Observar, llegir, escriure

Un amic “enfadós”, que de vegades ens “renya”, enviant-nos trons, llamps i/ o granís (calamarsa o calabruix); però que ens demostra l’estimació, refrescant-nos de la calor i donant-nos a beure quan més ho necessitem. No en tenim cap dubte: a les nostres contrades tan assedegades, la pluja és un regal d’amic. I aquest Estiu que avui conclou, la pluja ha estat més generosa del que ens tenia acostumats. 

A la vista de les dades meteorològiques, el tot just enllestit Estiu climàtic (trimestre amb major temperatura: juny, juliol i agost a l’hemisferi Nord), al racó de la meua comarca del Camp de Túria on em trobe (en la línia del que ha succeït a la resta del país), ha tingut una temperatura mitjana per damunt del que es considera normal per a l’indret i ha replegat el doble de precipitació de l’esperada, en comparança amb la mitjana de la sèrie del 1971 a 2000 de l’observatori oficial més proper (aeroport de Manises). Per altra banda, aquestes dades confirmen l’encert de la previsió a mitjà termini de l’AEMet per aquest Estiu. Tot seguit us faré cinc cèntims del que he enregistrat.

Com sempre, començaré per les singularitats. Si no m’erre, la més significativa fou la temperatura mitjana de Juliol, la més alta en els 7 anys en què vinc recollint dades automàtiques; tanmateix sabérem que la cosa arribà a ser més important que tot això: per exemple, a València ciutat s’assolí el rècord de temperatura absolut (dels 150 anys en què es tenen dades) en un mes de Juliol, durant l’onada de calor extraordinàriament llarga que ens envaí a la primera quinzena del mes. Però en tinguérem una altra de precipitació: fou el dia 19, a la comarca de La Safor, on un episodi convectiu intens i persistent, de 10 a 12 h, descarregava entre 100 i 200 mm, provocant inundacions locals; situació dissortadament típica de la nostra costa i prelitoral mediterranis. 

Continuaré amb les gràfiques de l’evolució anual de la pluja replegada (18 anys de dades) i de la temperatura mitjana durant l’Estiu climàtic dels darrers anys, les quals podeu trobar més endavant. Si les mirem atentament, ens adonarem que no s’observa una tendència clara. Quan a la temperatura, petites oscil·lacions al voltant d’una mitjana 1º C superior a la normal. Quant a la pluja, petites oscil·lacions majoritàries amb d’altres pics més alçats però minoritaris (aquest any n’és un, junt amb el 2002 i el 2003), que “dibuixen” una mitjana dins de la normalitat per a l’indret observat (un 7 % superior, per ser més exactes). Pel que fa al vent, trobe una tendència cap a la reducció de la seua intensitat mitjana, des de 2012 fins ara: 5,7 – 5,1 – 4,9 – 3,6 Km/ h; mentre que la direcció dominant s’ha mantingut fidel a la component de Llevant, degut a l’imperi acaparador de les marinades diürnes. Vegem-ho tot amb una miqueta més de detall. 

TEMPERATURA: La mitjana ha estat de 25,2º C, uns significatius 1,6º C per damunt del patró de normalitat, semblant al que tinguérem a la Primavera i 1º C més alta que a l’Estiu passat. Per mesos, hem tingut un Agost una mica més càlid del normal (+ 0,6º C), un Juny prou més càlid (+ 1,8º C) i un Juliol força més càlid (+ 2,4º C) que el que marca la sèrie oficial. A destacar les dues onades de calor esdevingudes una al Juny i una altra (atípicament llarga) al Juliol. Ja sabem que a l’Estiu del caliu no podem fugir; per això hom diu: “A l’Estiu taverner/a i a l’Hivern forner/a”.

Ací tenim algunes dades més:

— Mitjana de les màximes = 30,5º C: 29,4º C (Juny) < 32,1º C (Juliol) > 30,1º C (Agost).

— Mitjana de les mínimes = 20,2º C: 17,3º C (Juny) < 22,0º C (Juliol) > 21,4º C (Agost).

Canviant de tema, tot i que directament relacionat amb les temperatures (amb la seua mesura), volia compartir-vos que els resultats de la darrera calibració de la temperatura de la meua estació d’aficionat (que vaig portar a terme el quart cap de setmana d’Agost, tot emprant un termòmetre calibrat i traçable amb el patró internacional) han estat d’allò més favorables: error/ correcció de lectura de tan sols 0,1º C i incertesa de mesura de 0,2º C.

PLUJA: He recollit 110,2 mm, un 108 % superior al valor normal (una mica més del doble); distribuïts entre tots 3 mesos, superant-se en cadascun d’ells el patró de normalitat: Juny ha estat el més plujós (+179 %), en acabant Agost (+102 %) i finalment Juliol (+14 %). Molt agraïts hem quedat tots plegats per la pluja, malgrat que sabem que “Xàfec d’Estiu, fa la meitat del que diu”. 

Aquest Agost hem enllestit l’anomenat any hidrològic. En climatologia, quan es parla de precipitació, el període temporal de referència és l’any hidrològic, que és el període que va des del dia 1 de Setembre d’un any fins al 31 d’Agost de l’any següent (tot i que pot variar en uns altres països). Doncs bé, les precipitacions del darrer any hidrològic al raconet on visc han estat de 474,8 mm, un 4 % superior al patró que marca la sèrie oficial per a l’indret. Una bona dada, que contrasta amb el rècord de sequera de l’any passat: 120,4 mm (un -74 %!).

VENT: Hem repetit la situació de l’Hivern i de la Primavera, on el vent va bufar més fluix del normal. Aquest Estiu climàtic ha registrat una mitjana de velocitat de 3,6 km/ h, front a la dels darrers 7 anys en què vinc recollint dades, que és de 5,1 km/ h. Llavors, hem tingut 1,5 Km/ h menys, de mitjana. Tocant a direcció predominant, aquesta ha estat la normal de Llevant, aclaparadorament majoritària en aquesta estació (en concret, ESE = 71 %, ENE = 19 % i E = 10 %).

Segons les dades mensuals de vent:

— Direcció: E, E i ESE, respectivament.

— Intensitat: – 2, – 1,5 i -1,1 Km/ h, respectivament i respecte de la mitjana.

Sabem que la component de Llevant al nostre país és sinònim de major probabilitat de pluja (“El Llevant, porta la pluja al davant”), ja que ens porta la humitat de la mar i nuvolositat. És un element necessari, però no suficient: cal la seua confluència amb prou de fred en altura; la qual cosa no és gaire freqüent a les nostres comarques (“Dels núvols d’Estiu, enganyats eixiu”). 

A més, a la imatge de baix podeu trobar un quadre resum de dades estacionals de l’Estiu climàtic del 2015. És molt bàsic i senzill, però ens permet entendre a grans trets com s’han conduït els meteors més habituals durant aquest darrer trimestre climàtic a l’indret on visc.

Per altra banda, si voleu conèixer les dades més significatives de cada mes, us convide a llegir els apunts corresponents que he publicat ací.

I m’acomiade amb les previsions meteorològiques que he trobat a la xarxa per aquesta Tardor climàtica que ara comença. Segons AEMet (mitjana entre diversos models) i el model CFS2 (NOAA americà), a la banda Est de la península Ibèrica tindrem temperatures i precipitacions superiors a les normals, pronòstic molt semblant al del passat Estiu, el qual van encertar. Hem de tenir en compte també els possibles efectes a la nostra regió del fenomen meteorològic anomenat “El Niño”, que, si bé afecta de ple a l’entorn del Pacífic, es pensa que té un abast major, per mecanismes encara no prou ben coneguts. El cas és que, segons l’Organització Meteorològica Mundial, actualment a l’oceà Pacífic tropical s’està produint un episodi d’El Niño “fort i madur”. La majoria dels models internacionals sobre l’evolució probable del clima suggereixen que aquest episodi de 2015 a 2016 és probable que s’intensifique encara més abans de finals d’any. És possible, doncs, que puguem tenir una Tardor i un Hivern bastant moguts.

Fins la propera i a seguir bé!