D'una xerrada a l'aire lliure i molt fum va sorgir la idea. Després de tant temps que rondava aquest pensament, es va portar a terme amb la iniciativa de la gent que li agrada la música, que la viu i que la sent. El Pipop, Ribes Independent Pop Festival, neix a Sant Pere de Ribes amb la voluntat i objectiu de difondre i promocionar la música pop, rock i els seus derivats, a la nostra comarca, i especialment al nostre poble, mancat d'una sala o recinte de concerts per aquest tipus de música. Amb el suport de l'Entitat Ger, un grup de persones interessades per l'ambient musical en general, durà a terme el pròxim 22 de novembre el primer PiPop a Sant Pere de Ribes.
El nom PiPOP prové de la unió de dos mots: Pi (arbre del gènere Pinus) + Pop (gènere musical). El Pi Blanc (Pinus halepensis) forma part característica del paisatge de la comarca del Garraf, a Sant Pere de Ribes n'hi ha dos declarats monumentals, un d'ells és troba situat al carrer del Pi, un dels carrers més emblemàtics del poble. El pi d'aquest carrer conviu amb diverses cases d'Indianos i una d'elles és la seu de l'entitat, lloc on es celebrarà el concert.
Un dels grups que solia escoltar eren els Helloween. Aquests alemanys van realitzar, personalment, quatre discs emblemàtics: "Walls of Jericho", "Keeper of the seven Keys ( Part I )", "Keeper of the seven Keys ( Part II )", "Live in the U.K.".
De tant en tant els poso a tot drap i els escolto, perquè el passat ve molt de gust recordar-lo tal com era.
Dues de les cançons més emblemàtiques dels Helloween, i sobretot un treball que vaig desenterrar de les cendres, "LIVE IN THE U.K. , 1989"-HELLOWEEN-.
Art, pur art i una filosofia experimental que aflora en la sonoritat dels Barcelonins MINE!. S'influència per totes les sonoritats abordables, des del folk, la psicodèlia, el rock de garatge, fins el crooner, el post-punk, el pop, etc. Una fascinant gota de dolçor enmig de tantes llaminadures que actualment conformen el panorama musical Català.
Un dia emocionant, un dia en què he retrobat una petita part del passat, i que a vegades esdevé sorprenent, interessant i fins i tot divertit. Ara que és temps de començar l'escola, la feina, els cursos de tot tipus, les col·leccions de tot tipus de coses (banos, ganivets, cursos,etc.). Ara és el moment d'omplir-nos l'estoig de colors, de tornar a agafar un PLASTIDECORE per pintar, però també per escoltar. Des de Sabadell cap allà el 1990 van aparèixer uns nois que es dèien Plastidecore, que barrejaven tot tipus de música, però primordialment el hardcore i el punk. El 1995 van treure el seu primer i únic treball amb Tralla Records. Com han fet actualment els Subterranean Kids, a veure si d'aquí a ven poc obtenim un retrobament del grup.
Plastidecore
"Portaré mil flors, flors magnètiques, flors sintètiques, flors elàstiques, rams de flors..." (Flors fugint dels morts).
Rage Against The Machine és un del grups políticament més reivindicatiu del panorama musical dels últims temps. L'odi contra la màquina, que per ells significa la globalització, el neoliberalisme, l'alienació, el racisme, la brutalitat, l'èlit i la ignorància, entre altres idees. Són la banda que a cops de rap i rock a ritme pesat de protesta, han aconseguit que la seva música es transformi en un fet més enllà de la música contundent, i han deixat una petjada que s'ha convertit en un moviment social. Aquest vídeoclip d' "Sleep Now In The Fire" el va dirigir Michael Moore, es va gravar com a protesta davant de la Borsa de Nova York. Un vídeo de protesta amb un tó irónic i que fa aixecar les cames i posar-se a votar fort, molt fort contra el terra perquè les coses canvïn. Una de les cançons més potents del penúltim treball "The Battle of Los Angeles". RATM: "Sleep Now In The Fire" en directe
Amb aquesta cançó m'afegeixo al "Global Day Of Action" 8.08.08
