Un dia, ja fa molt temps, vaig sentir una frase que sempre em retorna a la ment: "Tot torna", pronunciada amb aquella manera increïble que tenen per fer-ho les mares. Una de les frases més encertades que ha citat mai. Tot torna, la música, la moda, totes les vesants artístiques tornen i es barregen entre elles actualment.
Avui és el dia de tornar-hi, de tornar a escriure al bloc com feia més de mig any que no feia, senzillament perquè tinc més temps, perquè vulguis o no 25000 visites et provoquen una reacció que se't queda la cara d'esmaperdut, però sobretot, perquè hi ha moltes ganes de música.
El retorn d'escriure o de posar música, m'ha vingut impulsat per un grup que últimament em porta de cul i me l'escolto repetidament, sense cansar-me, els Pulpopop, un fenòmen atrevit, insòlit, boig, desvergonyit, surrealista, despert, avantguardista i mega-fresc.
Han tret el seu primer EP/Demo, que resulta com un cohet enviat des dels temps passats, on una gran dosi de dinamita impregnada de referents de l'Adrià Puntí, i on el folk transformat, es fan deliciosos, innovadors, i genials. Quan has escoltat la primera tornada, se t'impregna en la ment i no deixes de tararejar-les, temes com «Vull Voler Volar», «Cuit, ben cuit!», «Restes de Serrill», «Els dies i els temps».
Des d'un recòndit espai de la feina, hi ha un home molt atent a les notes de cada cançó, que analitza cada cançó...pas a pas, i avui m'ha fet arribar uns acords molt semblants entre ells, algunes entonacions, algun principi, etc. Unes cançons que automàticament reuneixen una fòrmula màgica que fa que se t'enganxin, i a més a més, amb estils ben diferents.
Escolteu les tres primeres, i després jutgeu amb l'última dels The Killers "Mr. Brightside".
Aquest apunt d'avui no és d'aquells escrits que tinguis preparat, com la majoria de vegades et ve alguna cosa al cap i l'escrius ràpidament. Avui, si més no, el precedeix uns quants fets que fan que l'estat anímic canvï dràsticament i provoquin certs actes reaccionaris, degut a l'esfondrament de les pretensions futures o somnis que vulguis aconseguir. Estar emmarcats dintre d'un sistema capitalista té les seves greus connotacions, treballant de sol a sol, tenint una hipoteca que gairebé no pots pagar-la, estar contínuament immers en un món d'stress on no pots gaudir de la bellesa immensa de l'exterior i de la vida en general, però això si, no ens podem queixar, com què no? Ja n'hi ha prou d'hipocresia, s'ha de lluitar i aconseguir els objectius, personals i de poble, del que vulgui la societat, i ...de veritat es vol això? No ens enganyem i obrim els ulls. Per això avui més que mai, recordo els madrilenys Habeas Corpus, que són una de les veus musicals més reaccionaries de la península, els seus sons vibrants i estridents, rabiosos i amb contundència, acaben de treure un treball 'Justicia', i ja en porten nou a l'esquena. Per la lluita del demà, Habeas Corpus.
Si t'agrada la música, aquest film no et deixarà indiferent, ja que és de vital importància per a que la pel·lícula prengui un sentit. Once és una pel·lícula que feia molt temps estava buscant, una pel·lícula on he pogut dir que una pel·lícula m'encanta. No és la història, ni el muntatge, ni l'actuació, ni la gran producció, ni el guió, sinó que és el que no s'explica, el que no hi ha al guió, el que s'insinua i la manera en que ho fa. Els protagonistes de la pel·lícula són Glen Hansard (cantant de The Frames) i Marketa Irglova, actors del film i de la vida real. Aquests, no resulten increïbles, ni tanmateix que hagin estat seleccionats en un càsting, sinó que podria ser qualsevol de nosaltres, (això si, amb una bona veu i magnífics músics) ja que el que els hi succeeix és merament, la vida real. El direcror John Carney ha ambientat aquesta meravella en l'entorn Irlandés de Dublín, les seves cases adossades amb aquell melancòlic paisatge, el clima ferèstec i bucòlic. Tota una encandilació de la senzillesa per a les nostres pupil·les i amb una sensibilitat extrema.
Un dia, ja fa molt temps, vaig sentir una frase que sempre em retorna a la ment: "Tot torna", pronunciada amb aquella manera increïble que tenen per fer-ho les mares. Una de les frases més encertades que ha citat mai. Tot torna, la música, la moda, totes les vesants artístiques tornen i es barregen entre elles actualment.
