Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

10 de juliol de 2017
0 comentaris

E. O. Wilson: la lliçó d’un savi amb el bagatge de tota una vida.

Ha estat un plaer llegir una obra que condensa el bagatge de tota una vida. Potser una mica pretensiosa, però amb tot el sentit i l’avinentesa tractant-se d’un científic octogenari les obres del qual són ben conegudes i reconegudes en el món de la biologia.

He de confessar que m’agrada escoltar amb atenció la gent major, la que ha acumulat força experiències, errades i encerts, que li han fet aprendre moltes coses a la vida; la que té una curiositat insadollable, la que actua i parla amb honestedat i humilitat, conscient de la seua petitesa a l’univers; la que respecta i escolta abans de parlar, la que empatitza i simpatitza amb els altres éssers de la Terra; la que ens regala, malgrat tot, la seua positivitat i ens assenyala camins cap a la vida bona.

Per als amants del mètode científic, la vasta obra d’en E. O. Wilson ens ha desvetllat, ens ha ajudat a comprendre el que abans eren misteris del món i de la vida, l’explicació quimèrica dels quals era de domini exclusiu de les religions; somnis totalitaris que encara afaiçonen moltes ments, adoctrinades i necessitades de certeses en tot plegat, per oferir-les en safata de plata al control dels poderosos d’aquest món.

Conscient del valor social del seu treball, no s’ha conformat a fer recerca al seu laboratori i al seus continus viatges d’exploració, publicant els resultats a les revistes científiques del seu ram; sinó que s’ha esforçat a fer divulgació, component una vintena de llibres, on difon les seues troballes, per fer una mica de llum a la foscúria del sentit de la vida, per fer-nos, en definitiva, més lliures de pensament. I aquest que ara us presente brilla amb llum pròpia.

FITXA DE LECTURA: Gènere literari: ASSAIG. Títol: “EL SENTIDO DE LA EXISTENCIA HUMANA“. Autor: EDWARD O. WILSON, que és àmpliament considerat com un dels biòlegs i naturalistes més preeminents del món. És autor de més d’una vintena de llibres, entre ells, clàssics com “La creació”, “La conquesta social de la Terra” i “Cartes a un jove científic”. És professor emèrit a la Universitat de Harvard. Guanyador en dues ocasions del premi Pulitzer, també ha estat guardonat amb el Premi Crafoord (homòleg al Premi Nobel en la seua branca). Col·lecció: “EXTENSIÓN CIENTÍFICA”. Edició: 1ª, març del 2016. Pàgines: 160. Argument (traduït de la contraportada): Quin és l’origen de la humanitat? Per què hi ha una espècie com la nostra al planeta Terra? Gaudim d’una posició privilegiada?, Cap a on ens dirigim? I potser la pregunta més difícil de totes: Per què? A El sentit de l’existència humana, la seua obra més filosòfica fins ara, el biòleg Edward O. Wilson s’emporta els seus lectors de viatge per a examinar què és el que ens fa tan especials de la resta d’espècies, però també ens convida a fer un exercici d’humilitat que ens habilite per a apreciar la fascinació que oculten la resta d’espècies i el món natural. Autor d’un immens prestigi –és guanyador de dos premis Pulitzer i ha encunyat conceptes com «biodiversitat»–, alhora que polèmic –entre aquells que l’acusen d’excés de mecanicisme–, exposa en aquest últim llibre les seues teories més acabades sobre la nostra existència, i tendeix un valuós pont entre les ciències i les humanitats per a crear un tractat sobre l’existència humana propi del segle XXI, des dels nostres orígens més llunyans fins a una mirada suggestiva sobre el que ens espera en el futur. El meu resum:

Aquesta obra de maduresa d’un dels biòlegs més reconeguts del món ens regala un tros de la seua saviesa condensada durant dècades de treball i estudi. Ens mostra com la nostra espècie va sorgir de forma natural a partir d’una sèrie d’esdeveniments successius durant l’anomenada evolució, partint de matèries inerts i en les condicions favorables de la Terra primigènia, i, llavors, no som producte de cap creació d’un ésser sobrenatural ni som pas predestinats a assolir cap meta dictada per ell. Per això, el poder i la responsabilitat de fer un planeta habitable i feliç és a les nostres mans: “Tan sols la saviesa arrelada en la comprensió de nosaltres mateixos, i no la pietat, ens salvarà. No hi haurà cap redempció ni tampoc se’ns concedirà una segona oportunitat des del cel. Aquest és l’únic planeta que tenim per a viure; i aquest és l’únic enigma que hem de desxifrar”.

Ens demostra que les dues forces que intervenen i de vegades es contraposen en l’evolució de les espècies són la selecció individual i la grupal; la primera dominada per l’egoisme i la segona per l’altruisme; la qual cosa és font de creativitat, però alhora ens aboca com a humans a un conflicte etern.

Ens recorda que som un producte dels nostres gens i de la nostra cultura, de l’evolució biològica i de la cultural. Aleshores, per a copsar el sentit de la nostra existència necessitem el concurs tant de les ciències bàsiques, com de les naturals, les socials i les humanitats, on les tres primeres ens forneixen una visió científica de la condició humana: “La visió del món autosuficient de les humanitats descriu la condició humana, però no es planteja per què és així i no d’altra manera. La visió científica del món és moltíssim més ampla. Abraça el sentit de l’existència humana: els principis generals de la condició humana, on encaixa l’espècie dins de l’univers i per què existeix.

Com a bon coneixedor de la importància de servar el medi ambient i la biodiversitat, no pot estar de fer-nos un seriós advertiment sobre el futur del planeta, el món vivent que ens va infantar, del qual depèn el futur d’Homo sapiens: en fa insistència i critica l’activitat esbojarrada i insolidària d’alguns dels seus membres en aquesta era actual que hom anomena Antropocè; una era protagonitzada exclusivament per la nostra espècie, amb totes les altres formes de vida assumint un paper secundari; una era que l’autor irònicament anomena “L’Eremocè”, l’era de la soledat, per a cridar la nostra atenció sobre el magre futur que ens espera si no hi rectifiquem a temps.

Veu innecessari i perillós el millorament humà mitjançant la tecnologia que propugna el transhumanisme: “Considere que modernitzar el cervell i el sistema sensorial dels humans és innecessari per a la supervivència de la espècie i, en certa forma, fóra fins i tot suïcida. […] Optarem per conservar la ment humana que tenim avui; una ment excepcionalment enrevessada, autocontradictòria, conflictiva amb si mateixa, infinitament creativa. Aquesta és la vertadera Creació, el do que se’ns atorgà abans que el reconeguérem com a tal, abans que sabérem el seu significat, abans de la invenció de la impremta de tipus mòbils, abans que mamprenguérem viatges espacials. Serem conservadors existencials: decidirem no inventar un nou tipus de ment per a empeltar-la a sobre dels somnis (evidentment febles i erràtics) de la nostra vella ment, ni tampoc no optarem per suplantar-la.

I tantes i tantes reflexions impagables, de les quals paga la pena fer-se partícips, en el camí de la recerca del sentit de l’existència humana.

Thank you very much, Edward.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.