Observar, llegir, escriure

Quina joia, dissabte, 22 de juliol, a l’Ateneu de Bétera, sentint n’Hèctor Serra, poeta, periodista i activista social, com feia la presentació de “Jornada“, un nou diari multiplataforma, electrònica i en paper, que vol arribar a tots els qui llegim en llengua catalana i volem una informació rigorosa i plural, crítica i transformadora. Tot i no haver-ne gaires, en format digital encara tenim opcions on triar (VilaWeb, per exemple); en paper de debò, però, serà l’única diària amb aquestes premisses. He de confessar que m’hi vaig sentir en ressonància amb el que Hèctor ens deia, amb els valors ètics que de bon començament el projecte proclama. Podeu saber-ne més visitant el seu lloc web: www.diarijornada.coop; ara us faré cinc cèntims d’alguns dels assumptes que s’hi van exposar.

Entenc que els promotors d’aquest nou diari han triat el nom de “Jornada” perquè reflecteix millor la seua periodicitat, amb senzillesa i professionalitat, sense estridències ni falses independències, i perquè pensen que així tindrà una millor acollida entre el públic al qual es vol dirigir.

A diferència de la major part dels mitjans informatius, que cerquen els interessos personals dels propietaris i/o del gran capital, la seua dependència vol ser la dels interessos de les classes populars. Les seues motivacions de transformació social no casen bé amb una estructura empresarial clàssica, per això el grup promotor s’ha volgut proveir d’una estructura de funcionament cooperativa (mixta de treballadors i consumidors), més semblant a la que desitgen per a la societat sencera. Qualsevol de nosaltres pot fer-se soci a partir de 50 €, amb un topall de 10.000 €, perquè ningú ni cap grup de pressió no puga fer-se amb el control del diari.

Vol ser també un mitjà arrelat al territori, descentralitzat, contrapesant els centres acaparadors de notícies (Barcelona, València o Palma i els seus governs respectius) i “confederat”, on cada part del país tindrà planes exclusives i podrà escriure en el seu català estàndard, per apropar-nos i conèixer-nos millor, per comprendre’ns i estimar-nos malgrat les nostres diferències.

Informarà del que s’esdevinga al nostre país de països i a la resta del món. Entre setmana prioritzarà les notícies de més actualitat i de caire més generalista (política, societat, economia i cultura, a més d’opinió), i els caps de setmana tractarà temes més a fons en forma de suplement: tenen pensats els de cultura, esports (subcontractat), internacional, economia i feminismes; aquest darrer tan important per a tots, si pensem, com jo, que el present en pau i harmonia i el futur de la humanitat sencera, no sols de les dones, passa per fer realitat el feminisme, els feminismes. Com a símptoma del bon camí, va dir que la directora del diari és una dona i que dos membres de la terna de coordinadors són dones, a més de n’Hèctor Serra. Encara estan triant l’equip de redactors, però la meitat, si més no, també seran dones.

L’economia de la qual volen parlar al diari no és pas la macroeconomia ni la de les grans empreses de l’IBEX 35, al servei del neoliberalisme i les minories elitistes, sinó la que interessa les classes populars, els assalariats, que som la majoria. Pel que fa la publicitat i les subvencions, el presentador reconeixia que és una qüestió fonamental, perquè, segons qui s’anuncia o qui dóna diners, pot entrebancar el lliure exercici de la crítica envers els anunciants o patrocinadors. Podrien renunciar-hi, però ara mateix no s’ho poden permetre. Estan estudiant un codi ètic que regularà qui i com es podrà anunciar al nou diari. Saben que la presència d’una empresa anunciant que, per exemple, abuse dels seus treballadors, faça evasió fiscal, col·labore amb la venda d’armes, etc., o d’institucions que representen qualsevol discriminació o que ajuden a perpetuar la dominació dels poderosos sobre les classes populars, serà rebutjada plenament, i amb raó, pels seus lectors.

Una de les promeses que més em va agradar fou que el diari vol prioritzar la informació positiva, les realitzacions que ja ens estan proveint d’una vida bona; la qual cosa no vol dir, ni de bon tros, que no mostraran els conflictes que naturalment sortiran, davant tantes retallades econòmiques i de drets, com les que estan imposant-nos els poders al servei d’interessos aliens, sinó que maldaran per explicar les opcions alternatives que ensenyen el camí per a resoldre’ls al servei de la majoria, al nostre servei.

Quin goig sentir-li dir tantes veritats, fer una valoració de l’ermàs informatiu, aclaparadorament en espanyol, que ens esterilitza a base de soroll i mentides; mostrar la necessitat d’una informació valenta, honesta i veraç, d’un periodisme de recerca al servei dels nostres interessos com a catalunyesos, valencians o balears de cultura/ nació catalana, però sobretot i fonamentalment com a classes populars o subalternes, sotmeses a alienació i explotació pel neoliberalisme globalitzat dels darrers temps, que no té fronteres. És el que he volgut expressar amb el títol de l’apunt, estrafent el primer vers de la primera estrofa del poema XXVIII d’Ausiàs March, “Lo jorn ha por de perdre sa claror”, on aquest mitjà de comunicació que ara vol eixir a la palestra i els altres (ben pocs) que tenim a l’abast al servei d’aquest poble (VilaWeb…) representarien la llum del dia front a les tenebres de la nit, la foscor que ens transmeten dia a dia els mitjans de l’actual règim espanyol, corretja de transmissió d’un franquisme que malauradament encara perdura:

Lo jorn ha por de perdre sa claror:
quan ve la nit que expandeix ses tenebres,
pocs animals no cloen (clouen) les palpebres,
e los malalts creixen de llur dolor.
Los malfactors volgren (voldrien) tot l’any duràs
perquè llurs mals haguessen cobriment.
Mas io qui visc menys de par e en turment
e sens mal fer, volgra (voldria) que tost (prompte) passàs.

Sols em resta desitjar-los molta sort i molt anys de presència amb la col·laboració de tots nosaltres. Perquè, com escriu el periodista Guillem Martínez al llibret de presentació del nou diari Jornada, “calen comunitats de lectors. Cal que els lectors construeixin aquesta comunitat. I ara tenim una oportunitat de fer-ho”. O el periodista Pascual Serrano: “Si volem un periodisme decent que no estigui al servei de poders ocults, grans empreses anunciants, polítics compradors o bancs creditors, ens toca mantenir-lo a nosaltres. És a dir, fer-nos-en socis, subscriure’ns-hi, comprar-lo al quiosc, difondre’l…”