Observar, llegir, escriure

Febrer és el segon mes del nostre calendari gregorià, on el seu nom prové de les februa, unes festes romanes dedicades a la purificació, on per aquestes dates de l’any es feien ofrenes i sacrificis als morts, i que la religió cristiana ha copiat celebrant el dia de la Candelera. Una festa que els refranys populars de sempre han usat per predir l’oratge que farà a partir d’aquesta data:

“Si la Candelera plora, l’Hivern (o el fred) ja és fora”.

“Si la Candelera riu, l’Hivern (o el fred) encara és viu”.

Encara que altres no opinen el mateix: “Si la Candelera riu, ja ve l’Estiu”.

 Aquesta discordança ens informa del que ja sabem per experiència: de la dificultat de predir el temps meteorològic ací a la Mediterrània, on sovint és força irregular; la qual cosa, per altra banda, explica que en aquest lloc on vivim siguem tan aficionats a l’observació dels fenòmens atmosfèrics, tan imprevisibles com espectaculars de vegades. És evident que tot ve de la necessitat de la gent del camp de saber quin temps farà per encertar les seues collites, de l’èxit de les quals en depenia (i encara en depèn) l’economia familiar. El meu cas és una confirmació d’això que acabe de dir: la meua afició me l’encomanà mon pare quan de ben xicotet m’ensenyava els signes de l’oratge que es mostraven tot mirant el cel.

Si voleu saber com ha anat el temps meteorològic d’aquest segon mes de l’any 2014, ací, en aquest indret del Camp de Túria, us el puc resumir tot dient que, de mitjana, ha sigut un Febrer més càlid del normal (aquest any tampoc no ens ha visitat cap onada de fred, com acostuma a passar de tant en tant), escassament plujós (per no variar la tònica que portem de fa 7 mesos) i normalment ventós en general, dins de la coneguda variabilitat d’un mes de Febrer. Si ho recordeu, ha estat, si fa no fa, una continuació del que va passar a Gener.

Insistesc a dir que les mitjanes són dades estadístiques i com a tals cal agafar-les amb compte, perquè anivellen els alts i baixos d’allò ocorregut i, llavors, ens en donen una idea deformada. De fet, en passar a comentar l’evolució de l’oratge que hem tingut per ací, la cosa ha estat més moguda que no ens mostren les igualitàries mitjanes.

Aquest “Febrer ventós, cara de gos” ha estat fidel a la dita popular i ens ha deixat fortes ventades, encara que sobretot la primera meitat del mes i com a continuació de la situació de Ponent que arrossegàvem des de feia setmanes. La segona part del mes els vents han estat més fluixos i variables, amb predominança de la component Oest, si bé amb algun episodi curt de Llevant. Si volem ser més precisos, hem d’esmentar també l’últim dia d’aquest Febrer, que ha estat notícia pels vents forts de Ponent, acomplint-se així el refrany que diu: “El Febrer, de cap o de cua, l’ha de fer”. L’any passat també ens la feu el dia 28, però en aquell cas va ser en forma de pluja intensa.

La primera d’aquestes “treves” de vent aponentat i sequera la tinguérem el diumenge dia 9 i part de la matinada del dia següent. Aquell jorn ens travessava una pertorbació atlàntica amb vents forts de l’Oest (fins ací res de nou); però a partir de migdia el vent anà perdent força i girà cap a Llevant, permetent que, a poc a poc, agafara humitat de la mar i per la vesprada descarregara una pluja “com déu mana” (si déu existira i manara, que no ho crec gens), la primera en 6 mesos, fins a primeres hores de la matinada del dia 10, quan començà a bufar l’avorrit Ponent de sempre i s’emportà la inestabilitat.

Les imatges del satèl·lit Meteosat d’aquelles hores em donaren l’entrellat de la situació: la pertorbació atlàntica anava baixant de latitud empentada per un corrent fort de vent del Nord-Oest (el corrent en jet d’origen polar); que aquesta vegada arribà prou cap al sud, xocà contra una massa d’aire subtropical, es va anar recargolant i va fer girar el vent cada volta més cap a l’Est, començant pel Sud de Portugal, després avançant per Andalusia i finalment arribant a les nostres comarques valencianes. Es podia veure com una franja d’inestabilitat pujava de Sud cap a Nord per tota la nostra costa mediterrània. En la imatge satel·lital de tota la península Ibèrica (us n’adjunte un mosaic d’imatges d’aquelles hores), s’apreciava clarament la formació de una “V” nuvolosa típica, on el ramal del davant, la part més activa quant a precipitacions, s’anava formant i acostant a nosaltres. Ah! I la previsió de l’AEMET, en aquest cas, fou plenament encertada.

La setmana següent va fer honor a la dita “El Febrer és molt traïdor, borrascós i gelador”, ja que la podem qualificar de boja: Al començament, el Ponent que bufava (després de la pertorbació de què parlava abans), arrossegant vent polar, va fer que la màxima de dimarts, dia 11, fóra la més baixa del que portem d’Hivern (10º C); en canvi, sense canviar l’entrada de Ponent i com a resultat del canvi de l’origen dels vents, en aquest cas del Sud (tropicals), afegit al típic reescalfament mesetari, el divendres, dia 14, assolírem 15º C de mínima i 25º C de màxima, rècord també del que portem d’any, però per la banda alta. Ens faltava la pluja de diumenge per acabar de fer bona la dita que he posat abans.

Efectivament, diumenge, dia 16, s’inicià un canvi de tendència de l’oratge, pel que fa als vents i les precipitacions, gràcies a una baixa que es va anar formant al Nord d’Àfrica, ben bonica pel que fa a la formació de l’espiral típica, encara que ben poc activa quant a pluja descarregada a les nostres comarques.

Després, fins a final de mes, la situació ha estat canviant, amb predomini de les altes pressions, vent variable sense assolir massa intensitat (tret del dia 28), temperatures temperades en general i sense pluja o quasi inapreciable.

Si us ve de gust ampliar aquesta informació, amb dades concretes d’allò esdevingut meteorològicament parlant, en aquest Febrer proppassat al lloc on visc, tot seguit us presentaré, per una banda, l’acostumat resum d’algunes de les dades mitjanes, extremes i/ o acumulades recollides a la meua estació, comparades amb els valors normals per a l’indret, classificades per meteors, i, per altra, les gràfiques de l’evolució temporal de les variables que considere més interessants:

áA) TEMPERATURA:

Þ     Mitjana mensual: 12,4º C, 1,4º C per damunt del valor considerat normal per a un mes de Febrer a la meua estació de la Conarda de Bétera (Camp de Túria). La qual cosa ens informa que ha estat un mes tèrmicament MÉS CÀLID DEL NORMAL. A més, com va passar a Gener, aquesta mitjana és la més alta assolida en els 6 anys en què vinc recollint dades amb l’estació meteorològica automàtica; per bé que no segueix un patró tan clarament ascendent com el del mes passat.

Þ      Valors extrems: La màxima ha estat de 24,6º C, registrada a les 16 hores UTC (temps coordinat universal, corresponent a l’hora solar) del dia 14, al bell mig d’un dels episodis de Ponent/ Llebeig que he esmentat més amunt. Pel que fa a la mínima, aquesta ha estat de 3,3º C i fou registrada el dia 3, a les 7 hores UTC, amb vents encalmats dins d’una situació de Ponent, avorridament habitual els darrers mesos.

Þ      Altres dades significatives: La mitjana de les màximes ha estat de 17,4º C i la de les mínimes de 8,0º C, evidentment sense haver tingut cap gelada ni rosada blanca. Des d’un altre punt de vista, per copsar millor la seua calidesa fora del normal, us diré que aquest Febrer hem tingut 8 dies amb mínimes per damunt dels 10º C (igual que ocorregué el passat Gener) i 7 dies amb màximes per damunt dels 20º C.

ØB) PLUJA:

Þ     Total recollida: 16 mm (ó litres/ m2); que són 16 litres/ m2 menys de l’esperat, exactament un 50 % menys, per al lloc on visc durant un mes de Febrer. La qual cosa ens permet qualificar-lo, sense cap mena de dubte, com un mes SEC. Aleshores, haurem de seguir esperant la necessària pluja que ens manca des de fa mesos. Confiem en que la propera Primavera es comportarà com cal, segons un patró de normalitat. Tanmateix, com ja vaig dir el mes passat, no és gens estrany al lloc on visc trobar un Febrer tan sec o més que el d’aquest any, per exemple: 1999 = 5 mm, 2000 i 2002 = 0 mm, 2011 = 2,6 mm, 2012 = 0,6 mm.

Þ      Valor màxim diari observat: 7,4 mm el dia 9, durant el breu episodi de Llevant citat a la introducció.

Þ      Distribució de la pluja: He enregistrat un total de 6 dies de precipitació, dels quals cap fou superior als 20 mm, 3 foren superiors als 2 mm i 4 als 0,2 mm.

wC) VENT:

Þ     Mitjana mensual de velocitat = 3,8 km/ h. Valor 0,4 Km/ h per davall de la mitjana de 6 anys en què vinc recollint dades; variació poc significativa que em permet qualificar aquest mes com a NORMAL quant a força del vent.

Þ     Ratxa/ bufarada màxima enregistrada: 66 km/ h, assolida el dia 8, a les 15 hores UTC, dins d’una situació de vents aponentats del WSW (com no podia ser altra), en concret durant un canvi de direcció al NW, per tornar de bell nou al WSW; singularitat coincident amb una vall de pressió atmosfèrica, on el baròmetre baixà des de 1010 fins a 1005 hPa en unes 6 hores, per després tornar a pujar de forma simètrica.

Þ     Direcció predominant: WSW, entre PONENT i LLEBEIG o GARBÍ, que, encara que no sempre es dóna, és la més habitual en un mes de Febrer a l’indret on visc, a la vista de les dades de què dispose dels darrers 6 anys.

Que acabeu l’Hivern amb salut!