Diré paraules. Teringues de mots, veniu! Boca teva feta meva. Pantaixam. Enfonyall de les bragues: olor forta i estimulant. Mireia! Mireia! Barnús arrabassat. La processó de salives. Penetració de llengües. Calze i ambrosia el fruit dels mugrons. Dreceres cap a la boca sense dents, enfora. El far de la torre de Paraires. El marbre de Kwaidan. Mireia, t'escup damunt les cuixes, damunt el llombrígol, t'escup per tota la febre. Cerc la boca grossa de Kwaidan quan et devor el gallet amb caníbal estreta. Els morros de Kwaidan grossos em xuclen, em destrossen de tremolors i rialles. Ets una ecce dona crucificada. Mireia, Mireia, esclafim com dues orades. Ens aferram com dues nàufragues. Mireia, tens tota la passió que et rebenta, lluminosa. Ens clavam els ulls fosforescents. Bufff! El Corb Marí: les casetes damunt la mar. Els banys de quan era petita. Em faig nina dins els teus braços, dins el teu cul on em perd. Avions a reacció són les teves fugides. El compàs de les ones. Ritmes solidificats i diferents. Fuig! Fuig a l'escapada! Fuig com si tota jo fos aire de tempestes entre llamps i fosca. Una aurora boreal entre les ninetes. Pedres fogueres. Bufff! El Terreno, on vaig ser feliç de nina tants de llunyans estius. Moltes de nits. Gomila Place. Allà cantava tota la Billie Holiday al Jazz Club La Cubana, on em dessagnava per les cordes vocals. Clarors de tómboles, romiatges a la Verge de la Bonanova i el bar Àfrica. Totes dues estormiades fins als encontorns de la ferida. Mireia, Mireia!
No sé quantes de vegades m'he escorregut. No hi ha millor remei contra l'angoixa que un bon pinyol. La telefonada d'en Kwaidan m'ha fet aterrar. Està fet un embull. Fedor i ell partiren cap a B09iarcelona per passar-hi una setmana. Kwaidan diu que vol tornar. M'ha contat que es va fer una palla bestial dins el bany de l'hotel mirant una parella que ho feia a una habitació del pis de davall. M'ha posat calenta. Després m'ha refredat quan he vist que torna fer de les seves. Li ho he dit ben a les clares. No l'ajudaré gens ni mica. Estic emprenyada. No m'ha demanat per la biòpsia i jo no li he dit res. Agafaré la bossa per a l'ibook i aquest telèfon mòbil nou de trinca que em permetrà escriure el blog en les planes d'aquesta pantalla mundial que és la xarxa. Veig xarxes pertot. I em sent més lliure que mai. I el blog, l'Homersea, em fa companyia.
Avui he dit al cap de personal del meu Eroskito que no aniré a fer feina perquè he d'anar de metges. Mumare sempre anava de metges, sempre la record anant de metges. De petita, mumare em deia, quan s'enrabiava amb les meves polissonades, que em mancava un bull. M'acab de despertar i encara tenc la vista plena d'imatges. No era un malson. Ni un bonson. Per què no em pos a escriure allò que record en lloc d'embolicar la troca? M'ho digué clar i català el psiquiatre Joan Ferrer: <> Per això he agafat fua, m'he assegut davant aquest ibook que tu, Kwaidan, em regalares fa dos anys i busques, quan ens coneguérem, i he decidit començar el blog, l'Homersea, amb la transcripció d'allò que record del somni de fa una estona. També he d'anar a les totes perquè no vull que na Mireia em trobi a l'ordinador i es pensi que visc dins un xat. Anem per feina! Trob que reconstruir un somi és una forma ben senzilla de començar aquesta plagueta en xarxa que fa mesos que vull escriure i no gos. Per què? Vénga, fora hòsties! Basta de preguntes sense resposta! Començ: <> Tenc com un punyal clavat enmig del pit. Em ve al cap una Puríssima de la tia Antònia dins una capelleta amb el cor travessat amb set punyals que m'escarrufava. He de continuar escrivint el somi: <> Sé que passaven més coses però ara no sé recordar res pus. Ja ho he decidit. Em passejaré tot el sant dia amb l'ibook i contaré tot quant em succeirà. Homersea, amunt! Crec que és una bona teràpia. Sembla que ho he llegit en un manual d'autoajuda. La necessit!
Avui, 16 de juny de 2004, sabré si tenc càncer o no. Si no em pos a escriure a les totes, em tornaré botxa, boja, guillada, folla, tocada, taral·lirota, sonada, capfluixa, orada i tots els sinònims possibles d'aquella que té mal pel cap i no són crosteres. Escric d'eima. Però aquestes frases són el primer blog, la plagueta de bitàcola de Catalina F. Bufff! Ja he començat: ja ho he fet! I ja he trobat el mot per etiquetar-lo: HOMERSEA. Uau! El benigne savi poeta Homer em guiarà i protegirà. Me'n vaig a intoxicar-me amb cafè i un tranquimazín.
