Observar, llegir, escriure

Desembre passat ha estat un mes excepcionalment plujós a bona part de les comarques valencianes i llavors no és estrany que a prou observatoris haja assolit el màxim de pluja replegada en un mes de Desembre en molts anys; com així ha estat al meu, almenys des del 1998, any en què vaig començar a registrar dades.

Tot i la joia dels aficionats al seguiment de l’oratge i la mesura dels meteors, sabem que per a molts llauradors aquest no ha estat el millor Desembre; que els ho diguen per exemple als taronjaires, que han hagut de perdre quilos per les taronges podrides i “pixones”, carregades d’aigua, que es fan malbé de seguida. Tanmateix, com que cal ser optimistes sempre i perquè l’abundor de pluja ha recarregat bona cosa d’aqüífers, alguns dels quals senzillament havien desaparegut, he triat per encapçalar l’apunt aquest refrany que prediu un bon any rere un Desembre com el que hem tingut, almenys per a les collites que vindran en 2017: “Si pel Desembre plou, bon any nou”.

Pel que fa a temperatures, Desembre ha estat un mes lleugerament més càlid del normal, per no perdre el costum, i l’Hivern meteorològic no va arribar fins a després de l’astronòmic, a partir del 21, dia del solstici: tan sols tinguérem 2 dies amb temperatures mínimes típiques d’hivern, inferiors als 5º C, el 29 i 30; tot i que la màxima, 19,1º C, arribava uns dies abans, el dia de Nadal, el del “naixement” del Sol, un dia ben assenyalat, que un dels antics refranys reflectia com a relativament càlid: “A Nadal, capa no em cal”; si bé d’altres deien el contrari, per exemple: “Per Nadal, fred com cal” o “Les festes de Nadal es passen al fumeral”.

Vegem-ho amb una mica més de detall, fixant-nos en els valors de les variables meteorològiques més comunes d’aquest proppassat Desembre, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la Conarda de Bétera (Camp de Túria):

1) Resum sumari de les dades subministrades per la meua estació automàtica:

– Temperatura mitjana = 11,4º C, 0,7º C per damunt de la que marca la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de Desembre.

– Pluja = 120,8 mm, un 142 % superior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a Desembre. Així, gràcies a les pluges extraordinàries de Desembre, el dèficit pluviomètric anual s’ha quedat en un tolerable 15 % i portem un superàvit d’un 23 % a l’any hidrològic (els primers 4 mesos, de Setembre a Desembre 2016).

– Vent: Intensitat mitjana = 3,1 km/ h, exactament la mateixa que la mitjana de 8 anys de dades recollides al meu observatori en Desembre, que junt amb Novembre acostumen a ser els menys ventosos de l’any. Direcció dominant de l’Est (NE, Gregal, en concret), gens habitual al Desembre al meu observatori, indicant l’excepcionalitat de la Gregalada que ens va visitar la primera quinzena i que, coincident amb una “gota freda” en altura, ens va portar les esmentades i abundoses pluges.

2) Els apunts del meu diari meteorològic (per saber com ha anat l’evolució de l’oratge):

Setmana 48 (4 dies): Començàvem el darrer mes de l’any amb un canvi de temps relatiu; perquè, si bé no tinguérem pluja, el pas d’un front fred mantenia el cel ben ennuvolat bona part de la jornada. Quan aconseguí lluir el sol, la temperatura màxima va pujar fins als 15º C; mentre que el vent, de direcció variable, va encalmar quasi totalment. Divendres, 2, tornava el temps assolellat i la màxima s’enfilava fins als 17º C. Mentrimentres, per l’Atlàntic s’acostava cap a Portugal  un rosari de Baixes pressions, que portaria cua els dies següents. Ja dissabte, 3, el sol va lluir ben poc, enteranyinat amb núvols alts i mitjans, i la màxima va quedar més curta que el dia abans. Diumenge, 4, se’ns acostava una d’aquestes Baixes, amb diversos fronts actius, generant vent de Gregal  sobre nosaltres, senyal de pluja segura; la mar encara massa calenta per aquestes dates hi ajudava. Durant tot el dia aconseguírem ajuntar 12,4 mm.

Setmana 49: La persistència del Gregal, de moderat a fort, durant tota la nit de Diumenge a Dilluns, feia que la temperatura, no sols baixara, sinó que augmentara lleugerament fins als 16º C, la qual seria ben probablement la de l’aigua de la mar que ens portava el vent. Dilluns, 5, continuava el temps inestable, amb el pas de fronts associats a una Baixa que es va formar al Sud-est de la península (la situació ideal per a la pluja al nostre país mediterrani), que feia augmentar el compte pluviomètric del meu observatori en 3,4 mm (no us perdeu, però, el que va caure aquell dia a la Ribera: fins a 190,4 mm a Barx, observatori de la xarxa d’AVaMet). Algunes veus ja es queixaven de la persistència de l’oratge humit, que estava fent malbé algunes collites, com la de la taronja. Sortosament, però, l’oratge començava a canviar a partir de dimarts, 6, tot i que la humitat es mantenia fort ferm. El domini anticiclònic fou l’oratge dominant aquells dies, amb vents fluixos de component marítima, cels serens i temperatures màximes per damunt dels 15º C durant el dia; però boirines i rosades copioses durant la nit que feien registres de 0,2 mm al pluviòmetre.

Setmana  50: Començàvem setmana amb la mateixa calma anticiclònica, dies càlids assolellats i nits fredes i humides amb rosades significatives. Situació que es va allargar ben bé fins dijous, quan a les capes altes de l’atmosfera un dels meandres del corrent en jet polar, que a la Tardor viatja a latituds més baixes, es va acostar fins al Sud-oest de la nostra península, amb una Baixa associada en superfície, bellugant-se després d’Oest a Est, com és normal a l’hemisferi Nord, resseguint la costa mediterrània europea i africana. La llengua o meandre es va trencar i va deixar un embossament d’aire fred en altura cap al golf de Cadis, element clau en el desenvolupament de la inestabilitat típica portadora de pluges abundants a les nostres comarques (la coneguda com a ‘gota freda’ en altura). L’altre és el vent humit i càlid de mar cap a terra, que, com va passar a finals de Novembre passat, es reforçava per efecte del potent Anticicló situat al centre d’Europa, que impulsava vents de Gregal de gran recorregut marítim. La gregalada començava la matinada de dissabte, 17, amb registres superiors als 50 km/ h (ratxa màxima mensual = 59,5 km/h, de Gregal, a les 10 h UTC) i la pluja queia de forma persistent des de la vesprada de divendres, 16; amb tempestes, aparell elèctric i ruixats més intensos de forma intermitent, amb un registre màxim de 137 mm/ h al voltant de les 21:30 h UTC d’aquell divendres. La màxima pluja replegada fou al del dissabte, 17, amb vora 40 mm, repartits durant tot el dia. L’episodi d’inestabilitat va restar aturat damunt nostre fins dilluns i, malgrat la minva d’intensitat, em va permetre recollir una mica més de 100 mm, registre que va ser fins i tot quadruplicat a les comarques valencianes habitualment més plovedores, com les situades entre València i Alacant (veure quadre resum adjunt). Un company d’AVaMet el va qualificar de “gloriós” i potser tenia raó; tot i que “Sempre plou sobre mullat” i “Mai no plou a gust de tothom”.

Setmana 51:  Dilluns ja us ho he comentat: va restar núvol i plovisquejant tot el dia, i ja de nit començava a bufar el Mestral que s’emportaria la inestabilitat Mediterrània enllà, que ja era hora! Dimarts eixia el sol per donar-nos una mica d’escalforeta i la llum que necessitàvem per alegrar l’esperit per a les festes que ja s’acostaven i giraven al voltant dels solstici d’Hivern, fita astronòmica que arribava puntualment, dimecres, 21, a les 10:44 h UTC. Els següents dies, l’oratge seguia tranquil i la mirada la tenia posada en les veïnes Balears i Pitiüses, que havien replegat el “testimoni” del temporal de pluges que s’hi havia estancat. Conforme avançava la setmana la pressió augmentava, així com la humitat, que seguia la direcció del vent, ja que primer bufava de l’Oest i després anava canviant al Sud. Les temperatures eren ben agradables per a les dates, dies del solstici d’hivern, oscil·lant entre els 8º C de mínima i els 18º C de màxima. Diumenge, 25, dia de Nadal, amb vent fluix de Garbí, assolíem la màxima mensual, 19,1º C, a les 15 h UTC.

Setmana 52 (6 dies): Fou un comiat d’any ben anticiclònic, típic per altra banda dels nostres Hiverns. Les temperatures, malgrat el lleuger creixement de les hores de sol, s’anaven refredant de mica en mica. La humitat relativa era més alta que la de la setmana anterior i, doncs, permetia abundants rosades nocturnes, amb petits registres de fins a 0,2 mm. Això fou pel moviment del centre de l’Anticicló, que, a partir de migdia de dilluns, se situava de bell nou al bell mig del continent europeu, impulsant sobre nosaltres vents fluixos de Gregal, que ens portaven la humitat i el fred de la mar. L’acostament d’una àrea freda a les capes altes de l’atmosfera, que davallava cap al terra per l’efecte d’enfonsament anticiclònic, feia la resta. Així, divendres, 30, cap a les 7:30 h, amb relativa calma anticiclònica (vent fluix de Ponent) i inversió tèrmica, assolíem la mínima mensual, 2,9º C. Això als vora 7 m del terra on és situada la sonda termomètrica emissora; perquè a uns 5 m teníem 2,4º C (on tinc situada una altra sonda) i tocant el sòl ens acostaríem a 1º C (valor estimat per càlcul, suposant un capteniment lineal de la davallada de la Tª amb l’altura).

3) Un quadre resum de les dades (per veure-ho d’una ullada i fer-se’n una idea clara):

4) Les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques (una captura de pantalla del programa que recull les dades, “Weatherlink”, retolada per a una millor comprensió):

El refranyer ens fa la següent previsió: “Desembre mullat, Gener ben gelat”. L’encertarà?

Amb els millors desitjos per a l’any nou. Que salut i projectes no ens en falten!

Agraïments:

Gràcies a AVaMet, Associació Valenciana de Meteorologia, i a alguns dels seus membres per les imatges amb què he il·lustrat una part de l’apunt: foto de capçalera, mapa i llista de l’episodi de pluges del 15 ó 16 al 19/12/2016.

Voldria agrair també l’ajut que em brinda cada mes, per a la composició d’aquests apunts sobre meteorologia, el “Refranyer temàtic valencià, compendiat i interpretat per Adolf Gisbert, revisió del 2011, publicat per l’Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Godella (l’Horta Nord)”.