GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Fa molts anys que conec en Francesc Torralba, i també molts que ja no ens tractem. Vam estudiar junts a la Institució Cultural del CIC, que aleshores dirigia Joan Triadú. Especialment vam fer plegats els dos primers cursos de BUP, després ell va tirar cap a ciències, si no ho recordo malament, i jo cap a lletres, encara que ens continuàvem veient al pati i en altres espais o moments comuns.

No vam arribar a ser grans amics, però sí que érem bons companys i el record que en tinc és fàcil de dibuixar: intel·ligent, suau, simpaticot i bona persona. Al CIC hi imperava el catalanisme i ja aleshores, als llunyans anys 80, molta gent era independentista. De la manera de pensar concreta d’en Torralba no en recordo gran cosa, és clar. I potser tampoc no té gaire interès de saber què pensava un noi de quinze anys en fa més de trenta. Un cop vam anar junts en una manifestació de l’esquerra independentista -almenys jo en tinc aquest record- i, d’altra banda, ell tenia clara consciència de ser cristià.

Avui llegeixo a VilaWeb la seva opinió sobre el procés català vers la independència, i el que diu, que necessàriament és una condensació sense prou matisos, em deixa una mica parat. Primer em sap greu, em falla un dels qui jo considero meus. Després reacciono: cadascú pensa el que vol i no hi donem més voltes. Però, més tard, em torna a saber greu que utilitzi els arguments que utilitza.

La cançoneta del que és prioritari (desocupació juvenil, envelliment de la població, etc.), encara que després digui que “també” s’ha de resoldre la situació de Catalunya per mitjà d’una consulta, ja la coneixem: com quan Ciutadans o el PP parlaven del que “realment importa a la gent”, per exemple. Això és barrejar pomes amb peres, són nivells diferents, encara que estiguin interrelacionats, almenys en part.

Demanar que la consulta sigui pactada no sé si és una broma de mal gust o santa innocència. I confiar en la nova aritmètica del Congrés espanyol, que ha de sorgir de les eleccions de la tardor, deu voler dir confiar en el PSOE (!), en Ciutadans (!!) o en Podemos, els que volen “trencar la dinàmica de regionalització [sic] extrema” (!!!).

Diu en Torralba que en el debat sobre la independència no hi ha hagut prou informació i que no podem caure en la frivolitat. No ha llegit cap dels articles o llibres sobre els beneficis de la independència?; no s’ha mirat els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional?; no ha assistit a cap conferència, a cap xerrada? La frivolitat que insinua que patim no és la d’aquells que, en cas d’independència, diuen que serem com una illa, que afirmen que han de començar a patir els qui tenen cognoms acabats en -ez o que vinculen l’independentisme amb el primer terrorisme que tenen a l’abast?

Se’n recorda de per què no s’han pogut fer debats amb cara i ulls i només ens hem pogut dedicar a defensar el dret elemental a votar? Hi pensa, que els arguments contraris a l’estat català sovint s’han reduït a amenaces estrafolàries?

Diu que encara no està segur de la seva opció respecte a la independència. Res a dir. Me’l crec del tot sense cap mena de dubte. N’hi ha d’altres, però, que darrere afirmacions semblants amaguen solament un unionista vergonyant. Que es demanin per què els fa vergonya.

Benvolgut Toto, que tinguem sort tots plegats.