Observar, llegir, escriure

Un dels trets característics del nostre clima mediterrani és la irregularitat de les pluges, tant si considerem estacions com mesos de l’any o ubicació geogràfica. El seu esdevenir és bastant imprevisible. I aquest darrer Setembre ha estat un bon exemple.

Al llarg del país hem tingut de tot: punts de la Ribera i la Safor on han replegat fins a 300 mm (i repeteixen d’Agost!) i altres, com la comarca on visc, on ens hem quedat amb menys de la meitat del normal. Això és el que reflecteix el refrany que he triat per al títol: “Al Setembre, o plou tots els dies o quasi et ‘rostigues’” o aquell altre més conegut que diu que “Setembre s’emporta els ponts o eixuga les fonts”.

La temperatura, amb els naturals alts i baixos tardorals, s’ha mantingut de mitjana una mica per davall de l’esperada per al lloc d’observació. Ha estat el primer mes del que portem d’any en què això ha ocorregut i és molt d’agrair, si pensem que encara érem a l’Estiu. I el vent, moderat, en la línia dels darrers mesos, amb predomini de la component de Llevant. 

Una curiositat de les situacions de forta inestabilitat amb pluja al nostre país és que normalment els predictors automàtics de l’oratge no les detecten. Pot estar caient aigua a bots i barrals, mentre que la icona de la consola (en el equips actuals) o l’agulla de l’indicador (en els més antics) marca “descaradament” temps assolellat. Això passa perquè aquests predictors de pluja es basen en variacions de la pressió a la baixa i ací, quan ens plou “amb cara i ulls”, sovint no ho fa associat a pressions baixes. Per exemple, quan tenim una situació de “gota freda”, el que tenim realment és una depressió aïllada a nivells alts de l’atmosfera (una DANA), on les variacions de pressió es produeixen a uns 5000 m; mentre que en superfície, on tenim l’aparell, aquesta pressió és prou més estable. Per la nostra situació geogràfica, el més d’habitud és rebre les depressions en superfície ja desgastades; perquè s’originen a l’Atlàntic, segueixen el corrent de vents normal al nostre hemisferi i han de travessar tota la península Ibèrica fins arribar a nosaltres, descarregant sobretot a Galícia i Portugal, però també a l’altiplà castellà. En aquestes situacions, quan els predictors de l’oratge marquen pluja (és a dir, davallades significatives de pressió), el més normal és que tinguem vent i, a tot estirar, una pluja molt feble. 

El resum resumit de Setembre, abans començar amb les dades setmanals, és aquest:

– Temperatura mitjana = 21,7º C,  0,6º C per davall de la mitjana oficial per a l’indret.

– Pluja = 23,2 mm, un 52 % inferior a la que marca la sèrie oficial. Amb tot i això, encara portem un superàvit anual de 38 mm (un 14 %).

– Vent: Intensitat mitjana = 3,4 km/ h, 0,7 km/ h inferior a la mitjana de 7 anys de dades recollides al meu observatori. Direcció dominant de l’Est, (ENE, en concret).

Setmana 36 (6 dies): Començàrem amb temps variable, però sense resultats líquids al meu indret: xafogor, inestabilitat amb presència de Baixes no massa profundes i pas de dorsals fredes en altura. Veies caure precipitacions, però quasi totes sobre la mar o llocs propers. Les prediccions de l’AEMet erraven dia rere dia, fins que, divendres, 4, descarregava una tempesta puntual sobre la Ribera Alta (vora 200 mm replegats a Alzira). Baixada significativa de temperatures conseqüència d’un refredament en altura que finalment tingué reflex en superfície: considerant les 17 h UTC dels dies 3 i 4, passàrem de 24 a 20º C, i les mínimes, de 20 a 17º C, respectivament. Mentrestant, una Alta se situava a les Illes Britàniques, la qual cosa sempre suposa entrada o reforçament del vent de l’Est a la nostra península, especialment actiu a la costa mediterrània. Tanmateix li mancava l’element fred en altura per afavorir la condensació de l’aigua dels núvols que entraven per Llevant. La nit de dissabte a diumenge va passar lentament un front poc actiu que deixà caure uns esquifits vora 2 mm.

Setmana 37: Dilluns i dimarts, la situació es va repetir amb el pas d’una dorsal freda en altura, que ens va deixar uns agraïts 8 mm (màxima mensual) i vora 1 mm, respectivament. Estava força content perquè continuava el refredament ambiental tardorenc (dilluns 7, les temperatures oscil·laren entre els 17 i els 20º C), la qual cosa em lliurava de les típiques calorades que recordava de la primera quinzena de Setembre. Però fins ací va durar la bonança. A partir de dimecres, 9, l’oratge s’estabilitzà i les temperatures mamprengueren a pujar a poc a poc (la llargària del dia ho permetia encara). Durant la nit de dijous a divendres els termòmetres no baixaren de 22º C. Dissabte va passar una altra dorsal en altura, tan poc activa que deixà caure tan sols un plugim. Diumenge, canvi de vents cap a la component Oest, assolint-se els 32º C, màxima mensual.

Setmana 38: Ara es girava la truita: el que s’instal·lava a les Illes britàniques era una Baixa profunda i persistent, que empenyia vents de Ponent. I ho va fer ben bé fins dijous, 17, portant-nos aire sec i reescalfat de l’altiplà castellà. La mitjanit del 16 al 17 assolírem la màxima mensual d’intensitat del vent, amb 50 km/ h del WSW. Divendres, amb el canvi de direcció del vent, començava una altra refrescadeta. La resta de la setmana tinguérem temps estable amb domini anticiclònic.

Setmana 39: Començàrem amb vent del Sud, que va fer pujar els termòmetres fins als 31º C dilluns. Seguírem amb temps d’Estiu, tret de les mínimes (es notava l’escurçament del dia; de fet, dimecres, 23, a les 8:20 h, entrava la Tardor astronòmica –l’equinocci: igual durada de la nit i el dia— amb boires costaneres). De bell nou, tornava l’Alta a les Illes Britàniques i el vent de Llevant. Diumenge, amb el pas d’una dorsal freda en altura, va ser especialment inestable, amb tempestes carregades d’aigua, trons, llamps i pedra, que sortosament tan sols fregaren el meu observatori, on descarregaren uns justets 5 mm, lliures de granís. La baixada de temperatura fou, això sí, important (fins als 17º C durant la tempesta) i duradora. La pressió, en canvi, es mantenia alta, assenyalant bon temps a les icones de la consola de l’estació. Com he dit abans, un “engany” al qual hi estem ben acostumats. 

Setmana 40 (3 dies): Amb l’Alta persistent i desplaçant-se cap a Escandinàvia, continuava la inestabilitat de l’oratge en aquest racó de la costa Oest de la Mediterrània, bellugant-se les nuvolades al llarg de la nostra costa, la major part del temps amb un moviment ciclònic entre València i Mallorca, la qual cosa feia que descarregara sobretot al bell mig de la mar; tanmateix arribava a fregar algunes comarques costaneres equidistants del golf de València i també a les Pitiüses. Dimarts, 29, després d’una matinada freda, on assolírem la mínima mensual, 13,2º C, i un matí bonançós, començà a pujar pel Sud una massa nuvolosa cada vegada més desenvolupada, deixant ruixats intensos de Sud cap a Nord, fregant bona cosa de punts de la nostra geografia. La nit de dimecres, darrer dia, vaig replegar 6 mm ben bons i molt ben caiguts; molt pocs si els comparem amb els més de 50 mm recollits en altres indrets de les nostres comarques costaneres; però, com que no sóc gens envejós, me n’hi vaig alegrar força també. 

Com sempre, tot seguit us deixe l’acostumat resum de dades recollides a la meua estació d’aficionat, situada a La Conarda de Bétera (Camp de Túria), durant el mes de Setembre proppassat: mitjanes, extremes i/ o acumulades, comparades amb els valors normals per a l’indret, classificades per meteors; així com les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables. 

Com que, si no m’erre, no ens ha visitat cap “gota freda” aquest passat Setembre, esperem que ho faça en el que resta de tardor climàtica. Si més no, fruirem de les seues temperatures benignes. Que tinguem salut!