9 anys), al meu observatori no hi trobe gaires diferències entre estacions; així, la pujada tèrmica esperada pel canvi climàtic s’està produint de forma bastant uniforme entre totes quatre estacions (+5 % ± 1 %).

Si voleu saber-ne més, podeu consultar les dades més significatives de cada mes als apunts corresponents que he publicat en aquest mateix blog.

Enllestiré l’apunt fent esment a les previsions meteorològiques per a aquesta Tardor climàtica que ara comença. Segons AEMet, a la banda Est de la península Ibèrica continuarem amb temperatures superiors a les normals i precipitacions dins de la normalitat. Continuem, doncs, amb la mateixa perspectiva de mesos anteriors. Si es confirmen i malgrat l’evident escalfament que no s’atura, serà una sort, si més no, pel que fa a la pluja.

Salut i pluja!