Observar, llegir, escriure

TEMPUS FUGIT. El temps, aquella manera que tenim de mesurar el canvi de les coses, s’escola contínuament i no el podem aturar. Quasi hem començat 2015, com aquell que diu, i ja hem deixat enrere la primera llunació. Segons com es mire, aquest esdevenir implacable té la seua part positiva com, en el meu cas, l’acostament del final del diguem-ne “semi-esclavatge”, que no és altra cosa que el lloat treball assalariat en aquest sistema de bojos en què ens han ficat i que –malgrat tot- hem d’agrair, vist el panorama actual.

Quant al temps meteorològic d’aquest Gener –o Giner, que diguem per ací-, amb dades de l’indret on visc, l’he trobat de mitjana una mica més càlid del normal quant a temperatures (per bé que ens ha donat una primera quinzena bastant càlida, seguida d’una setmana freda i una darrera de càlida), ben eixut quant a precipitacions (poques novetats, doncs) i vent més aviat fluixet, tret d’una “senyora” Ponentada de comiat.

Una primera quinzena continuació de la situació d’estabilitat anticiclònica que arrossegàvem de Desembre passat, amb pressions màximes fregant o superant els 1040 hPa i temperatures màximes diürnes al voltant dels 20º C; un estat meteorològic ben normal al cor de l’Hivern a la nostra part de la península Ibèrica. I una segona quinzena més moguda, amb acostament de pertorbacions atlàntiques i una mica de pluja: inicialment fou ben freda (això sí, sense gelades nocturnes d’interès), acomplint-se la dita que diu que “Per sant Antoni, fa un fred del dimoni” i també aquella de “Setmana dels barbuts, setmana d’esternuts” (del 17 al 22, tradicionalment la més freda de l’any); però acabà ben ventosa i temperada, amb pressions baixíssimes, per sota dels 990 hPa.

Vegem-ho setmana a setmana:

Setmana 1 (4 dies): Es va reforçar l’anticicló de les Açores, que es col·locà damunt de la península Ibèrica, fregant els 1040 hPa, portant aire ben fluix, sec o d’humitat moderada, i temperatures màximes al voltant dels 20º C el cap de setmana.

Setmana 2: Sense perdre les altes pressions, començà amb un canvi de circulació de l’aire cap a l’Est, augmentant la humitat relativa i les rosades nocturnes, però amb l’ambient una mica més fred (també per sensació). El cap de setmana, repetició de la situació de començament d’any: anticiclònica (superant-se aquesta vegada els 1040 hPa) i seca, i bonança cap a migdia (assolint-se dissabte vora 25º C, la màxima del mes).

Setmana 3: Continuació de la setmana anterior ben bé fins dijous, dia 15. A partir de divendres, començà a inestabilitzar-se l’atmosfera, amb el pas d’un front fred de l’Oest, baixada de pressió i temperatura, vent de Ponent i pluja feble.

Setmana 4: Dilluns plujós i molt fred (màxima de 9º C). Després, lenta recuperació de les temperatures, amb vent de Ponent, que girà a Mestral dijous, amb forta intensitat. Cap de setmana agradable, on, recuperada l’estabilitat, tinguérem màximes al voltant dels 19º C.

Setmana 5 (5 dies): Acostament d’una pertorbació nord-atlàntica, que va donar pluja i neu al centre d’Europa, i que ací ens passà pel Nord-est amb pressions força baixes (els baròmetres passaren de 1020 a 1000 hPa en tan sols 24 hores!) i vent molt fort de Ponent, assolint-se divendres, 30, les ratxes màximes del mes. Les temperatures es mantingueren agradables, superiors a les normals, sobretot les mínimes, començant una davallada el darrer dia del mes amb pluja feble.

Hem d’agrair que aquest Gener haja estat més normal quant a temperatures, almenys la tercera setmana; perquè, si bé el nostre cos mai no s’hi acostuma al fred, ho necessita -i força- la flora del bosc i de l’hort (hi estan adaptats). Els en cal, per exemple, a les cols, les endívies, els espinacs… (si no, s’espiguen i perden la tendror), a les taronges… (“Com més fred és el Gener, més suc dóna el taronger”). Aquest any hem hagut de birbar el tros d’hort que tenim darrere de casa i, a més de bledes, ens han eixit uns llicsons i xicoines ben tendres i ufanosos (a la imatge de baix, una xicoina novella eixint entre la grava), amb els quals hem fruït d’uns plats de verdura -crua i cuita- per recordar. Ambdós tipus de plantes són de la mateixa família (Asteràcies, nom que fa referència a la forma estrellada de la flor) i, per altra banda, la paraula “xicoina” (o qualsevol de les seues variants arreu del territori), prové del grec i significa “planta del Gener” o “amanida d’Hivern”. Ben trobades i ben aprofitades aquest mes, doncs.

Heus ací l’acostumat resum de dades recollides a la meua estació d’aficionat, situada a La Conarda de Bétera (Camp de Túria), durant el mes de Gener proppassat: mitjanes, extremes i/ o acumulades, comparades amb els valors normals per a l’indret, classificades per meteors; així com les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables (a la fi de l’apunt):

 A) TEMPERATURA:

Mitjana mensual: 10,6º C, 0,9º C superiors al que ens marca la sèrie oficial per a un mes de Gener al lloc on visc (es tracta dels valors mitjans de l’aeroport de Manises, de l’any 1971 al 2000, corregits tenint en compte la diferència de altura entre tots dos observatoris, situats a 10 km l’un de l’altre). Hem tingut, doncs, un mes CÀLID quant a temperatures. Portem quatre anys seguits amb Geners més càlids del normal: 10,6º C en 2012, 12,0º C en 2013 i 12,4º C en 2014.

Valors extrems: La màxima fou de 24,7º C, assolida el dia 10 (dissabte de la setmana 2) cap a les 15 hores (hora UTC, temps coordinat universal, corresponent a l’hora solar), amb un anticicló superpotent i vent fluix de component Oest. La mínima fou de 1,8º C, aconseguida el dia 20 (dimarts de la setmana 4), cap a les 7 hores (hora  UTC), amb vent fluix de l’Oest, un dia després del pas del front fred i la pluja esmentats abans. El dia 30, amb fort temporal de Ponent, fou també excepcional quant a temperatura mínima = 15,3º C; però per alta!

Altres dades significatives: La mitjana de les màximes ha estat de 17,2º C i la de les mínimes de 5,7º C. Nombre de dies amb màximes iguals o superiors als 20º C = 8 i amb mínimes iguals o superiors als 10º C = 1 (el dia 30). Nombre de dies amb màximes iguals o inferiors al 15º C = 8 i amb mínimes iguals o inferiors als 5º C = 16.

 B) PLUJA:

Total recollida: 8,2 mm (ó litres/ m2); 29,8 litres/ m2 inferiors (un 78 % menys) al registre normal per al lloc on visc en un mes de Gener (observatori de referència = aeroport de Manises), per la qual cosa podem qualificar-lo com a MOLT MÉS SEC del normal. Dissortadament, seguim la tònica dels 2 darrers anys; per bé que, dels 18 anys en què vinc recollint dades de pluja, 11 Geners (un 60 %) han estat per sota del “normal”. Sempre insistesc a dir que, tot i la innegable utilitat, les mitjanes (en aquest cas, els valors de referència) ens poden confondre si no les interpretem com cal.

Valor màxim diari observat: 3,8 mm el dia 19 (dilluns de la setmana 4), durant el pas del front fred de l’Oest esmentat abans.

Distribució de la pluja: D’un total de 6 dies amb precipitació significativa, cap enregistrà > 20 mm, 2 > 2 mm i 6 > 0,2 mm (algun dels quals s’arreplegà per efecte de la rosada intensa).

 C) VENT:

Mitjana mensual de velocitat = 2,3 km/ h; 1,5 Km/ h inferiors a la mitjana dels 7 Geners en què vinc recollint dades de velocitat de vent al meu observatori d’aficionat. Així i malgrat l’extraordinari episodi de Ponent que va cloure aquest mes, l’hem de qualificar com a prou més ENCALMAT del normal. De bell nou ací tenim un exemple evident de per què no en tenim prou amb les mitjanes dels meteors: si volem comprendre bé com ha anat l’oratge d’un lloc, hem d’atendre també a les variabilitats que s’hi ha donat; allò que les matemàtiques estadístiques mesuren amb l’anomenada desviació estàndard o funcions semblants. Per això, en aquests “meteorresums” intente mostrar també les singularitats i inconstàncies que m’hi he trobat. No debades l’oratge és indomable, multifactorial i de difícil previsió (“caòtic”), la qual cosa el fa, per altra banda, tan atractiu per a molts de nosaltres, que busquem fruir-lo i entendre’l a la vegada.

Ratxa/ bufarada màxima enregistrada: 59,5 km/ h, de Ponent, assolida el dia 30, cap a les 11 hores UTC, durant el temporal esmentat abans, que ens assotà des de mitjan dia 29 fins a final de mes, amb notícies de caiguda d’arbres i de paraments d’edificis poc protegits, fins i tot d’un mort, en caure-li el mur d’una tanca al damunt. Ací volia precisar que, durant aquesta Ponentada, a observatoris relativament propers al meu s’assoliren de l’ordre de 90 km/ h ó més fins i tot. Això ho explique pel fet que, per la banda de Ponent del meu observatori tinc una pinada ben alta que ja supera els 10/ 11 metres del meu anemòmetre. Veuré de solucionar-ho més avant.

Direcció predominant: W, PONENT, una de les més habituals, junt amb la WSW, en un mes de Gener al lloc on visc.

Que el Gener no us haja resultat massa costerut. Ja sabeu que “A pesar del Gener, floreix l’ametller”.