Ha estat un plaer llegir una obra que condensa el bagatge de tota una vida. Potser una mica pretensiosa, però amb tot el sentit i l’avinentesa tractant-se d’un científic octogenari les obres del qual són ben conegudes i reconegudes en el món de la biologia.
He de confessar que m’agrada escoltar amb atenció la gent major, la que ha acumulat força experiències, errades i encerts, que li han fet aprendre moltes coses a la vida; la que té una curiositat insadollable, la que actua i parla amb honestedat i humilitat, conscient de la seua petitesa a l’univers; la que respecta i escolta abans de parlar, la que empatitza i simpatitza amb els altres éssers de la Terra; la que ens regala, malgrat tot, la seua positivitat i ens assenyala camins cap a la vida bona.
Per als amants del mètode científic, la vasta obra d’en E. O. Wilson ens ha desvetllat, ens ha ajudat a comprendre el que abans eren misteris del món i de la vida, l’explicació quimèrica dels quals era de domini exclusiu de les religions; somnis totalitaris que encara afaiçonen moltes ments, adoctrinades i necessitades de certeses en tot plegat, per oferir-les en safata de plata al control dels poderosos d’aquest món.
Conscient del valor social del seu treball, no s’ha conformat a fer recerca al seu laboratori i al seus continus viatges d’exploració, publicant els resultats a les revistes científiques del seu ram; sinó que s’ha esforçat a fer divulgació, component una vintena de llibres, on difon les seues troballes, per fer una mica de llum a la foscúria del sentit de la vida, per fer-nos, en definitiva, més lliures de pensament. I aquest que ara us presente brilla amb llum pròpia.
FITXA DE LECTURA: Gènere literari: ASSAIG. Títol: “EL SENTIDO DE LA EXISTENCIA HUMANA“. Autor: EDWARD O. WILSON, que és àmpliament considerat com un dels biòlegs i naturalistes més preeminents del món. És autor de més d’una vintena de llibres, entre ells, clàssics com “La creació”, “La conquesta social de la Terra” i “Cartes a un jove científic”. És professor emèrit a la Universitat de Harvard. Guanyador en dues ocasions del premi Pulitzer, també ha estat guardonat amb el Premi Crafoord (homòleg al Premi Nobel en la seua branca). Col·lecció: “EXTENSIÓN CIENTÍFICA”. Edició: 1ª, març del 2016. Pàgines: 160. Argument (traduït de la contraportada): Quin és l’origen de la humanitat? Per què hi ha una espècie com la nostra al planeta Terra? Gaudim d’una posició privilegiada?, Cap a on ens dirigim? I potser la pregunta més difícil de totes: Per què? A El sentit de l’existència humana, la seua obra més filosòfica fins ara, el biòleg Edward O. Wilson s’emporta els seus lectors de viatge per a examinar què és el que ens fa tan especials de la resta d’espècies, però també ens convida a fer un exercici d’humilitat que ens habilite per a apreciar la fascinació que oculten la resta d’espècies i el món natural. Autor d’un immens prestigi –és guanyador de dos premis Pulitzer i ha encunyat conceptes com «biodiversitat»–, alhora que polèmic –entre aquells que l’acusen d’excés de mecanicisme–, exposa en aquest últim llibre les seues teories més acabades sobre la nostra existència, i tendeix un valuós pont entre les ciències i les humanitats per a crear un tractat sobre l’existència humana propi del segle XXI, des dels nostres orígens més llunyans fins a una mirada suggestiva sobre el que ens espera en el futur. El meu resum:
Aquesta obra de maduresa d’un dels biòlegs més reconeguts del món ens regala un tros de la seua saviesa condensada durant dècades de treball i estudi. Ens mostra com la nostra espècie va sorgir de forma natural a partir d’una sèrie d’esdeveniments successius durant l’anomenada evolució, partint de matèries inerts i en les condicions favorables de la Terra primigènia, i, llavors, no som producte de cap creació d’un ésser sobrenatural ni som pas predestinats a assolir cap meta dictada per ell. Per això, el poder i la responsabilitat de fer un planeta habitable i feliç és a les nostres mans: “Tan sols la saviesa arrelada en la comprensió de nosaltres mateixos, i no la pietat, ens salvarà. No hi haurà cap redempció ni tampoc se’ns concedirà una segona oportunitat des del cel. Aquest és l’únic planeta que tenim per a viure; i aquest és l’únic enigma que hem de desxifrar”.
Ens demostra que les dues forces que intervenen i de vegades es contraposen en l’evolució de les espècies són la selecció individual i la grupal; la primera dominada per l’egoisme i la segona per l’altruisme; la qual cosa és font de creativitat, però alhora ens aboca com a humans a un conflicte etern.
Ens recorda que som un producte dels nostres gens i de la nostra cultura, de l’evolució biològica i de la cultural. Aleshores, per a copsar el sentit de la nostra existència necessitem el concurs tant de les ciències bàsiques, com de les naturals, les socials i les humanitats, on les tres primeres ens forneixen una visió científica de la condició humana: “La visió del món autosuficient de les humanitats descriu la condició humana, però no es planteja per què és així i no d’altra manera. La visió científica del món és moltíssim més ampla. Abraça el sentit de l’existència humana: els principis generals de la condició humana, on encaixa l’espècie dins de l’univers i per què existeix.”
Com a bon coneixedor de la importància de servar el medi ambient i la biodiversitat, no pot estar de fer-nos un seriós advertiment sobre el futur del planeta, el món vivent que ens va infantar, del qual depèn el futur d’Homo sapiens: en fa insistència i critica l’activitat esbojarrada i insolidària d’alguns dels seus membres en aquesta era actual que hom anomena Antropocè; una era protagonitzada exclusivament per la nostra espècie, amb totes les altres formes de vida assumint un paper secundari; una era que l’autor irònicament anomena “L’Eremocè”, l’era de la soledat, per a cridar la nostra atenció sobre el magre futur que ens espera si no hi rectifiquem a temps.
Veu innecessari i perillós el millorament humà mitjançant la tecnologia que propugna el transhumanisme: “Considere que modernitzar el cervell i el sistema sensorial dels humans és innecessari per a la supervivència de la espècie i, en certa forma, fóra fins i tot suïcida. […] Optarem per conservar la ment humana que tenim avui; una ment excepcionalment enrevessada, autocontradictòria, conflictiva amb si mateixa, infinitament creativa. Aquesta és la vertadera Creació, el do que se’ns atorgà abans que el reconeguérem com a tal, abans que sabérem el seu significat, abans de la invenció de la impremta de tipus mòbils, abans que mamprenguérem viatges espacials. Serem conservadors existencials: decidirem no inventar un nou tipus de ment per a empeltar-la a sobre dels somnis (evidentment febles i erràtics) de la nostra vella ment, ni tampoc no optarem per suplantar-la.”
I tantes i tantes reflexions impagables, de les quals paga la pena fer-se partícips, en el camí de la recerca del sentit de l’existència humana.
Thank you very much, Edward.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!