Potser que ja en tenim prou, de totes aquestes polemiquetes, oi? I encara sort que tothom parla del 50% més u i sembla que ens hem oblidat del 55% de Montenegro (que era un intent final de la UE de frenar la independència d’aquell país), tot i que de segur que algú el repescarà quan li calgui.
Ara els vots i els escons. Vejam, no ens van permetre de fer un referèndum de cap manera, s’hi van oposar per terra, mar i aire. I ara què, volen saber el nombre de sís i de nos? Doncs haver-se avingut a fer, almenys, una consulta.
Els parlaments d’arreu voten coses importantíssimes, i no ho fan passar tot per un referèndum. Oh, però és que la independència és transcendental! Doncs ja som al cap del carrer: referèndum. Ah, és que això no ho podeu fer… Que vol dir “no volem que ho feu”. No ens volen deixar sortir de la gàbia i nosaltres encara ens hi volem entendre.
Però que no ho veieu que, quan guanyem en vots, tampoc no ho acceptaran i diran que la gent no ha votat només independència? Que també ha votat polítiques socials, mesures mediambientals i què sé jo…? I a aquesta erosió del resultat, per favorable que sigui, s’hi apuntaran amb entusiasme dretes i esquerres (les velles i les noves).
Sempre hi haurà un però, una excusa, un ajornament. Ja en tenim un tip. Necessitem 68 diputats i avall que fa baixada. Després, amb la nostra nova constitució aconseguirem l’adhesió d’encara més conciutadans, perquè hi veuran la millora, i Espanya començarà a ser un record. Almenys, de moment, al Principat.