gomes |
5-música |
dimecres, 9 de juliol de 2008 | 17:13h
Diu el cantant Andrew Hoepfner, líder del grup Creaky Boards, un desconegut grup novayorqués que una de les cançons del single de Coldplay "Viva la Vida" és una copia exacta d'una de les seves cançons. Però això no és tot, i possiblement ells mateixos han plagiat una coneguda cançó del carismàtic i emblemàtic guitarristaJoe Satriani. Podríem jutjar-ho escoltant els dos vídeos que us adjunto a continuació, i vosaltres direu. A vegades per tenir una mica de ressó mediàtic caldria copiar cançons, però cal fer-ho quan la banda té molt d'èxit?...
Encara no he obert la caixa de sorpreses que ens té guardat el cantant del grup Barceloní The Unfinished Sympathy, però en tinc moltes ganes, sembla mentida però és com un caramel per a un nen petit... L'Eric Fuentes ha escrit, interpretat i produït el seu propi disc "Bahía Paraiso", on interpreta 10 cançons en català, francés i anglés. Aquest cantautor ha pujat en un vaixell de somnis i ha observat el món des del capdamunt d'una gran muntanya, i després de 10 anys del seu disc en català "Descarrilant"(1997), ens allarga un treball que segurament ens encandilarà, ens enlluernarà. En el seu espai musical personal ja podem escoltar un hit que barreja acústica, electrònica i una interpretació espectacular i tan personal com ens té acostumats en les interpretacions amb els The Unfinished Sympathy. La discogràfica que edita el treball és "Hang the dj", que curiosament porta el nom d'una tornada o estribillo de la cançó "Panic" dels Smiths. L'Eric curosament també els ha versionat en un tribut als Smiths (concretament la cançó "Still ill"), podeu descarregar el treball complet en aquesta web. El treball "Bahía Paraíso" només es pot comprar a través de la web de la discogràfica i per paypal, també es trobarà al Setembre en vinil.
Des d'Escòcia i amb molts anys de trajectòria, David Byrneomple de vida un dilluns d'estiu, amb un ritme més aviat de "tumbaos llatins" i barreja pop amb la cançó "Girls on my mind". Un dinosaure de la cançó folk-pop que composa cançons des de finals dels 80, debutant al CBGB's com a taloner dels The Ramones, passant pels seus principis versionant a Frank Sinatra i fins a l'actualitat, ha passat per grups com Talking Heads. Tot un cavaller, un galant de l'eclecticisme sonor, un transformista de les ones sonores, un músic camaleonic de per vida.
Gairebé podríem afirmar i sentenciar aquest títol de l'apunt. El faradayés el referent primordial i bàsic dels festivals de la música independent de la península. En totes les edicions, sempre hi ha grups que han deixat estimar-se més tard pel públic, noms com The Sunday Drivers, 12Twelve, These new puritans, Astrud, La costa brava, the pinker tones, Beef, It's not not, Nisei, Sr. Chinarro, i un llarg etc. El Faraday, constitueix avui en dia, una de les peces clau per al descobriment de noves bandes independents. L'edició d'enguany captiva i enamora, com sempre, es reuneixen bandes com Mishima, The Lodger, El Guincho, Bart Davenport, Manos De Topo, Momus, We are the Physics, Hatcham Social, Robyn Hitchcock o Howe Gelb. Si ets una mica freak i popi, o tan sols t'agrada la música, deixa't caure per Vilanova i la Geltrú, encamina't cap al Far i deixa't endur per la música que farà vibrar les onades.
We are the physics "You can do athletics"
The Lodger "The good old days"
Mishima "La forma d'un sentit" (En directe - Wintercase'07)
Sembla que es pugui fer tot en aquest món! Doncs si, això és el que criden esparverats els seguidors d'AC/DC i els redactors de la revista Total Guitar. Celin Dion, coneguda cantant de 'Titanic', ha agafat en els seus espectacles una cançó prou coneguda per l'afició dels Australians AC/DC "You shook me all night long" i la representa davant dels seus concerts a Las Vegas.
La titllen d'estar fent un "sacrilegi", jutgeu vosaltres mateixos. Per cert, a tots els seguidors d'AC/DC, el 2008 anuncien un nou treball, espero que sigui veritat i es compleixin les expectatives, ja que seguim esperant des del 2000, amb l'Stiff Upper Lip.
