bloc sobre cinema en català, dvd i coses...
|
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosCOMPANYS
DESCOBERTES VIRTUALS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
DVD. Films internacionals que reivindicar Recupero un text publicat al número 121 del setmanari Directa, en ocasió de la comercialització en DVD de dos pel·lícules pioneres en el tractament de la malaltia de la sida quan aquesta encara era considerada una veritable condemna a mort: Las noches salvajes (Pride Films, 1992) i Vivir hasta el fin (Avalon, 1992).
 Fa unes setmanes el setmanari Directa va publicar-me un article on parlava d'un dels herois d'acció més paradigmàtics dels anys vuitanta, Rambo, i de la saga cinematogràfica que aquest ha protagonitzat. Dedicava especial atenció a John Rambo (Manga Films, 2006), l'imprevist (i sorprenentment aconseguit) retorn de l'antic soldat recentment editat en DVD i Blu-ray. Recupero el text tot seguit.
ignasifranch |
DVD. Films internacionals que reivindicar |
divendres, 19 de setembre de 2008 | 15:40h
D'entre les múltiples pel·lícules de Kenji Mizoguchi que s'han publicat els darrers mesos, El amor de la actriz Sumako (Filmax, 1947) és una de les més interessants. Magnífic drama ple de passió pels sentiments i l'art, no deixa de banda les conseqüències de lliurar-se a l'amor i donar l'esquena a altres responsabilitats.
 Ni que sigui per edat, a Kyoshi Kurosawa li pertoca defensar un cinema de terror d'enfocament més madur que el del seu compatriota Hideo Nakata (Dark Water, Ringu), o el d'un Takashi Shimizu (La maldición, Seres extraños) gairebé vint anys més jove. Malgrat ser un dels directors més interessants del cinema fantàstic recent, la seva obra romania pràcticament inèdita al país. Ara, un any després d'arribar Pulse, s'edita el petit clàssic Cure i el seu darrer film estrenat comercialment, Retribution (Filmax, 2006), un conte de fantasmes que exploten les pulsions més violentes de l'individu.
 Una de les coses que fan ràbia quan intentes fer del periodisme cultural un exercici de comunicació amb els lectors és que preparis textos, els escriguis, i després no te'ls publiquin per motius editorials. Perquè sense lectors, els textos es buiden de significat. Darrerament em va passar amb aquestes quatre ressenyes, que van caure per un replantejament de la publicació, i que ara poso a l'abast dels lectors d'aquest bloc. D'una d'elles ja en vam parlar (és el cas de Feast); de les altres, no. Curiosament, malgrat les seves diferents procedències i estils, totes tres provoquen certa frustració: atractius punts de partida, interessants situacions, que no acaben de donar com a resultats grans pel·lícules. Però aquells que no siguin cercadors d'obres mestres i canòniques podran gaudir-les com allò que són: estimulants obres imperfectes. I amb algun positiu efecte col·lateral, com despertar un legítim interès per les novel·les de l'autor de The Tenants, Bernard Malamud, gràcies a aquesta atmosfèrica (i molt abstracta) reconstrucció del veritable underground de la NY dels anys setanta.
Es reedita en DVD Sympathy for Mr. Vengeance (Manga Films, 2002), primera entrega d'una trilogia sobre venjances filmada pel cineasta de la República de Corea Park Chan-wook. No és gens habitual que la part intermitja d'una trilogia sigui la més popular, però en aquesta ocasió va ser així: la posterior Oldboy es va endur més elogis, en part per la seva atractiva premisa argumental. Aquest film va passar més desapercebut encara que, per a uns quants crítics i aficionats, és el millor de la saga. Potser qui signa aquestes línies s'afegiria a aquest corrent d'opinió.
 El mític director japonès va aigualir l'entusiasme per la cultura de l'esforç a El hijo único (Filmax, 1936) una obra que s'escapa d'algunes constants del seu cinema: resulta més melodràmatica que dramàtica, i menys continguda del que va ser habitual en ell. Era la seva primera ficció sonora, i el seu penúltim film de preguerra.
D'entre la fornada de cineastes asiàtics que van projectar-se als festivals internacionals durant els anys 80, el taiwanès Hou Hsiao-hsien ha estat un dels que han fabricat una filmografia més consistent i interessat. Malgrat això, al nostre país només s'havien editat d'ell dos títols recents en DVD, Millennium mambo i Tiempos de amor, juventud y libertad, quedant exclosa tota la seva obra precedent. Així que és una molt bona noticia l'edició de dos títols que filmà a la dècada dels noranta: Hombres buenos, mujeres buenas (Filmax, 1995) i Adiós sur, adiós (Filmax, 1996).
 Des de fa unes setmanes el DVD d'Arroz amargo (Impulso, 1948) està disponible a qualsevol tenda, després d'haver estat una temporada en venda exclusiva a Fnac. Aquesta fita comercial del cinema italià de postguerra es presenta en molt notables condicions d'imatge. El film combinà alguna pinzellada neorealista amb certa vocació d'espectacle popular i de masses, apostant fort per explotar la sensualitat de Silvana Mangano. Al cap i a la fi, el productor era Dino de Laurentiis, qui sempre ha buscat impacte comercial pels seus films malgrat produïr obres de Fellini, Rossellini i fins i tot Bergman...
 Resulta noticiable l'edició d'Historia de las hierbas flotantes (Filmax, 1934), el segon film mut de Yasujiro Ozu disponible en DVD a l'Estat després de la comercialització, anys enrere, de la entranyable He nacido, pero... (DeAPlaneta, 1932). I no és que Ozu filmès pocs films muts: no va ser fins l'any 36 que aquest mestre del cinema es va passar al sonor.
 Segurament passarà inadvertida l'edició d'Un taxi para Tobruk (Sherlock Films, 1960). Una llàstima, perquè es tracta d'un molt bon film que agermana comercialitat i comèdia amb un nítid missatge antibel·licista.
 Filmax ha editat en dvd una edició remasteritzada de La culpa ajena, situada entre les obres mestres d'un dels pioners de la narrativa cinematogràfica, el nordamericà David Wark Griffith (Intolerancia, El nacimiento de una nación). Sense beneficiar-se d'una restauració, la nova edició suposa una considerable millora respecte a les anteriors edicions disponibles al país.
 "Treu-me d'aquest somni maleït que m'ha atrapat el cor", diu una de les veus del més lynchià dels films de David Lynch (Terciopelo azul, Twin Peaks), INLAND EMPIRE. Un esquiu tour de force d'imatges oníriques, de gairebé tres hores de durada, ara disponible en DVD.
 |
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |
