Antoni Soy

El govern escocés acaba de publicar un document titulat: “Choosing Scotland’s Future. A National Conversation. Independence and Responsability in the Modern World”, o sigui “Per escollir el futur d’Escòcia: un debat nacional. Independència i responsabilitat en el món modern”.

El Primer Ministre d’Escòcia ho deixa clar d’entrada: “és la meva responsabilitat explorar i dirigir la discusió sobre les opcions per un canvi constitucional….., per tant, proposaré la independència d’Escòcia, els seus beneficis i oportunitats. Tanmateix, també reconeixo que hi ha un espai per a altres punts de vista en el nostre país, que estan representats en el Parlament”. Per això, “proposo que tinguem un debat nacional sobre el nostre futur i permetem al poble escocès el poder debatre, reflexionar i després decidir sobre el tipus de govern que ens interessa més en el futur”.

Confeso que estic impressionat per la diferència amb Catalunya. Estem davant d’un document del govern d’Escòcia que diu les coses pel seu nom, d’una forma fresca, clara, natural, sense complexos.

Ells volen una Escòcia més rica, més segura, més saludable, més agradable per viure, més emprenedora, més sostenible, més forta. I, per aixó, diuen de forma planera, sense retòriques, unes quantes coses:

• Què “Escòcia és una entitat reconeguda, tant des del punt de vista polític com territorial, amb el seu propi sistema legal, les seves fronteres, i altres institucions independents”.
• Per tant, què “Escòcia ja té alguns elements essencials per a esdevenir un estat: una extensió territorial reconeguda i una identitat política i institucional coneguda i reconeguda”.
• Tenen clar què una Escòcia independent “suposaria un procés de negociació (entre Governs i Parlaments) en el que els acords s’haurien de fer mitjançant un arbitratge a partir dels principis de les lleis internacionals quan no hi hagués acord entre les parts”.
• Què mentrestant, entre moltes altres coses, volen tenir un paper molt més important a la Unió Europea. A la que volen continuar estant en el moment de la independència, igual que a la gran majoria de la resta d’institucions internacionals.
• Què mentrestant ja volen l'”autonomia fiscal”, es a dir la “devolució” al Govern i al Parlament escocesos de les responsabilitats i competències en impostos i despesa pública. Que volen “la devolució de les responsabilitats en les polítiques econòmiques i fiscals” perquè “permetrien al govern d’Escòcia la definició d’un impost de societats per a fomentar la inversió a Escòcia”. Hauriem d’aprendre a deixar-nos de retòriques i a dir tant clar com ells que: “Quan el govern del Regne Unit exerceix ara aquestes responsabilitats ha de considerar el Regne Unit en el seu conjunt…. i, des de la perspectiva del Regne Unit les variacions regionals en el sistema impositiu poden ser vistes com a distorsions de l’activitat econòmica, en lloc de com a instruments per a aconseguir el desenvolupament econòmic més apropiat per a les condicions locals d’Escòcia”. Això que val per Escòcia i Regne Unit també val per Catalunya i Espanya: perquè no ho expressem amb la mateixa claretat??.

Finalment, una de freda i una de calenta. La calenta: “El Regne Unit no ha desenvolupat una devolució tradicional o un model federal, en el que cadascuna de les parts de l’estat té uns poders i responsabilitats similars, amb un únic i coherent conjunt de poders en mans de l’estat central (legislatiu i executiu). El que s’ha fet en el Regne Unit, que algunes vegades s’ha anomenat devolució assimètrica……reconeix la naturalesa i la història diferents de cadascun dels països“. La freda: quan diu  que la devolució asimètrica és “una expressió que també s’aplica al sistema espanyol”; crec que els que coneixem i patim d’aprop el sistema espanyol no podem estar d’acord amb aquesta afirmació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!