gomes |
5-música |
dilluns, 24 de maig de 2010 | 18:06h
Sembla un dilluns qualsevol, però avui ha augmentat la calor, el sol, i cada vegada més ens apropem a l'onada de l'estiu. Veure com la quotidianitat de l'hivern es destapa fa que ens canviï la perspectiva de les coses, i la natura dibuixa una pintura meravellosa.
Amb aquesta escalfor fan agafar ganes de posar alguna cosa amb energia, fresca i positiva, avui tenia ganes de posar els AnglesosThe Wave Pictures.
The Wave Picturessón un grup que vaig conèixer amb un magnífic treball anomenat "Instant Coffee Baby", en el qual reflecteixen el seu esplendor amb cançons animades, però també melancòliques, dolces, senzilles, energètiques i vives.
La veu peculiar de David Tatersall, que sembla sortir d'una petita escletxa d'un bar nocturn, l'humor en les lletres, el so "lo-fi" (so de baixa fidelitat, pretès o no...), i l'amor per les melodies, fan que se't pugin al terrat i t'aconsegueixin emocionar. Et traslladen a l'escena d'un pub anglès, amb molt fum, calor, suor, cerveza i moltes ganes de passar-ho bé.
Cançons com l'adorable "I Love You Like a Madman", la dolça "January and December", el hit "Cassius Clay", "Just Like a Drummer", "Strange Fruit for David" són diamants que quan els descobreixes, t'hi enganxes.
gomes |
5-música |
dijous, 16 de juliol de 2009 | 10:43h
The Lucksmiths
Els Australians Lucksmiths són un grup que compleix tots els clixés de grup anglosaxó semblant als Smiths. Les seves melodíes són rodones i romàntiques, les lletres sucoses... una veritable joia que ha plegat, però ens van deixar quatre concerts a la península i un d'ells a Vilanova i la Geltrú, un concert magnífic e inolvidable al FaradayFestival. Un dels grups que va deixar el llistó més que alt.
gomes |
5-música |
dimecres, 15 de juliol de 2009 | 14:48h
John Frusciante - The Past Recedes I després el passat retrocedeix I no vull participar L'esforç de ser lliures Sembla inútil des de dalt Vostè m'està mirant Prefereixo romandre per sota No vull anar enlloc Ai, aquest negoci de quant temps intentem seguir vius Per què ser aquí, primer has de morir Així que em van donar una oportunitat I què sap vostè El temps es fa molt llarg I les coses tornen, tu ho veus I estar allà on no pertanys I cada gota de mar és l'oceà en el seu conjunt Mentia als majors lladres Sobre qualsevol cosa i tot Sóc una figura oblidada de discurs Estic fora labast de ningú No puc jugar a lo segur Estic disfressat com una mà rica Sóc un home de treball No entenc per què vaig caure El temps passa molt lent Hi ha una línia, jo em posaré darrere Hi ha una línia, jo em posaré darrere
gomes |
5-música |
dimecres, 8 de juliol de 2009 | 14:54h
Escribiendo en servilletas
Que tú tienes mucha jeta
Ahondando en lo profundo
De las mierdas de este mundo
He bebido hasta jurarme
Que hoy no intentaré olvidarte
Arrastrando más problemas
Lamentando tus dilemas
Ya no me quedan vergüenzas
Implorando que te vuelvas
Y recojas los pedazos
Pero tú no harás ni caso
Preparando cafeteras
Para que tomes conmigo
Otro almuerzo distinguido
Disfrutando del domingo
Te has perdido cien domingos...
gomes |
5-música |
dijous, 14 de maig de 2009 | 10:39h
Després de les llargues vacances al bloc. Intentaré començar de nou, tornar-hi d'alguna manera, però encara que sigui de forma més breu.
Avui tenia ganes de posar aquesta cançó dels Dorian que un dia, fa molt temps vaig escoltar-la en un concert. Una sensibilitat extrema i no gaire recomanable als que no "senten", com deien els Cure irónicament, "els homes no ploren".
Sembla un dilluns qualsevol, però avui ha augmentat la calor, el sol, i cada vegada més ens apropem a l'onada de l'estiu. Veure com la quotidianitat de l'hivern es destapa fa que ens canviï la perspectiva de les coses, i la natura dibuixa una pintura meravellosa.
