Antoni Soy

Eunomia

29 de març de 2006
0 comentaris

El millor Estatut possible?.

 Alguns partits polítics -CiU, PSC, ICV- ens intenten convèncer què l’Estatut de la Moncloa, el què surt del pacte Mas-Zapatero, és el millor què es podia aconseguir en la conjuntura política actual. Fins i tot, CiU es dedica a fer xerrades en el territori amb aquest títol i aquesta argumentació. Tanmateix, al final d’aquests actes no hi ha preguntes ni col.loqui, tot i què la pràctica totalitat dels assistents són militants o simpatitzants de la federació. Molt poca confiança tenen, doncs, en les seves raons i justificacions quan no s’atreveixen a comentar-les o discutir-les ni amb els que normalment els voten.

 

El millor Estatut possible avui és el del Parlament de Catalunya, el que va ser aprovat pel 90% dels diputats el 30 de setembre de 2005. Aquell del que tants catalans i catalanes ens varem sentir orgullosos el dia de la seva aprovació a la Ciutadella. O el de la seva defensa a les Corts Generals de Madrid, de forma unitària per totes les forces catalanistes -nacionalistes, federalistes o independentistes- democràtiques del país. Tot i què, en algun cas, hauríem de dir forces què “es diuen catalanistes”. L’Estatut què centenars de milers de persones varem reivindicar al carrer a la manifestació del “Som una nació i tenim el dret de decidir”. Aquest Estatut encara fa vibrar a la gent. L’Estatut de la Moncloa, el del tot a cent, no té trempera. Una part important dels catalans i catalanes no el sentim com a propi.

 

 

Aquí és on plora la criatura. Aquesta és la raó de fons del nerviosisme dels aparells de CiU, PSC i ICV i de les seves plataformes mediàtiques. És per això què es produeix una pressió tant forta sobre ERC perquè canviï el sentit del seu vot a l’Estatut de la Moncloa. I per a alguns ja s’hi val tot, fins i tot atacar un sistema de finançament del partit clar i transparent i igual al què utilitzen altres grups polítics, què ara callen o fan de “bombers piròmans”. Hi pot haver hagut innocència, manca de “finezza”, què dirien els italians, o alguna errada, però res més.

 

Tanmateix, ni les pressions ni les amenaces ens faran tremolar. La pilota està a la teulada del PSOE: només si hi ha canvis en aspectes bàsics -finançament, nació, infraestructures, ports i aeroports- la postura d’ERC es podrà moure també substancialment.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!