Observar, llegir, escriure

“Què ens durà el riu d’Abril?” (diu Mª del Mar Bonet a la cançó que he triat per il·lustrar aquestes ratlles i per acompanyar la imatge que les encapçala).

Per Pasqua ens ha dut riu Túria i berenars de coca de nous i panses a base de pa cremat (també li diuen “panquemao”, pa adormit, panou, tonya…) fet a casa. I, per a qui té xiquets, la mona, feta també amb aquest pa i amb un ou dur. Una delícia digna de les millors remembrances, comparables a la cèlebre magdalena de Proust.

Aquest Abril ens ha portat en aquest bocinet de la Mediterrània un esclat de la natura, com ara cors de refilades d’ocells (“Si a tres d’Abril el cucut no canta, digueu que és mort o per a França”), rius més cabalosos, que han aprofitat l’escorrentia de les extraordinàries pluges de darreries de Març, rius més alegres, més plens de vida. I és que la pluja és un bé de la natura que l’agraïm tot els éssers vius que l’habitem. Ja ho va dir en Rafael Armengot a l’entrevista que li van fer aquest mes en un programa de Ràdio Klara sobre ecologia: la pluja vol dir bon temps per la natura, nosaltres inclosos. Hem de canviar la nostra valoració de l’oratge i no dir que fa bon temps quan tenim el cel ras i assolellat, i, a l’inrevés, que el fa roí quan hi plou.

Sense eixir del tema de l’aigua, en aquest programa, l’estimat meteoròleg ens va recordar també que cal respectar els camins de l’aigua, els solcs que durant milions d’anys ha llaurat la natura. Volia dir que hem de deixar-los lliures i no construir-hi habitatges ni aparcaments ni posar un camp de conreu; perquè, tard o d’hora, arribarà una riuada (la mitjana és d’una cada desenes d’anys; per tant, molt poques voltes a la vida de una persona). I cal recordar-ho tot sovint als nostres paisans, perquè, per la nostra climatologia eixuta, tendim a confiar-nos-hi massa. Hem de conèixer bé els grans camins de l’aigua, perquè a la llarga són inviolables: “A la vora del riu, no faces niu”.

Anem al resum de l’oratge. Li he demanat a ma mare que em triara un refrany per aquest primer més sencer de Primavera. “En Abril no et lleves fil”, m’ha dit. I, de fet, en aquest mes que hem passat acostuma a visitar-nos encara algun fred inoportú, tot i que l’entrada cessa en pocs dies. Encara recorde la nevada dels primers dies d’Abril del 1996, l’any que em posí a viure ací: va enfarinar els cims de la serra Calderona, propera a casa.

Hem tingut un Abril bastant normal pel que fa a temperatures mitjanes (0,7º C per damunt de la sèrie oficial), quasi sense precipitacions (hem consumit una part de l’excedent de Març) i vent més aviat fluixet i dominant la component de Llevant. Vegem-ho setmana a setmana:

Setmana 14: Temps fresquet de Primavera, amb circulació de l’Est, bromes matinals, núvols i clars, domini anticiclònic; tot i que el cap de setmana començà a inestabilitzar-se l’atmosfera amb una situació que recordava les pluges fortes de Març (anticicló cap a les Illes Britàniques i baixa cap al golf de Gènova); però mancava fred en altura i força al vent de Llevant. Finalment la baixa se situà a l’Oest de Portugal i no ens arribà a afectar de ple. Diumenge, 5, assolírem la mínima del mes, uns moderats 6,8º C.

Setmana 15: La començàrem amb pluja feble conseqüència de la lleu inestabilitat que arrossegàvem del cap de setmana. La depressió en superfície es mantingué estacionaria a l’Oest de Portugal. Continuà el vent fresquet de mar que donava una sensació hivernal, tot i que no va durar massa, amb una progressiva normalització de les temperatures. A nivells alts es mantenia una bossa freda no massa profunda que avançava cap a l’Est, que donà un raquític arruixonet dissabte.

Setmana 16: De bell nou es va repetir una situació d’inestabilitat feble semblant a la de la setmana anterior, amb vent de mar, que va donar una mica de pluja amb fang dimecres, conseqüència d’ajuntar-se amb l’arribada d’aire subtropical que portava pols del desert del Sàhara. Dijous canvià l’oratge en arribar vent sec de Ponent, que es mantingué fins divendres on s’assolí la segona màxima mensual (26,2º C). Dissabte nou canvi de temps amb tempesta no massa forta que descarregà ben poca pluja, tot i que fou la màxima que ens donà aquest eixut Abril (2,4 litres/ m2).

Setmana 17: “Sant tornem-hi” amb la situació atmosfèrica; fins i tot va ploure una mica dimecres, menys que la setmana anterior i una mica menys bruta de fang. Cap de setmana amb canvi de situació: la humitat i boirines matinals se les emportà el vent de Ponent, que va bufar entre moderat i fort diumenge, donant la màxima mensual de temperatures (26,8º C), el qual vent, acompanyant el pas d’un front fred poc productiu a la meua comarca, també va obtenir la ratxa màxima del mes: 54,7 Km/ h.

Setmana 18:  Acomiadem el mes amb vent i temperatures moderades, més aviat en línia descendent, pel predomini del vent fresquet de mar, i augment progressiu de la pressió atmosfèrica. Tanmateix la previsió per al cap de setmana, ja en Maig, és oposada, en albirar-se l’entrada d’una massa d’aire d’origen subtropical, més càlida,; situació la qual de ben segur ens portarà a guardar definitivament la mànega llarga a l’armari.

Com sempre, tot seguit us deixe l’acostumat resum de dades recollides a la meua estació d’aficionat, situada a La Conarda de Bétera (Camp de Túria), durant el mes d’Abril proppassat: mitjanes, extremes i/ o acumulades, comparades amb els valors normals per a l’indret, classificades per meteors; així com les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables.

A fruir de la natura, de la generositat de Maig, la qual no acostumen a tenir els polítics, la major part del quals tan sols pretenen captar el nostre vot i poca cosa més.