Observar, llegir, escriure

Quan ja em resignava a un Agost eixut, va l’oratge i en un sol dia ens regala més pluja que la que havia de caure en tot el mes. El cas és que anem tan assedegats, que quan ens plou com cal ho vivim com una festa, tant per al aficionat a la meteorologia com per al llaurador. Ens ho recordava l’Albert en el seu novell apunt “De ploure tan poc, ja ens pensem rics!”. Amb molt de gust he canviat el refrany que tenia pensat fins dilluns, 28 (“Si no plou per l’Agost, no gastes diners en most”), per aquest tan evident que encapçala l’apunt: “Pluja d’Agost, bona per a l’hort”.

Hem tingut un mes més que correcte pel que fa a la pluja i, si fa no fa, també pel que fa a les temperatures; ja que, malgrat les onades de calor successives, l’acaparadora presència del vent de mar ha fet que la calor es mantinguera prou a ratlla; cosa no tan evident si atenem l’anomenada temperatura de xafogor (que combina temperatura i humitat); perquè, tret de part de la segona i la darrera setmanes, aquesta ha assolit valors realment insuportables, especialment de nit. Aquest ambient tropical marítim és típic d’Agost al nostre país, quan la Mediterrània assoleix la seua temperatura anual més alta (“En agost, bull la mar i bull el most”) i el vent de Llevant, dominant a l’Estiu, ens arriba ben càlid i ple a vessar d’humitat (quan més alta és la temperatura de l’aire, més humitat pot contenir sense condensar-se), amb la qual cosa no ens deixa suar (no ens lleva la suor) i, doncs, refrescar-nos com cal. Així hem beneït el darrer episodi de pluja, que ens ha portat una treva en el nostre sobreviure estiuenc (“Les darreres pluges d’Agost, porten la Tardor”), el d’aquells qui no podem fugir a terres menys extremades. Em dol haver de ser massa pessimista; però, entre els mosquits i la xafogor, cada Estiu que passa el trobe pitjor.

Efectivament, un esdeveniment prou enutjós i no meteorològic, però associat o potenciat per la canícula, és la presència constant des de fa un parell d’anys al nostre hàbitat estiuenc de l’anomenat mosquit tigre (“Aedes/ Stegomyia albopictus”). Es tracta d’una espècie invasora que prové de les zones tropicals del Sud-est asiàtic, que ens ha arribat fins a nosaltres des d’Itàlia mitjançant el transport internacional. A més de les seues desagradables fiblades, que no s’aturen ni a la llum del dia (com fan els altres mosquits), aquesta espècie està lligada a la transmissió de greus malalties, com el dengue o la febre groga entre molts d’altres arbovirus, per la qual cosa cal restar alerta i evitar les seues picades i el seus llocs de cria: tolls grans o petits d’aigua estancada, que cal buidar cada set dies o tapar-los amb tela mosquitera. Més informació sobre mesures preventives contra aquesta plaga a: http://www.mosquitigre.san.gva.es/portada. No hem d’oblidar que l’evolució cap a l’escalfament global està jugant a favor d’aquestes espècies tropicals invasores i ens està posant en perill d’epidèmies actualment desconegudes a la nostra Mediterrània. La darrera d’aquest tipus s’esdevingué a tot el País Valencià a començament del segle XIX i fou la de febre groga entre 1803 i 1805, amb milers de morts.

Ara pararé atenció una mica més detallada als episodis meteorològics i a les dades (valors màxims o mínims, mitjans o acumulats) de les variables meteorològiques més comunes del darrer Agost, tal com han quedat registrats al meu diari i al meu observatori d’aficionat, situat a la Conarda de Bétera (Camp de Túria):

1) Un ràpid colp d’ull a les dades:

• Temperatura mitjana = 25,2º C, 0,3º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes d’Agost.
• Pluja = 45,6 mm, un 140 % superior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a Agost. Per això i també gràcies a les pluges abundants de Gener i generoses de Març, hem mantingut un superàvit pluviomètric anual d’un 49 % i un altre per a l’any hidrològic (de Setembre del 2016 a Agost del 2017) d’un 36 %. Un bon any, doncs, pel que fa als conreus i al bosc.
• Vent: Intensitat mitjana = 5,4 km/ h, 0,7 km/ h més alta que la mitjana de 9 anys de dades recollides al meu observatori en Agost. Direcció dominant de l’Est (ESE), la més habitual al meu observatori en Agost (78 %).

2) Els apunts del meu diari meteorològic:

Setmana 31 (6 dies): Bon començament tinguérem amb un arruixonet tot just encetar el primer dia del mes, fruit d’una tempesta, i algunes gotellades que tot just suposaven uns minsos 1,4 mm. En fou responsable el pas d’una vall freda en altura i una Baixa relativa en superfície, que afavoria l’entrada de vent de mar, precisament quan queia la pluja. El dia 2 continuàvem amb la inestabilitat del primer dia, tot i que amb menys sort per al meu observatori. A partir de dijous, 3, se n’anava la relativa i breu frescoreta en altura, que era rellevada, en un cicle pendular, per una altra entrada càlida que ens feia suar de valent. Era, si no m’he descomptat, la quarta onada de calor del que portem d’Estiu. Aquesta vegada, però, el “foc africà” també va arribar fins al litoral i prelitoral, en bufar vents més aviat fluixos de component Oest a Sud. Dijous, 3, cap a migdia (hora UTC), el termòmetre marcava la màxima mensual i anual del meu observatori, 36,7º C, que, com us podeu imaginar, no va ser la del país; ja que a la Plana d’Utiel i a Mallorca, per exemple, se superaven els 40º C. I així fins dissabte, 5, quan en començar la nit ens creuava una petita línia de tempestes, allargassada d’Oest a Est, provocada per la Baixa tèrmica en superfície, habitual a l’Estiu a l’interior de la nostra península, i una vall relativament freda en altura, que va deixar caure uns 5,8 mm ben bons, enmig de llamps i trons i amb una intensitat mitjana de 62 mm/ h. De refrescadeta, però, res de res, fins i tot, la humitat tan alta que va deixar la pluja va disparar la xafogor a nivells insuportables per a dormir i així, suats a la més mínima, acabàvem com poguérem la setmana, amb l’esperança que les previsions de refrescadeta propera s’acompliren de veritat.

Setmana 32: Continuació de l’oratge agostenc. Dilluns, 7, a poqueta nit s’acostava una mànega de núvols per migjorn, anunciant un tempesta, que va quedar en no res; més aviat, per la humitat i pels núvols, va portar més xafogor nocturna, de la qual n’estàvem ben farts. El canvi vingué a partir de dimecres, 9, en ajuntar-se una Baixa al SE de la península amb el pas, de matí, d’un front en superfície i, ja de nit, d’una vall freda en altura. Amb la situació de l’Anticicló de les Açores, allargassat de Nord a Sud, el vent, amb intensitat mitjana a forta, ens arribava de Gregal amb origen al Nord d’Europa i feia baixar les temperatures. Cap a les 18:30 h UTC ens arribava la ratxa màxima mensual, 45 km/ h, de component Est (Llevant/ Gregal). Una hora i mitja després començava a ploure; de precipitació, però, en va caure ben poca, 2,2 mm, tal volta pel vent de Tramuntana a Mestral que hi va bufar; no tinguérem la sort de les Marines, on en alguns indrets replegaven de 50 a 100 mm (114 mm a Ondara, dades d’AVaMet). El cas fou que la matinada de dijous, 10, amb el pas de la part més activa de la vall freda en altura, ens caigueren uns altres 5,4 mm i s’assolia la mínima mensual i rècord absolut al meu observatori en Agost: 14,4º C a les 5:30 UTC. Una bona refrescada que es mantingué gairebé la resta de la setmana, per l’origen septentrional del vent. El cap de setmana, però, ja s’observava una pujada progressiva de les temperatures i la humitat, coincident amb el canvi de vent, que, passant per una fase de direcció variable, tornava a instal·lar-se a l’habitual règim de brises. A les capes altes es veia l’allunyament de la darrera vall freda, deixant pas a la següent onada càlida.

Setmana 33: Començàvem setmana esperant l’arribada d’una nova onada de calor des de la meitat Sud de la nostra península i amb circulació de vent moderat de component marítima. Observàvem l’augment progressiu de les temperatures màxima i mínima, així com de la humitat relativa. Dimarts, 15, ens despertàvem amb núvols d’estancament que, malgrat tapar el sol, no evitaven la xafogor dominant ni les condicions ideals per a senyorejar el mosquit tigre, espècie invasora les fiblades de la qual porten un parell d’anys destorbant-nos a qualsevol hora del dia. El dies següents es confirmava l’oratge plenament tropical amb nits d’insomni per les temperatures i l’extrema humitat, que provocava núvols baixos i boirines abundants, que encara dificultaven més el refrescament nocturn. [En aquest ambient aclaparador, arribava la vesprada de dijous, 17, quan la sobtada notícia del vil atemptat a la Rambla de Barcelona, em feia pensar, d’antuvi i alhora que m’omplia de ràbia i compassió pels morts i les seues famílies, en com el fanatisme havia irromput a escena per a tractar de fer malbé el “procés”.] L’alba del divendres, 18, mostrava clarament la calitja que ens envaïa i ens assenyalava el seu origen a la pols del desert del Sàhara. Aquell dia assolíem la temperatura màxima de l’episodi, 31,9º C, que, degut a superar-se el 50 % d’humitat relativa, equivalia a més de 40º C de temperatura de xafogor. Sense gaires canvis en la situació, tan sols amb algun núvol i quatre gotes el matí de diumenge, acomiadàvem una nova setmana canicular.

Setmana 34: Dilluns, 21, núvols i clars. Dimarts, amb l’allunyament progressiu de la massa càlida nord-africana i l’escurçament del dia, ja notàvem un cert refrescament de l’ambient nocturn; de fet, ens despertàvem amb menys de 20º C i cel seré. La resta de la setmana  transcorregué estable i sense canvis d’interès fins divendres, 25, quan les tempestes que es desenvolupaven al Sistema Ibèric s’aplegaven fins a nosaltres ja força desgastades. De fet, vaig arreplegar tan sols uns esquifits 0,2 mm. El que sí que van portar fou una elevada humitat i una manta de núvols que ens va deixar una nit ben xafogosa. El cap de setmana va continuar força inestable al centre peninsular per l’acostament d’una DANA/”gota freda” que entrava per Portugal; mentre que ací no passava de nuvolositat i quatre gotes de pluja. Acomiadàvem la setmana amb l’esperança que aquesta “gota freda” volguera atansar-se fins a nosaltres.

Setmana 35 (4 dies): I, certament, ho va fer dimarts, 29, associada a un front fred, que ens creuava de SW a NE. Malgrat fer-ho amb vents de direcció variable, l’elevada escalfor de la mar amb l’alta humitat associada feien precipitar uns bons ruixats, que al meu observatori aplegaren 28,6 mm, la marca mensual amb escreix. A més de la pluja, també hi fou notícia la refrescada, que a les 18:30 h UTC ens va donar la mínima del dia: 18,6º C. Per a comprendre com fou possible el “miracle”, tenim que la DANA, que anava afeblint-se alhora que es bellugava cap a l’Est, esdevenia una vall freda (i, doncs, activa) en altura, que en superfície tenia reflex en una baixa relativa que impulsava un front fred associat; tot plegat evolucionava amb una parsimònia tal que el fregament del front mantenia una situació inestable sobre nosaltres, que afavoria l’acumulació de pluja. Als següents i darrers dies del mes, tot i la previsió de continuació dels ruixats, la inestabilitat va anar cap avall i no va donar cap notícia meteorològica d’interès, almenys a la meua comarca i voltants; perquè el gruix de la pertorbació s’havia traslladat més cap a l’interior i cap al Nord, al Principat, on ara els tocava rebre els ruixats i les tempestes.

3) Un quadre resum de les dades:

4) Les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques:

I acabe amb les prediccions del nostre refranyer popular. Per al proper Setembre he triat una dita ben coneguda: “Setembre s’enduu els ponts o eixuga les fonts”, la qual, tot i ser massa extremada, l’he trobada ben certa més d’una vegada. Tant de bo no ho siga aquest any! I que ens arribe la Tardor de debò: “Tardor vertadera, per St Miquel la pluja primera”.