Aquest cap de setmana arriba el FONA 2008 festival aborigen de música electrònica i experimental a Sant Pere de Ribes (Garraf). Un festival que sembla omplir-se de freaks de tots els racons de catalunya, però m'encanta. Aquesta proposta ja fa 5 anys que dura i és un dels esdeveniments que aporta molta curiositat, ja que es presenten noves bandes i grups del panorama català de música de diversa índole, ens podem trobar des de la barreja del folk tradicional a hip hop, passant per performance amb ordinadors portàtils i wii's com a decoració...tot un món ple de sorpreses. El cartell d'aquest any hi haurà aquestes formacions: Ensaladilla So Insistent, Elèctric vailets, Orna, DJ Wet, La Principal de la Nit, Alquímia del Sol, dj Triqui, Theremin 77, el Rap és un Peix, El Vailet de la Fressa, Gudaris, Burgui, dj's de la casa. Elèctric Vailets "Els nostres dies"
Ens veiem aquest cap de setmana. Ah Gudaris!, ...l'arbre no us farà nosa, Sort!
Quina agradable sorpresa, m'ha encantat que la Marta vulgui aportar el seu gra de sorra, i l'animo sempre que vulgui, m'encanta. Avui és dia recomanació, i la Marta m'ha fet arribar un correu on ens planteja un cap de setmana diferent i molt musical, i sobretot, de qualitat. Bon Jazz per a les nostres orelles. Ens convida al Festival de Jazz de Vicon hi haurà la presència d'artistes amb renom com la virtuosa pianista Hiromi, un dels exemples vivents de les sensacions que es poden entreveure a la realitat, encara que semblin de conte-ficció o de banda sonora futurista. Els suecs Kullruskens aporten moments de fusió jazz amb saxofonistes distorsionats, una meravella , com la il·lustració en forma de vídeo (que afegeixo en l'enllaç al final de l'apunt). I Asstrio, un trio de fusió jazz de Barcelona que ja us havia recomanat en un altre ocasió al bloc, un rotund pas entre la música moderna, que fins i tot arriba a l'extrem més techno, i el jazz més tradicional. Encantadors, com el seu vídeo "Fuga" que el teniu afegit també.
p.d.: Ah! També vull donar-li molts records i abraçades a tots els membres de Ca la Joana, especialment al Jordi i a tu, Marta. Merci per l'aportació. Seguim en contacte. :p
gomes |
5-música |
dijous, 15 de maig de 2008 | 11:44h
Un reportatge realitzat per un estudiant de segon de batxillerat, la sala de la Roca del Vallés "La NAU". Ha centrat com a tema principal la música que es realitzava en aquesta sala: el hardcore. Hi ha moltes sales de concert, però com la Roca no n'hi ha gaires. És una nau on s'hi han realitzat concerts d'un estil concret, el hardcore. Hardcore de tots els racons del planeta. Ara, l'han tancat i els promotors d'aquesta, han obert un altre sala anomenada MOLI on segueixen la mateixa filosofia però que el matís modern del disseny del pub no et deixa indiferent.
gomes |
5-música |
dimecres, 14 de maig de 2008 | 12:58h
Avui, buscant per la llibreria internauta m'he trobat un curtmetratge firmat per Mikel Sáez, on s'inspira en una notícia al diari, "on uns nens que havien mort durant un campament d'estiu, pensar en els pares i arribar a pensar en el sentiment que es crea quan esperes a un èsser estimat i com és de trist i angoixant que ha de ser no saber res més sobre ells o que no contestin" .
Una de les cançons que m'agraden tan dels Negu Gorriak, "Itxoiten" va ser gravada per Negu Gorriak el febrer de 1993 i es va incloure al disc "Borreroak baditu milaka aurpegi" (Esan Ozenki, 1993). Anys després, els Obrint Pas es van fixar en aquesta idea i li van donar un to més mestís, i ho van arreglar amb la cançó "Esperant", una idea calcada a l'anterior, que representa una picada d'ullet als seus ídols.
The New Raemon és l'alter ego de Ramon Rodríguez, que fa molt temps ja en vaig fer cinc cèntims en algun apunt del bloc quan destacava grups com Madee o Ghouls'n'Ghosts, on ell mateix hi posa la veu. L'exponent màxim d'aquest polifacètic artista és la seva veu, entre melancòlica i un raig de potència abominable, però que camina amb un peu en la melancolia i l'altre el recolza amb una subtil ironia que fa que es sincronitzi perfectament amb les cordes de la seva guitarra. Un projecte en que canvia l'idioma, ja que normalment ho ha fet en anglés, ara utilitza el castellà per a apropar-se al seu públic més fidel o per a aquells que no coneguin els seus anteriors treballs amb les seves bandes. "A propósito de Garfunkel" és el seu primer treball en solitari, on participen noms com el baix i el bateria de Standstill, i una magnífica il·lustració amb cd-llibret inclós de Martín Romero. Un treball excepcional, que reflecteix l'encant musical d'aquest modern trobador.
