Observar, llegir, escriure

Que Juliol vidria fortet ja ens ho imaginàvem, per l’estació en què es troba i el refranyer s’encarrega de recordar-nos-ho: “Pel Juliol, set i suor” o “La pedra de Juliol no té consol”. Tot i això no ens en podem queixar, perquè l’onada de calor excepcional de mitjan de mes, que va assolir marques absolutes a la conca del Guadalquivir, va arribar afeblida al Camp de Túria per la situació de Llevant, si bé la xafogor hi fou d’anomenada, de dia i de nit. A més a més, la situació es va repetir per a acomiadar el mes, potser no tan excepcionalment, però ausades que també hi calfà de valent!

Això, traduït a la mitjana de temperatura, va deixar un Juliol bastant més càlid del normal, sense arribar, però, al valor extraordinari del proppassat Juny. I si els termòmetres no fossen prou per a avisar-nos que alguna cosa no marxa bé, va i resulta que l’agrometeorologia fa temps que ens ho referma. Us posaré un exemple que conec molt bé. Al tros que era de la família de la mare (la barraca del braç dels moros) sempre havíem tingut una figuera napolitana, que feia unes figues negres insuperables a partir de la primera setmana d’Agost (“A l’Agost, figues i most”) o, a tot estirar i si no feia massa calor, per st. Llorenç. Doncs bé, a ma casa d’ara també en tinc una de figuera de la mateixa varietat i any que passa dóna figues més prompte: les primeres ara vénen a la darrera setmana de Juliol. Si fa no fa, un parell de setmanes abans.

La pluja, per la seua banda, ha “fet fugina”, com ens té acostumats de fa temps i és comú al Juliol: “Pel Juliol, molt soroll i no plou”. Quatre gotes i  brutes de fang caigueren: 1 litre mal comptat.

El vent, el nostre amic assuavidor de les calorades de terra ferma, s’ha comportat dins de la normalitat, bufant amb força de Llevant a les hores centrals del dia, portant la frescor i humitat de la mar, empentat pel buit deixat per l’aire escalfat i allunyat del terra abrasat.

La calitja o calima, així com les petites pluges de fang, també han estat protagonistes les darreres setmanes, meteors bastant habituals al nostre país als mesos més càlids de l’any, tot i que trobe que més sovintejada i més intensa els darrers temps, amb l’augment progressiu de les temperatures pel canvi climàtic que estem provocant nosaltres.

En efecte, la calitja resulta de la concentració de partícules en suspensió a les capes baixes de atmosfera, normalment pols de terres seques i/o sal (per evaporació d’aerosols d’aigua de mar), i això està afavorit per les altes temperatures que provoquen l’ascensió de l’aire de les capes baixes, arrossegant les partícules més petites i menys pesades. Aquest fenomen és força comú al deserts, com el Sàhara, que nosaltres tenim bastant a prop, i ens el porta el vent del Sud amb les corresponents onades de calor, que ens arriben amb més freqüència a l’Estiu, per la retirada cap al Nord del Front Polar de borrasques, i després resta setmanes amb nosaltres, embrutant l’atmosfera i fent minvar la visibilitat, fins que se l’enduu el vent del Nord, molt car de veure a l’Estiu. Aquesta pols en suspensió és la que cau en forma de fang, arrossegada per l’escassa pluja que es fa present en aquests mesos càlids, on les partícules de pols fan de nuclis de condensació afavoridors de la precipitació i on les pluges de fang, segons alguns estudis, són responsables de l’adobament mineral del bosc i contraresten la pluja àcida provocada per alguns residus gasosos industrials. És la part positiva de la brutícia que escampen arreu.

Ara pararé atenció una mica més detallada als episodis meteorològics i a les dades (valors màxims o mínims, mitjans o acumulats, segons s’escaiga) de les variables meteorològiques més comunes del darrer Juliol, tal com han quedat registrats al meu diari i al meu observatori d’aficionat, situat a la Conarda de Bétera (Camp de Túria):

1) Una ullada ràpida a les dades:

• Temperatura mitjana = 25,5º C, 1,1º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de Juliol.
• Pluja = 1 mm, un 93 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a Juliol. Malgrat això i també gràcies a les pluges abundants de Gener i generoses de Març, hem mantingut un superàvit pluviomètric anual d’un 41 % i un altre per a l’any hidrològic (en els primers 11 mesos, de Setembre del 2016 a Juliol del 2017) d’un 32 %.
• Vent: Intensitat mitjana = 5,9 km/ h, 0,5 km/ h més alta que la mitjana de 9 anys de dades recollides al meu observatori en Juliol. Direcció dominant de l’Est (ESE), la més habitual al meu observatori en Juliol (component Est = 100 %, ESE = 56 %).

2) Els apunts del meu diari meteorològic:

Setmana 26 (2 dies): Malgrat les altes pressions regnants, començament ben primaveral, amb fresqueta i una mica de pluja (0,4 mm) portada per unes tempestes que es formaven per l’arribada d’una vall molt freda en altura. El vent, que bufava de Mestral, canviava a Gregal durant la pluja y la temperatura baixava per davall dels 16º C cap a les 7:30 h UTC (15,3º C, que donaren la mínima mensual). Fou un episodi més aviat curt, que va durar una mica més enllà del cap de setmana; però un autèntic regal de la natura per a començar el mes tradicionalment més eixut de l’any i un alleujament per a la coberta vegetal carbonitzada pels incendis dels darrers dies de Juny. Encara no sabíem que seria l’única pluja significativa al llarg del mes, junt amb la que caigué (acumulada d’un parell de ruixadets) una setmana després.

Setmana 27: Començàvem amb oratge d’Estiu moderat, estabilitat atmosfèrica (altes pressions i temps assolellat), mínimes per davall dels 20º C, màximes que no arribaven als 30º C, i vent en règim de marinades. En dies posteriors, per l’Oest de la península Ibèrica entrava una bombolla freda en altura amb que avançava cap a l’Est, mentre es formava la típica baixa tèrmica a les terres de l’interior, situació que provocava tempestes importants en aquesta zona, però tan sols alguna roina bruta de fang a les comarques més a prop de la Mediterrània. Divendres, 7, ens creuava la bombolla, tot i una mica desgastada, associada en superfície a un rosari de petites depressions i els seus fronts associats, que de matinada portava una forta tempesta, que al meu observatori tan sols va suposar colps de vent de direcció variable; inestabilitat que va durar tota la resta del dia, amb núvols abundants, trons i molt poca pluja bruta de fang, 0,4 mm en total. Una de les ratxes de vent,  dues hores abans de la pluja, va resultar la màxima mensual: 41,8 km/ h, de Llevant, a les 17 hores UTC. Feia dies que la calitja es feia present quan eixia el sol i ara, aquesta pols en suspensió que venia del Nord d’Àfrica, era arrossegada per les gotes que queien. En acabant de passar l’enrenou, ja dissabte, 8, el vent bufava de Llebeig i aconseguia la màxima del que portàvem de mes, 34º C i que finalment i sortosa no fou superada. Diumenge es normalitzava la situació, amb temps estable i entrada de la marinada típica d’Estiu, tot esperant la canícula que inexorablement s’acostava.

Setmana 28: Amb l’anunci d’una nova onada de calor per a la meitat Sud de la nostra península començàvem la setmana que farà cap al cor de l’Estiu. La previsió per a l’indret on visc i per a les comarques del voltant era bastant més normal i es mantenia l’oratge assolellat, la calor de ple Estiu sense abusar massa i el vent en règim de brises, que a partir de migdia i fins a la nit bufava de mar, refrescant l’ambient. Amb una mirada cap a la vall del Guadalquivir, encès amb vora 45º C de màxima, suportàvem millor els 30º C termomètrics de màxima, que amb un 53 % d’humitat relativa equivalien a 37º C de xafogor. El dijous, 13, fou una nit d’insomni amb 23º C i més del 90 % d’humitat; de fet, ens despertàvem amb boirina i una calitja tan espessa que deixava veure el sol a ulls nus (la massa d’aire del Nord d’Àfrica arrossegava pols en suspensió del desert del Sàhara). Aquell dijous se superaven marques de temperatura a l’interior del País Valencià (els 44º C a Requena-Utiel) i a Andalusia s’assolien (pobrets!) els 47º C a Còrdova, rècord absolut de temperatura màxima a la península Ibèrica. Al meu observatori, en augmentar la humitat relativa per damunt del 60 %, també arribàvem als 40º C, de xafogor. El turment continuava durant el cap se setmana.

Setmana 29: No sé si la meteorologia canicular s’havia aturat o ben bé ens n’havíem acostumat, el fet és que començàvem setmana amb temps de ple Estiu, però més normalitzat. La sort va durar ben poc, perquè la humitat augmentava els següents dies i, malgrat que no pujaven les temperatures màximes, la sensació de xafogor ho feia, especialment de nit. De fet, ens alçàvem amb el cel enteranyinat i calitjós, que feia minvar la visibilitat de la serra Calderona, l’skyline que m’acompanya al Nord. La nit de dijous a divendres, 21, i el matí d’aquell dia s’havia anunciat un canvi de temps de curta durada, amb pluja inclosa, pel pas d’una vall relativament freda en altura, combinada amb una baixa relativa en superfície al Sud Est de la península, que finalment es va saldar amb humitat, núvols i prou. Tot massa “relatiu” per a Juliol. El cap de setmana fou ben bascós, amb núvols d’estancament al litoral que disminuïen la visibilitat i donaven roines sobre la mar, tot pels vents de mar impulsats per la baixa de divendres que no volia marxar.

Setmana 30: Després d’un dilluns continuació de l’ensopiment canicular i xafogós, dimarts, 25, ens despertàvem amb una baixada de la humitat relativa i la consegüent bona visibilitat, que ens permetia gaudir d’una visió neta de l’alba, amb el sol eixint per darrere de la serra Calderona. Semblava que la sort meteorològica ens premiava amb canvi en la direcció de les isòbares que envoltaven l’omnipresent anticicló de les Açores, el qual ens feia venir un ventet de Nord/ Nord Oest, que s’emportava per unes hores l’excés d’humitat i la calitja, i deixava unes temperatures primaverals. A partir de dijous, 26, “sant tornem-hi” amb una altra entrada d’aire nord africà i tot el que això suposa: onada de calor, si bé també esmorteïda (si no atenem la xafogor) per les brises dominants. Les comarques de l’interior tornaven a emportar-se la pitjor part.

Setmana 31 (1 dia): Comiat digne d’aquest Juliol que hui mor: despertar ben bascós, amb núvols, boirines i calitja, vent de Llevant, calor i humitat a manta. La novetat la podíem trobar en la pressió atmosfèrica, que assolia la mínima mensual, per davall dels 1010 hPa. La raó la veiem en un rosari de baixes relatives que ens envoltava, fruit de la calorada africana que ens envaïa i que ens donava l’esperança d’una arruixada en els propers dies.

3) Un quadre resum de les dades:

4) Les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques:

I acabe amb les prediccions del nostre refranyer popular. Per al proper Agost he triat les que fan: “En agost, bull la mar i bull el most” i “Pluja d’agost, bona per als horts”, és a dir, la forta calor xafogosa que ens porta la mar ben calenta i alguna pluja per refrescar l’ambient i alimentar els camps i el bosc; predicció que no acostuma a fallar mai; si bé, encertar la quantitat de pluja que pot caure, ja són figues d’un altre paner.

Que l’Estiu ens siga lleu! Perquè encara ens en queda un mes ben bo (o roí/dolent; que per a gustos…).