Observar, llegir, escriure

Quan cerque distraure’m aprenent i sense gaires maldecaps, acostume a triar divulgació científica que incorpore els resultats de les darreres troballes de la recerca, dirigida a un tipus de lector interessat en la ciència, però poc especialitzat en el tema que s’hi desenvolupa, com és el cas, per exemple, de la col·lecció “Qué sabemos de…?”, editada de forma mixta per Catarata i el mateix CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas); tot tenint en compte que, per més que hom s’esforce a narrar qüestions científiques amb la màxima senzillesa i bona voluntat possibles, sempre cal partir d’un lector amb un mínim de coneixements sobre la terminologia emprada, necessària per tal de poder seguir-ho bé sense haver-ho de fer massa llarg i feixuc; a la qual cosa hi ajuda, i força, el glossari de termes que trobem al final d’aquests llibres. Ara us presentaré el darrer que he llegit:

Gènere literari: ASSAIG DIVULGATIU. Títol: “LA MICROBIOTA INTESTINAL”. Autores: CARMEN PELÁEZ és doctora en Ciències Biològiques, professora d’investigació del CSIC i cap del Grup de Biologia Funcional de Bacteris Làctics del CIAL. És especialista en microbiota intestinal i la seua modulació per la dieta. TERESA REQUENA és doctora en Veterinària i investigadora científica del CSIC. És especialista en microbiologia d’aliments, particularment en l’estudi de l’efecte beneficiós de bacteris làctics i probiòtics. Editorial: “CATARATA-CSIC”. Edició: 2017. Pàgines: 110. Argument (traduït de la contraportada): Els microorganismes, sobretot bacteris, que habiten en el nostre intestí es coneixen com microbiota intestinal. Els anomenem “microbis” en sentit despectiu com si només representessin una amenaça, tot i que a principis del segle XX ja es va començar a parlar de bacteris “bons”. A hores d’ara, ja sabem que la microbiota intestinal és l’encarregada de cooperar amb el nostre mecanisme de defensa a les malalties, de pair components de la dieta i fins i tot del desenvolupament neurològic. A més pot modular-se a través de la dieta i l’estil de vida. La pèrdua d’equilibri en la microbiota intestinal pot donar lloc a malalties com l’obesitat, la inflamació intestinal i alguns trastorns neurològics. Llavors, és la meua microbiota intestinal la responsable de moltes de les coses que em passen? Aquest llibre repassa una història microscòpica per a comprendre la veritable importància d’aquests bacteris. El meu resum i la meua valoració:

És un petit llibre de divulgació científica, escrit per un parell d’especialistes i recercadores en microbiologia intestinal, que vaig triar expressament, perquè volia posar-me al dia del que hom està descobrint en aquest camp de la biomedicina. He copsat la vàlua de l’enorme quantitat de bacteris amics que habiten la nostra pell i sobretot el nostre intestí gros, sense els quals no podríem viure com vivim. He sabut que n’hi ha més que cèl·lules del nostre cos i que desenvolupen un paper fonamental en la digestió dels aliments, l’estat del nostre sistema immunològic i, fins i tot, en el nostre estat d’ànim; perquè el cervell és interconnectat amb l’intestí i la microbiota que hi conté, fins al punt que un desordre en algun d’aquests òrgans afecta els altres. He comprés que en realitat no som tan sols el nostre cos, sinó que hi hem d’incloure també la nostra flora microbiana, la nostra microbiota, un superorganisme que hem de cuidar (amb una alimentació equilibrada amb bona cosa de vegetals crus i probiòtics, entre d’altres) si volem gaudir d’una bona qualitat de vida. El llibre m’ha resultat força interessant; però es queda massa curt en detalls o en resultats concrets de la recerca més actual.

Per a fer-vos un tastet del que podem trobar al llibre, tot seguit comentaré algunes de les troballes que els recercadors científics d’aquesta branca comuna a la biologia i la medicina han aconseguit traure a la llum, sobretot les dues darreres dècades, gràcies al desenvolupament de les tècniques d’anàlisi genòmica i a allò que hom anomena les ciències “òmiques”:

La flora microbiana o microbiota present a l’intestí i a la resta del exterior del cos dels animals, forma amb el propi cos un conjunt simbiòtic que ha evolucionat alhora des de fa milions d’anys; associació del tipus que Lynn Margulis va anomenar “holobiont” (conjunt de diverses espècies que formen unitats ecològiques) i que altres autors han aplicat el concepte de “superorganisme”; format en aquest cas per un organisme multicel·lular complex i tots els seus microorganismes associats.

La major part de la nostra flora microbiana acompanyant és present a l’intestí gros, el colon, i representa d’un a dos quilos de pes, amb més d’un miler de tipus de bacteris. Algun autor l’ha considerada com un òrgan més del nostre cos.

La microbiota intestinal es genera amb el que mengem i amb l’ambient en què vivim. La dels llocs rurals i de les civilitzacions de caçadors recol·lectors són les més abundants i diverses de totes (aliments crus, menys processats, contacte amb la natura, menys higienització).

Una microbiota intestinal abundant i diversa és necessària per a un desenvolupament i funcionament correctes del nostre organisme: sistema digestiu (absorció de nutrients per acció d’enzims específics, síntesi de vitamines), immunitari (activació de la resposta immune i ajuda a la prevenció de malalties) i nerviós (regulació de neurotransmissors, com la serotonina).

La microbiota intestinal alterada (sobretot canvis qualitatius i funcionals) hom la relaciona amb l’obesitat i la síndrome metabòlica, trastorns endocrins; però també amb un major risc de desenvolupar malalties infeccioses i mentals.

La microbiota intestinal és alterada de forma important pels antibiòtics, per la qual cosa no hem d’abusar-ne en cap cas.

La microbiota intestinal millora amb el consum de probiòtics a la dieta, directament (preparacions de bacteris) o indirecta (aliments que els hi contenen).

La microbiota resultant d’ingerir aliments vegetals i rics en fibra produeix substàncies (àcid butíric i altres àcids orgànics de cadena curta) d’acció antiinflamatòria i inductores de la eliminació de cèl·lules cancerígenes (prevenció del càncer de colon). Tot el contrari passa amb aliments rics en proteïnes i greixos, com els d’origen animal, que fan que l’acció de la microbiota que se selecciona en aquest cas genere substàncies carcinogèniques derivades dels àcids biliars, naturalment presents a l’intestí per a facilitar la digestió dels greixos.

El cervell és interconnectat amb l’intestí i la microbiota que hi conté, fins el punt que un desordre en algun d’aquest òrgans afecta els altres; així una alimentació poc equilibrada generarà desordres metabòlics i aquests poden encomanar-se a la microbiota, al sistema immunològic i/ o neuronal. O, a l’inrevés, desordres a la microbiota encomanar-se a la resta de canals de comunicació bidireccional o interactiva. El que no se sap fins ara és si la causa és a l’alteració de la microbiota o aquesta n’és l’efecte.

La pèrdua de diversitat que s’observa als ecosistemes terrestres, com a conseqüència de la seua explotació accelerada a l’era moderna, també s’esdevé a la nostra microbiota i ens està portant a alteracions metabòliques, immunològiques i neuronals, que, si no hi posem remei, conduiran a fer-nos malbé la qualitat de vida.

Actualment hom està investigant fins a quin punt la nostra microbiota està influint en el nostre comportament alimentari i anímic (llançant senyals al cervell en forma de substàncies neurotransmissores: pèptids saciants, molècules de preferència de nutrients, nivell de serotonina), i fins tot sexual i social (com ja s’ha demostrat en animals “inferiors”). Quina recerca tan engrescadora!

Bona lectura!