He estat una bona estona pensada quin va ser el meu millor moment a Paris. Al final, m'he quedat amb aquest. Un sopar en el L'Européen, residència culinària d'un amic que porta molts anys treballant en la ciutat. Després una magnífica i llarga tertúlia, a l'estil Paris anys vint, i per últim vam recórrer carrers, llocs, històries... d'aquesta magnífica ciutat.
Si d'he de triar un barri de Paris potser, però sols potser em quedaria amb Montmartre, però bé, supose que cadascun tindrà la seua elecció.
La vida ha decidit que jo actualitze aquest bloc, just quan Woody Allen, fa una pel·lícula a Paris. Una pel·lícula magnífica. Midnight in Paris, heu de veure-la.
I us deixe una cançó d'un dels meus grups favorits, Mano Negra, que retrata la nit parisenca.
Au coeur de la ville endormie Reposent des millions d'gens soumis Personne d'autre pour hurler la nuit Que l'vieux clochard sous l'pont Marie Dans les rues y'a plus qu'des matons Tous les Apaches sont en prison Tout est si calme qu'ca sent l'pourri PARIS VA CREVER D'ENNUI!!!
L'baron qui rčgne ŕ la mairie veut qu'tout l'monde aille au lit sans bruits Les lits qui grincent sont interdits D'ronfler c'est toléré...merci!!
Allons enfants de la patrie contre nous de la TYRANNIE Dont nous abreuve ce bouffon! Elu par de sinistres cons.
Paris se meurt aujourd'hui De s'ętre donnée ŕ un bandit Un salaud qui lui a pris Ses nuits blanches! Paris la nuitc'est fini! Paris va crever d'ennui Paris se meurt rendez lui SES NUITS BLANCHES
Val la pena, qui no l'entenga en francès, que la traduïsca. És un bon exercici.
Decidim perdre'ns una temporada per Europa. Molt recomanable.
València – Barcelona – la Costa Blava – Roma – Pisa – Firenze – Venessia - Schwarzwald i Rheinfall – Strasbourg – Stein am Rhein – Berna – Barcelona - València.
El més important, interactuar. La imatge és la d'un bonic poble suís, Stein am Rhein.
Si algú em diu la primera vegada que vaig estar ací, que viuria 2 anys, simplement no li haguera cregut.
A Sevilla, es poden descobrir infinits llocs barrejats per diferents cultures. La Giralda, Torre del Oro, Los Reales Alcázares, Barrio de Santa Cruz, Triana, El Archivo General de Indias, La Plaza de San Francisco, La Alameda de Hércules, Calle Sierpes....
No cal deixar-se influenciar pels estereotips, hi ha una altra Sevilla, no és solament la de "feria, procesión y peineta".
Ací vos deixe un exemple UN DÍA MÁS, descobreix-la.
Sleeping Bag & Breakfast 1000 pessetes, i a dormir a la terrassa.
Així és Cadiz, així és la seua gent. Dormíem en el Quo Qadis, que ha data d'avui está tancat. Tancat per la Junta de Andalucía.
Gran Teatre Manuel de Falla, on poder escoltar típiques chirigotas de carnestoltes, com aquesta, Diestros muu Diestros. Censurada en la “españa” de pensament únic, la falta de democràcia està a tot arreu.
A sopar i a fer uns vins, a la Plaça del Tío de la Tiza.. Espectacular.
La primera vegada que vaig estar a Lisboa, vaig dormir en l'Alberg d'Almada, amb aquestes espectaculars vistes a la ciutat.
Aquella primera vegada, vam recórrer tota la ciutat, cercarem tots els racons on es respirava cultura.
No sabia aleshores, que després la vida em faria tornar professionalment, a treballar a aquesta curiosa ciutat.
D'aquest primer contacte recorde:
Un passeig amb tramvia, prendre una copa en el Barrio Alto, assegut en un dels seus carrers amb forma d'escala, plens de gent, el Barri de Alfama, al costat de la Sé Catedral de Lisboa, és el barri més famós per a escoltar fado.
Em va agradar molt el Barri de Belém, per la seua relació amb el passat mariner de la ciutat. El Museu de Marinha és un dels més visitats i reconeguts, està dins del Mosteiro dos Jerónimos.
He estat diverses vegades, i sempre ha sigut un plaer, quasi sempre per motius de treball.
La primera vegada que vaig estar, va ser un viatge d'estiu, dormint en un càmping, amb unes vistes espectaculars de la ciutat i de la platja de San Lorenzo
Cada vegada que he tornat a treballar, he recordat i rememorat les nits per Xixón, eixir a prendre pintxos, beure sidra, concerts... Una ciutat fantàstica.
Peralejos
de las Truchas es troba prop de la llera del riu Tajo, en el més alt
del mateix, en la comarca de l'Alto Tajo
Vam conèixer aquest lloc a través del nostre amic Juan, de la Fonteta, ja que és
el seu poble natal.
L'hem visitat en desembre (cap d'any) i a la
tardor a l'Octubre, varies vegades.
Tant a l'hivern, com a l'estiu,
és un lloc perfecte per a la pràctica del senderisme, rutes a
cavalls pel riu,etc. En la pàgina de la comarca Alto Tajo trobareu tota la
informació.
A dormir i menjar a Casa Pura, un hostal on el tracte
per part de Pura i la seua família és impressionant. Perdre's pel
P.N. Alt Tajo i visitar Molina de Aragón i el seu castell,
imprescindible.
