Avui he conegut Marcel Cranc. Aquest és el nom d'artista que rep Miquel Vicensastre, compositor i intèrpret balear. Un professor de música que sembla que no vagi mai enrera, només quan llegim entre línies (més ben dit, entre notes) referents de clàssics musicals com ara Dominique A, Leo Ferré, Jeff Buckley o fins i tot els The Doors. Un personatge que re-alimenta l'explorat món de "la cançó", aportant tot un món ple de malenconia en les seves lletres i apassionat, expressiu en cada una de les seves notes. Rutes turístiques de sentiments entre la cançó tradicional i les investigacions més actuals, amb sintetitzadors, guitarres explosives, peces de bateries sincopades i sons electrònics d'última volada.
Una Artista en majúscules, com una noia prodigi, Ivette Nadal és poeta, rapsode i cantant. Cris Juanico i Gerard Quintana es van enamorar i de ben segur que seguiran enamorats tota la vida, la Ivette Nadal és excepcional, transmet i la seva veu és dolça, sensible i potent.
Vaig poder escoltar-la fa prop de tres mesos,... per casualitat vaig anar a parar a la seva "finestra musical " (el seu myspace), o la seva pàgina personal. A l'escoltar les seves cançons, sembla que regalin l'aire que es necessita per respirar, et gronxa amb la seva veu càlida i el seu to de veu t'abraça i et sedueix... L'Ivette està buscant la cançó de la qual en farà el videoclip, i la podeu votar en aquesta pàgina: Vota la cançó per al videoclip de la Ivette Nadal
Ivette Nadal: "En un altre vida":
"En un altre vida vaig ser un colom missatger, i ara només trobo amors passatgers, enyoro el cel, enyoro el vent... En un altre vida vaig ser la vela d'un veler, i ara només un vaixell fràgil de paper, enyoro el mar, enyoro la sal, ... Si en un altre vida vaig ser pastora de prats verds, i ara només trepitjo el ciment, enyoro el verd, enyoro el te.... Si en un altre vida pogues ser la tinta d'un tinter dona'm més, estira'm més, pensa més, estima'm més"
Recordo el dia en que teníem l'oportunitat d'anar a veure el Mikel Laboa i Raimon a Barcelona, conjuntament van oferir un espectacle despietadament sensible, un impresionant evocador de somnis fets realitat. L'apunt d'avui és per un dels grans precursors de la música popular d'Euskal Herria, Mikel Laboa que ha mort avui. Una veu potent, fresca i profunda que ha fet perdurar durant tota la seva vida la música tradicional d'Euskal Herria. Ens ha deixat amb el gran llegat de tot el seu recorregut musical (15 discs a més de la b.s.o. de "la pilota basca") on moltes de les seves cançons han esdevingut himnes per al seu país basc, i que molts han versionat.
"Si l'hi hagués tallat les ales hauria set meu, no s'hauria escapat. Però així, hauria deixat d'ésser ocell. I jo... Jo el que estimava era l'ocell"
D'una mala experiència pot sorgir la font d'inspiració d'una gran cançó, "Maleeixo el temps" és el nou clip dels Raydibaum, on mostren el gra de sorra de la seva muntanya de sentiments que es desprenen al seu magnífic treball "Manual de gènere catastròfic". Cançons com "el pop ha mort", "Aurora", "Hexàgons vermells" i la mateixa "maleeixo el temps", ens deixen un bon regust de boca, les estrofes que irradien sentits profunds i alhora qüotidianitat.
Un dels millors discs de la "temporada".
gomes |
5-música |
dimecres, 26 de novembre de 2008 | 13:58h
Psicodèlics, estranys, alternatius, surrealistes i molts altres adjectius que defineixen la banda americana The Flaming Lips. La seva música ens aporta una mescla de sonoritats difícils d'encasellar, però si tenim en compte l'època que van viure, podríem entreveure les diferents sonoritats que els van influenciar. El grunge, el rock alternatiu, el punk i les sonoritats electròniques més impensables. Després d'escoltar "The Soft Bulletín" durant molt temps (en l'ambient de treball), vaig descobrir la grandesa dels Flaming Lips, i sobretot una cançó "Race for the prize".
