Observar, llegir, escriure

El darrer Agost que hem tingut en aquest racó del Camp de Túria ha sigut bastant moderat quant a meteorologia. Essent fidel a la seua situació dins de l’Estiu climàtic, ha estat ben càlid, però no massa (+ 0,6º C respecte del valor considerat normal), i més aviat plujós, en doblar-se la quantitat recollida en relació a la que marca la sèrie oficial. 

Hem tingut algunes ponentades típiques, però poques i de curta durada, tret de la darrera (dies 23 i 24). Hem tingut nits xafogoses, normals també a prop de mar (que ara és ben calenta), però res a veure amb l’aclaparament fora mida del Juliol passat. I per fortuna, tampoc no ens ha visitat cap onada de calor com les que ho feren els 3 últims mesos (ressaltant especialment les insuportables de Maig i Juliol). Caloreta intensa, doncs, però la que tocava. En qualsevol cas, hem seguit el consell de la dita: “Ni al Desembre navegar, ni a l’Agost caminar”. M’he allunyat de la pols i he buscat l’aigua i la fresca. 

“Cada cosa al seu temps, i les figues a l’Agost”. Si xarrem de figues, us diré que a casa n’hem tingudes i bones –fins que caigué el primer ruixat–; però han estat més primerenques que mai jo recorde: a finals de Juliol ja en començàrem a collir, quan el més comú és fer-ho a finals de la primera setmana d’Agost. En això també s’han fet sentir les fortes calorades que tinguérem al Juliol. Com amb les ametles, que ja les hem collides; si bé no hi és gaire cosa estranya: “D’Agost, a les acaballes, ametles a les borrasses”. 

I el déu Neptú (déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival, el qual enviava les pluges) ha estat generós aquest any i ens ha portat algun ruixat molt benvingut; perquè han estat prou significatius i ben repartits, tenint en compte l’extrema irregularitat i carestia de precipitacions, típiques del nostre clima. És allò que diem sempre: “Plou poc, però per a lo poc que plou, plou prou”. I els arbres i les mates de camps i muntanyes ho agraïen amb tot de brots d’una verdor enlluernadora (també de l’humil –i de vegades enutjosa– brossa, que s’ensenyoria arreu): “L’aigua d’Agost fa espès el bosc”. I el raïm, que lluïa ben botit: “Vinet, qui t’ha batejat? L’Agost, que m’ha remullat”. 

El resum resumit, abans començar amb les dades setmanals, és aquest:

– Temperatura 0,6º C per damunt de la mitjana oficial per a l’indret.

– Pluja el doble justet de la que marca la sèrie oficial: 38 mm (19 mm per damunt).

– Vent 1,1 km/ h inferior a la mitjana de 7 anys al meu observatori i direcció dominant de l’Est, l’habitual al litoral i prelitoral del nostre país, tractant-se d’un mes d’Estiu climàtic.

Setmana 31 (2 dies): Es mantingué la refrescadeta del darrer dia de Juliol, amb mínimes fregant els 20º C i màximes inferiors al 30º C. Un temps més propi d’inici de la Tardor. El dia 1 s’assolia la ratxa màxima, 48,3 Km/ h, d’un mes poc significatiu quant a força del vent. 

Setmana 32: Tornava l’Estiu normal, amb forta calor cap al migdia i nits xafogoses. De dimecres a dijous ens visitava una tempesta puntual (no anunciada; tot i que n’hi havia una clara Baixa al bell mig de la nostra península), que ens deixà caure un humil mm. Al dia següent, s’aprofundia la inestabilització atmosfèrica donant-nos tempestes d’evolució diürna i de distribució irregular, que ací, al meu observatori d’aficionat, no va tenir conseqüències líquides (si bé va descarregar no gaire lluny). Dissabte, després de migdia, se’ns acostava un front de tempestes, força actiu a la seua part central (coincidint amb –millor dit, sent-ne l’origen— un parell de dorsals fredes entrellaçades en altura –ho vaig veure al MetOffice–), que travessava bona part de la península de Nord a Sud  i que ací descarregà uns magnífics vora 15 mm, acompanyats d’un intens aparell elèctric, assolint-se intensitats de pluja superiors als 100 mm/ h (127 a les 14 h UTC) i una baixada sobtada dels termòmetres de 7º C. Una senyora tempesta finalment benigna (sense pedra); tot i que, la nit següent fou de molt botorn (23º C, 95 % d’H.R.).

Setmana 33: Dilluns, estable; dimarts, petita inestabilitat amb una Baixa al centre de la península (la típica d’Estiu), núvols d’evolució i, finalment, plugeta (1 mm). Nit de dimecres a dijous amb botorn/ xafogor (23-25º C, 85-95 % H.R.). Dijous, primera “ponentà” d’Agost, arribant els termòmetres fins a 36,2º C, la màxima absoluta del mes. Ja dissabte, passava fregant-nos una dorsal freda en altura, que no va portar-nos pluja (les Illes, però, en reberen una bona dosi); però la nit següent (15 a 16) ens portà una fresqueta ben bona (17,8º C de mínima, l’única del mes que baixà dels 20º C). 

Setmana 34: Retornava la inestabilitat de la setmana anterior, però amb molta més fortuna: dilluns, dia 17, descarregaven 17 mm (màxima precipitació diària mensual), amb intensitats màximes fregant els 150 mm/ h, acompanyats amb trons i llamps (sense pedra, però); una tempesta típica de les acaballes d’Estiu. De matinada, es formava una altra de petita al damunt nostre (vaig recollir tan sols 1 mm). Els dies següents les tempestes d’evolució se succeïen, però afectaren tan sols a les comarques interiors del país. Diumenge, acomplint-se la previsió, en visitava per segona volta el ponent, tot i que més moderat que l’última vegada. El dia 19, la notícia saltava des de la comarca de La Safor, on un episodi convectiu intens i persistent, de 10 a 12 h, descarregava entre 100 i 200 mm (observatori de Tavernes de la Valldigna), provocant inundacions locals; situació dissortadament típica de la nostra costa i prelitoral mediterranis.

Setmana 35: Dilluns es mantenia el ponent moderat, per canviar dimarts a una situació estable normal, amb les marinades típiques, màximes al voltant dels 30º C i mínimes una miqueta superiors a 20º C, i forta humitat (per tant, temperatures de sensació bastant altes; el temps apegalós típic d’aquestes dates). Sense canvis significatius fins diumenge.

Setmana 36 (1 dia): Hem acomiadat aquest Agost amb l’inici d’un canvi de temps típic d’Estiu. Una nit i un matí ben càlids i humits, que ens han fet “suar la cansalada” i anunciaven la tempesta que ens arribava a la vesprada, des de les terres eixutes de l’interior, amb molt de “rebombori”, però poca pluja i bruta de fang al meu observatori, 3 mm (a d’altres propers hi va haver més sort). No debades, segons el MetOffice, avui en altura ens fregava una dorsal freda. I, a hores d’ara, amb la mar tan calenta, qualsevol pertorbació (tipus Baixa, Front Fred, dorsal freda en altura o DANA/ “gota freda”) és prou per “calar foc” una tempesta. Que les properes anunciades per als primers dies de Setembre ens porten aigua abundant i que aquesta caiga “pura, neta i amb mesura”. 

Com sempre, tot seguit us deixe l’acostumat resum de dades recollides a la meua estació d’aficionat, situada a La Conarda de Bétera (Camp de Túria), durant el mes d’Agost proppassat: mitjanes, extremes i/ o acumulades, comparades amb els valors normals per a l’indret, classificades per meteors; així com les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables. 

Feliç entrada de Tardor, millor amb “gota freda”; perquè, per als aficionats, com una bona (en tots els sentits; també en l’absència de danys) DANA no hi ha res.