Gens i cultura: la sinèrgia que empeny l’evolució humana.

Visca la ciència! El resultat de la recerca científica ens forneix el plaer de descobrir com funciona la vida, element a element o sinèrgicament. Ens lliura trossets de saviesa que ens alimenten l’esperit. A més a més, hom ha demostrat que, quan ens empeny la curiositat, quan les respostes que trobem ens sorprenen, el plaer que trobem és major que quan mengem la nostra llepolia/ llaminadura preferida i, a més, rejovenim el nostre cervell.

En Jorge Wagensberg ens en parlava a la revista Mètode, nº 84: “Els tres principis fonamentals del mètode científic constitueixen una base triple per a l’adquisició de nou coneixement científic. Però, a més, forneixen de tres bones pistes sobre com transferir aquesta mena de coneixement, és a dir, tota una pedagogia. Del principi dialèctic sorgeix l’oportunitat del gaudi per estímul. Del d’objectivitat sorgeix l’oportunitat del gaudi per conversa. I del d’intel·ligibilitat sorgeix l’oportunitat del gaudi per comprensió. Es tracta d’un gaudi intel·lectual associat a cadascuna de les tres fases que componen qualsevol procés d’adquisició de nou coneixement…”.

Aquesta llum delitosa, amb què he començat l’any novell, me l’ha portat, de bell nou, la lectura d’un llibre de divulgació científica, del qual ara us en faré cinc cèntims:

L’OBRA: “100 gens que ens fan humans. Poetes i assassins, inventors i imitadors, racionals i dogmàtics, biològics i culturals”. Editada per Cossetània Edicions, en novembre d’aquest any, dins de la col·lecció “de cent en cent”, nº 34.

L’AUTOR: David Bueno i Torrens (Barcelona, 1958), (Barcelona, 1965) és professor i investigador de la Universitat de Barcelona. Especialista en genètica, neurociència i biologia del desenvolupament, centra la seva recerca en el desenvolupament del cervell a nivell genètic i cel·lular, i la seva relació amb la conducta. Ha publicat seixanta articles especialitzats i diversos llibres de divulgació —entre els quals “100 controvèrsies de la biologia”, en aquesta mateixa col·lecció, i “L’enigma de la llibertat”, obra guanyadora del Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General—. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació.

UN RESUM ENGRESCADOR: En aquest llibre es parla de 100 gens que estan relacionats amb la nostra humanitat i que permeten relacionar la influent vessant biològica amb la igualment influent vessant cultural. Un territori fronterer on poder reflexionar sobre què és allò que ens fa humans. Les persones som una espècie ben curiosa: tan aviat realitzem actes altruistes com egoistes; podem estimar incondicionalment i escriure poesia amb una mà i assassinar despietadament amb l’altra. Com és que manifestem actituds aparentment tan contraposades? Són els nostres gens allò que ens hi empeny? O és el substrat cultural? O una mica de cada?

33-3LA MEUA VALORACIÓ: Redactat amb cura per mantenir la senzillesa i la claredat expositiva en un tema tan complex, aquest “de 100 en 100” que comente ara el trobe un altre encert d’aquesta ja llarga col·lecció de Cossetània. Com apassionat de la ciència i admirador de la competència divulgativa d’en David Bueno, he gaudit força de la lectura d’aquestes 100 petites “històries” al voltant de sengles gens del nostre genoma, que l’autor ha triat per a l’ocasió. He tingut el plaer d’atansar-me a comprendre una mica millor el misteri de la vida que s’amaga a dins dels nostres 22 + 2 cromosomes. Una meravella de la física i sobretot de la química, en continu moviment, fent i desfent molècules, sobretot proteïnes; un procés dirigit pels nostres gens i també per altres regions moleculars properes, dins de l’ADN. Ens adonarem que som un producte combinat del nostre programa genètic i de les modificacions adaptatives generades pels esdeveniments que ens ha tocat viure, dintre de la cultura que ens ha estat transmesa; modificacions epigenètiques que, al cap i a la fi, són alteracions químiques (acetilació, fosforilació, metilació…) dins del mateix ADN o del seu suport estructural (les histones). A mesura que avancem en la lectura, copsarem el missatge cabdal que ens vol transmetre l’autor: l’extraordinària importància de l’evolució biològica i cultural en la nostra espècie, la influència mútua entre gens i ambient, entre biologia i cultura; una sinèrgia que ens fa humans. I, a nivell personal, la lectura de l’obra ha estat una altra confirmació de que tot, matèria i “esperit”, és, al cap i a la fi, física i química.

Que potser no us abelliria saber quines troballes científiques s’amaguen darrere aquesta mostra de vint gens, que he seleccionat entre les fitxes del llibre?:

Genoma amb 3 còpies del cromosoma 21, origen de la síndrome de Down.

Genoma amb 3 còpies del cromosoma 21, origen de la síndrome de Down.

•          RCAN1: el problema d’acumular massa còpies d’un gen.

•          BDNF: l’esport també fa créixer les neurones.

•          HCN2: el batec del cor i l’origen del mal (dolor).

•          FADS1: àcids grassos per a un cervell sibarita i explorador.

•          CLOCK: el cervell fa tic-tac.

•          SLC18A2: cànnabis i espiritualitat.

•          MAO-A: gens + ambient = impulsivitat i agressivitat (però no sempre).

•          PROENCEFALINA BETA; benestar, embaràs i cocaïna.

•          MIR138-2: la felicitat és a les coses petites.

•          FOXP2: és l’hora de parlar -–i de fer— manualitats.

•          ASPM: la mida del cervell, el xinès i el ioruba.

•          PROLACTINA: com la maternitat -–i la paternitat— afecten el cervell.

•          FKBP5: depressió, felicitat i hedonisme.

•          HTR2A: gens per no deixar de fumar.

•          CHRNB3: què cal per ser un líder nat.

•          Xq28: hi ha un “gen de l’homosexualitat”?

•          OXITOCINA: instint maternal i instint social.

•          GRIN2B: els gens diuen a qui hem de votar?

•          SINAPTOTAGMINA 4: cervell femení versus cervell masculí?

•          HDC: és hora de riure!

Bona lectura!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*