Observar, llegir, escriure

L’atur, el sous de misèria i el no poder triar feina són circumstàncies que suposen una pèrdua clara i intolerable de la sobirania individual. L’anomenada Renda Bàsica Universal és un eina a implantar per alleugerir aquesta desigualtat d’oportunitats i poder eixir d’aquesta mena d’esclavatge que estreny la majoria social.

El poder creixent en mans de les multinacionals, les grans corporacions industrials i financeres, així com l’existència de paradisos fiscals i altres martingales econòmiques, suposen una pèrdua de sobirania dels Estats i del pobles. Tractats con el TTIP, el TISA i, ara, el CETA que es vol aprovar enguany (abans de 3 mesos!) no fan sinó multiplicar el poder corporatiu transnacional fins a límits intolerables, de forma que gairebé tots (classes mitjanes i baixes, empresaris de PIMEs i assalariats) esdevindrem una mica més esclaus dels seus designis.

Si m’heu llegit abans, sabreu com em preocupa la pèrdua de sobirania que suposaria l’aprovació d’alguns dels tractats que ara s’estan negociant secretament entre els capitosts de la Unió Europea i Canada, EUA i / o altres Estats, fent veure que representen els seus ciutadans, quan realment són “lobbies” que ho fan en nom d’empreses multinacionals de tots dos costats de l’Atlàntic i en contra de l’interès general. Aquestes corporacions volen crear, entre d’altres, organismes per “harmonitzar” legislacions o tribunals privats especials, trepitjant, així, la voluntat popular expressada democràticament. Tenen tanta barra que es reuneixen d’esquena als nostres representants polítics i a les associacions en defensa dels serveis públics, els quals serveis volen malmetre per, en acabat, repartir-se’ls entre ells. I, com acostuma a passar sovint, de ben segur que als “facilitadors” els caurà alguna prebenda quan acaben la “feina”, tot engegant les “portes giratòries” adients. Un escàndol sense pal·liatiu del qual la major part dels mitjans de (des)informació s’estan fent còmplices. Per adonar-nos-en, tan sols cal parar una mica d’atenció a l’assumpte dels tractats anomenats eufemísticament de “lliure comerç”.

Com indiquen els companys europeus de “Stop CETA”:

<< S’apropen ràpidament les dates de les votacions crucials del Consell Europeu i del Parlament Europeu. Els nostres ministres de Comerç tenen la intenció de donar aviat el vistiplau a l’acord de “lliure comerç” amb el Canadà (l’anomenat CETA), amb una agenda formal reservada per a finals d’octubre. Si ho aproven, el Parlament Europeu podria votar-lo abans de final d’any. Llavors, ara és quan hem d’alçar les nostres veus més alt que mai i dir als nostres polítics que no volem aquest sinistre acord de comerç. Ni la nostra democràcia ni el nostre medi ambient ni els estàndards de consum ni els nostres drets socials estan en venda. Per això, fan una crida per participar en la “Tardor en acció“. En les properes setmanes, ciutadans de tot Europa organitzaran protestes per fer visible la nostra resistència i enviar un missatge clar als nostres governs i als nostres representants parlamentaris. La setmana d’acció a l’Estat espanyol es farà del 8 al 15 d’octubre a diferents llocs. Uneix-te!  Només les nostres veus expressades amb força poden aturar el CETA i el TTIP. I s’ha demostrat: [com a resultat de la campanya “No al TTIP”] el vicepresident alemany ja ha començat a parlar de la “mort del TTIP”, mentre que el president de França ha arribat a sol·licitar la fi oficial de les negociacions. Alhora que, per descomptat, segueixen impulsant l’acord amb el Canadà encara amb més força; ja que tant aquests polítics com el “lobby” de corporacions que els dóna suport, poden aconseguir mitjançant el CETA els mateixos objectius que es proposaven obtenir amb el TTIP.  >>

Per altra banda, aquests dies s’està engegant una campanya de recollida de firmes per la promulgació d’una llei de Renda Bàsica del País Valencià. Una llei que no depengués dels serveis socials, que fos un dret per a totes les persones que viuen en el nostre territori i que servís, al seu torn, per promoure, una volta aprovada, una llei de Renda Bàsica estatal la qual permetria la universalitat necessària d’aquest dret .

L’article 1er d’aquesta proposta de llei proclama:

<< Dret a la Renda Bàsica. S’estableix el dret de tota persona, pel fet d’haver nascut, a rebre una quantitat periòdica que cobresca les seues necessitats bàsiques. La Renda Bàsica es constitueix com a dret individual, universal, incondicional i suficient. >>

Aquest dret no és pas un element estrany ni difícil d’aconseguir, tan sols cal la voluntat política de fer-ho. Hi ha una colla d’experts economistes en el tema (pense en Daniel Raventós o José Iglesias Fernández) que l’han demanat i argumentat sòlidament, demostrant la seua viabilitat via impostos progressius, com qualsevol servei públic universal. A més, en alguns països del nostre entorn, com Suïssa o Finlàndia, s’hi han fet consultes vinculants a la població i, com a resultat, a hores d’ara ja és una engrescadora realitat els 800 euros mensuals (550 en la fase de prova) que en 2017 rebran en concepte de renda bàsica tots els finlandesos.

Ací us deixe un enllaç per si voleu aprofundir en la qüestió:

http://rentabasicadelasiguales.coordinacionbaladre.org/noticias/por-una-renta-basica-del-pais-valencia

De fet, el proppassat 22 de setembre s’esdevingué a València una concentració amb roda de premsa per engegar la “Campanya per la Renda Bàsica del País Valencià”: Amb una concentració i una presentació pública davant la Direcció Territorial de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, diversos col·lectius d’aturats, precàries i de lluita social informaren sobre el començament de la campanya de recollida de firmes per aconseguir una Renda Bàsica per a tots els valencians.