Els Grosclaude: per l’occità, per la dignitat
David Grosclaude fa una vaga de fam per l’occità.
El seu pare, Miquèu Grosclaude (1927-2002), era francès, de família suïssa, però, arribat al Bearn, va aprendre l’occità i va esdevenir un dels occitanistes més importants de la segona meitat del segle XX, amb publicacions tan diverses com un diccionari toponímic dels municipis bearnesos o la traducció de l’Evangeli segons sant Mateu, entre moltes i moltes més. Sempre difondre la llengua, sempre retornar-la al lloc que li correspon.
El seu fill David (1958) n’ha seguit els passos: periodista, va ajudar a fer els primers programes en occità de la televisió pública francesa, va ser un dels fundadors de Ràdio País, que emet molt majoritàriament en llengua d’oc, i creà el setmanari La Setmana, que avui també té versió electrònica, i altres revistes. També va ser durant una dècada president de l’Institut d’Estudis Occitans.
Recordo haver llegit La Setmana ja fa un grapat d’anys, i haver gaudit d’aquella publicació que parlava en occità no solament de la llengua o la cultura, sinó també d’unes inundacions al Llenguadoc o de qualsevol altre tema abans reservat només al francès.
President del Partit Occità, formació occitanista d’esquerres, va obtenir prou vots el 2010, en coalició amb els verds, per esdevenir conseller regional d’Aquitània, i en aquesta regió fa de delegat de política lingüística a favor de les llengües occitana i basca.
I com a conseller regional, des de dimecres, fa la vaga de fam que dèiem per reclamar que l’Estat francès compleixi el seu deure envers l’occità. Concretament, que autoritzi la creació d’una Oficina Pública de la Llengua Occitana, creació votada tant per l’Assemblea d’Aquitània (Bordeus) com per la de Migdia-Pirineus (Tolosa).
Vaga de fam per la dignitat d’un país. Les mostres de suport es multipliquen.