Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

31 d'octubre de 2016
0 comentaris

“Fragments escollits”: ‘Si vis pacem, para pacem’ (si vols la pau, prepara la pau).

En un apunt anterior reflexionava sobre el militarisme, una qüestió que trobe cabdal a la nostra vida i a les nostres societats a causa de la important pèrdua de llibertat que porta associada i, doncs, de benestar per a tothom, i això malgrat la falsa promesa d’augment de la seguretat nacional amb què ens el “ven” contínuament l’Estat. Aquesta accentuació d’allò militar que, des de temps llunyans, ens envaeix a totes les persones i organitzacions socials, més enllà de les pròpiament armades, porta associada i ens encomana tota una sèrie de valors i conductes negatius, típicament masclistes, que tenen la violència com a forma d’acarar els conflictes, contra aquells que se senten o es fan sentir com a enemics, reals o imaginaris, percebuts com a tals per les classes dominants de cada època, en considerar-los un perill per al seu “statu quo” privilegiat.

Mentes_militarizadas

En aquest sentit lamente profundament les desfilades militars com la que fa poc s’esdevingué el dia de la “festa nacional espanyola”. Obviant el vergonyós genocidi americà que aquesta diada commemora, així com l’injustificable balafiament de recursos públics que costa organitzar aquestes “rues” intimidatòries, el que més em fastigueja d’aquestes demostracions de força és l’exhibició de la violència, la mostra d’armes, d’estris per acabar amb la vida de persones, el mal exemple social que transmeten (ai els nens!), la manca d’humanisme i d’humanitarisme que traspuen.

Per ajudar-nos a copsar millor el que suposa el militarisme al món i per què cal desmilitaritzar-lo, tenim a l’abast un breu però substanciós assaig, que us recomane: “Mentes militarizadas. Cómo nos educan para asumir la guerra y la violencia”, publicat aquest 2016 per Icaria, que fa el nº 126 de la seua col·lecció d’anàlisi contemporani “Mas Madera”. Es tracta d’un treball conjunt de nou recercadors i activistes per la pau, coordinats per Jordi Calvo Rufanges, els quals pertanyen al Centre Delàs d’Estudis per la Pau i/ o col·laboren a la campanya “Desmilitaritzem l’educació”. Una garantia de rigor i estima envers el tema que tracten. Tot seguit en transcriuré i traduiré alguns fragments que m’han semblat especialment directes i aclaridors; malgrat que l’obra en va plena. Si més no, he escollit els que fan referència sobretot als mitjans de comunicació de masses o “mass media” (si volem emprar la denominació anglesa).

De la INTRODUCCIÓ:

“La ment és militaritzada de molt diverses formes. L’educació i els valors militars formen part del nostre dia a dia, i són promoguts conscientment i inconscient per les estructures militars en connivència amb els governs. La nostra educació i els nostres valors de partida són, ens agrade o no, militaritzats. A més, els processos de militarització se sustenten en el militarisme, la ideologia que alimenta i és alimentada al seu torn per ments militaritzades. Per trencar amb aquesta espiral militaritzadora es proposa optar per l’antimilitarisme, per desmilitaritzar-nos com a individus primer, i després com a societat.”

Del capítol I, LA MILITARITZACIÓ DE LA EDUCACIÓ I ELS VALORS:

“D’altra banda, la militarització [també] genera violència cap a dins en tant que exerceix violència en els mateixos militars, ja que les persones que assumeixen el rol militar reben la violència inherent a l’estructura militar, jerarquitzada, basada en l’obediència i la disciplina extremes, que en cas de ser qüestionada respon amb durs mecanismes de repressió interna. Els militars pateixen, a més, una altra violència que, malgrat ser consentida, no es pot obviar. Es tracta del procés de deshumanització fruit de l’ensinistrament militar, que fa que uns éssers humans estiguen disposats a matar uns altres éssers humans […], obeint l’ordre de matar del seu immediat superior sense un real i efectiu qüestionament.”

Els exèrcits no aconseguirien justificar l’enorme despesa per a les arques públiques que suposen cada any, les morts i el patiment que genera la seua acció i el negoci que es genera al voltant de les armes sense les activitats de propaganda, publicitat i promoció que fan de manera constant a través de les desfilades militars, les pel·lícules bel·licistes, els videojocs de guerra, les joguines bèl·liques, els materials pedagògics per inculcar els valors de “cultura” de la defensa en els nens, la presència en espais i centres educatius, les subvencions per a realitzar estudis per promocionar la tasca de l’exèrcit i els instituts militars dirigits a justificar la utilització de la força militar per resoldre els conflictes.”

“[…] l’antimilitarisme com a forma de desmilitaritzar-se reivindica l’horitzontalitat enfront de les relacions jeràrquiques, la igualtat entre homes i dones davant del sexisme imperant en les estructures militars, la tolerància i el respecte al diferent davant del racisme i la xenofòbia presents en els processos militaritzadors, l’internacionalisme o ciutadania del món enfront del patriotisme i exaltació de valors nacionalistes de superioritat d’una identitat nacional sobre la resta.”

Twit1_CATDel capítol II, PATRIARCAT I MILITARISME:

“El patriarcat imposa una determinada masculinitat i una determinada feminitat i atribueix característiques lligades als sexes per les quals la subordinació de les dones apareix com a natural i normal. […] aquesta dominació patriarcal es creua amb la imposició d’unes estructures econòmiques i polítiques globals a través de la força i el militarisme.”

“[…] el militarisme no es veu tan sols promogut per l’existència o percepció d’amenaces contra les que cal armar-se, sinó que és un dels instruments més potents que les elits capitalistes tenen per perpetuar el seu domini econòmic.”

Del capítol VI, ‘MASS MEDIA’ I CINEMA: LA CONSTRUCCIÓ DEL CONSENTIMENT :

“El cinema acabarà sent una potència econòmica i social del nostre temps, establirà relacions amb els cercles de poder, […] passarà a formar part essencial de la cultura, la política i l’economia, i esdevindrà un important agent de propaganda.”

Els ‘mass media’ són instrumentalitzats a favor d’una cultura de guerra i militarització en perjudici d’una cultura de pau, de resolució de conflictes pacífica i mediadora, dels quals existeixen múltiples exemples, que tan sols en comptades ocasions tenen impacte mediàtic. Probablement perquè darrere de la pau no existeix el lucre econòmic o polític de grups de poder concrets […]”

“[…] L’acceptació de la creixent militarització de la societat a través dels mitjans i el cinema, és creada cap a diferents característiques del món militar […]: símbols militars, necessitat d’un poder militar, valors militars (jerarquia, poder, obediència, glorificació de la força, control, patriarcat, autoritarisme), intervencions militars (patriotisme, construcció de l’enemic, humanitarisme militar, perills i amenaces), utilització d’armes (necessitat, legitimitat d’ús, seguretat privada). “

“Així, arribar a acceptar les guerres, aprovar-les i contribuir-hi, requereix de l’acceptació i la integració d’uns valors que afecten tot el conjunt de la societat, en tots els seus camps i a diversos nivells: els sistemes d’organització laboral i política, la forma en què ens relacionem socialment, la vida de les dones i el opressió que viuen, la resolució de conflictes de forma violenta i la visió d’un món ple d’enemics i amenaces, la qual cosa ens torna més intolerants. Així, acabem acceptant ser més controlats, amb unes mesures de seguretat més restrictives cap als nostres drets i [acceptant també] les armes i la violència com una cosa intrínseca a la societat.”

El seu paper [el dels mitjans de comunicació de masses] en la progressiva militarització de la societat es dóna mitjançant quatre elements propis. No tots es donen en tots els mitjans, però tots els mitjans en compleixen algun: propaganda (crear consentiment), elecció dels conflictes (agenda política), retransmissió de violència gairebé constant (acceptació de la violència, imatge d’un món violent, mercantilització de la violència), construcció de l’enemic i de les amenaces (legitimar allò militar).”

“Hem de reclamar i defensar una premsa lliure i independent. De la mateixa manera que els mitjans de comunicació són instrumentalitzats, [també] es poden convertir en agents de canvi social. Hem de construir xarxes horitzontals de comunicació entre les persones per convertir-nos en una societat que no consumesca la informació, sinó que siga capaç d’analitzar-la.”

“Les poderoses eines de creació de consentiment, que utilitzen les elits per defensar els seus interessos, no resultaran tan efectives si som capaços de localitzar-les, comprendre-les, desmuntar-les i sobretot actuar pel canvi. Comprendre, analitzar i ser crítics amb els missatges que ens arriben ens convertirà en agents de transformació social enfront del poder del lobby de certs grups o elits. L’únic agent capaç i necessari per trencar amb la tendència cap a la militarització és la pròpia societat.”

Twit2_CATDel capítol VII, JUGAR A LA GUERRA O AMB ARMES PROMOU LA VIOLÈNCIA:

“ […] el joc bèl·lic, militaritzat o amb armes, serveix en bona mesura per legitimar la violència, les solucions militars als conflictes i normalitzar la guerra i l’ús de les armes per dirimir les diferències entre persones, pobles o estats. Es fa necessari trencar amb el cicle de la violència i educar per a la pau i la no-violència, que és una feina que no es pot fer en abstracte. El canvi social vindrà de la mà d’un canvi a l’educació.”

Del capítol IX, LA MILTARITZACIÓ A TRAVÉS D’INTERNET:

“[…] la militarització a través d’Internet ve donada per sofisticats mecanismes d’amplificació selectiva per part d’organismes governamentals i grups de poder, per la constant oferta d’un poder fàcil i gairebé gratuït que podem utilitzar per a l’agressió als altres, i per la velocitat i fragmentació inherents a la lectura d’informacions, que fomenta la distracció alhora que redueix el temps i la calma que necessitem per a reflexionar i analitzar críticament el que ens arriba.”

“Google, les xarxes socials i les noves aplicacions, que es presenten com espais de llibertat, adopten formes panòptiques. Però la vigilància ja no és un atac a la llibertat, perquè la gent es lliura voluntàriament a la mirada panòptica, sent actors, botxins i víctimes alhora en una dialèctica de la llibertat que acaba sent control. Exposem les nostres dades mentre anhelem el poder i el control que se’ns ofereix, amb eines i noves aplicacions que ens permeten espiar i atacar a qui escollim. L’engany consisteix en que se’ns controla molt més del que en realitat se’ns permet controlar [més informació al meu apunt “Internet sota sospita”]. La il·lusió de control i poder a Internet és la il·lusió de les víctimes. I tot això funciona gràcies al nostre desig pueril de protecció i seguretat. Ens diuen que podem confiar en ells, perquè utilitzen els nostres dades per a la nostra seguretat. És el lliurament voluntari al Gran Germà.”

Com qualsevol eina, […] no podem deixar que l’ordinador o el telèfon decidesquen per nosaltres. Hem d’assumir la nostra responsabilitat, tant pel que fa a quan ens connectem i desconnectem com pel que fa a què veiem, què llegim, què analitzem i què ignorem.”

“David Foster Wallace (2014) explicava que la llibertat és producte de la veritable educació, educació que ha de proporcionar equilibri per poder decidir conscientment què té sentit i què no en té.”

“La informació militarista a Internet continuarà existint. Potser, per tant, els esforços haurien de dirigir-se fonamentalment a l’educació, la formació del pensament crític i la responsabilitat, i l’ús reflexiu d’aquesta sorprenent eina de la comunicació global.”

Twit4_CATCom que no podem canviar aquest món de soca-rel, almenys podrem eixir del parany de la consigna romana “Si vis pacem, para bellum”, que, aplicada des de segles enllà, ens ha demostrat ser completament errònia. Cal comprendre que l’únic camí per a la pau és treballar per la pau (“Si vis pacem, para pacem”): rebutjant la violència sempre que es puga, escollint el diàleg, el respecte i l’empatia envers els altres éssers que habitem el planeta, i, en la mesura del possible, posant la nostra petita i important contribució al canvi necessari; per exemple, col·laborant en alguna de les alternatives que ens hi proposen.

Aquesta setmana del 24 al 30 d’octubre ha estat declarada com a “setmana del desarmament” per les Nacions Unides: http://www.un.org/es/events/disarmamentweek/

Salut i pau!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.