gomes |
5-música |
dilluns, 24 de maig de 2010 | 18:06h
Sembla un dilluns qualsevol, però avui ha augmentat la calor, el sol, i cada vegada més ens apropem a l'onada de l'estiu. Veure com la quotidianitat de l'hivern es destapa fa que ens canviï la perspectiva de les coses, i la natura dibuixa una pintura meravellosa.
Amb aquesta escalfor fan agafar ganes de posar alguna cosa amb energia, fresca i positiva, avui tenia ganes de posar els AnglesosThe Wave Pictures.
The Wave Picturessón un grup que vaig conèixer amb un magnífic treball anomenat "Instant Coffee Baby", en el qual reflecteixen el seu esplendor amb cançons animades, però també melancòliques, dolces, senzilles, energètiques i vives.
La veu peculiar de David Tatersall, que sembla sortir d'una petita escletxa d'un bar nocturn, l'humor en les lletres, el so "lo-fi" (so de baixa fidelitat, pretès o no...), i l'amor per les melodies, fan que se't pugin al terrat i t'aconsegueixin emocionar. Et traslladen a l'escena d'un pub anglès, amb molt fum, calor, suor, cerveza i moltes ganes de passar-ho bé.
Cançons com l'adorable "I Love You Like a Madman", la dolça "January and December", el hit "Cassius Clay", "Just Like a Drummer", "Strange Fruit for David" són diamants que quan els descobreixes, t'hi enganxes.
Un dia, ja fa molt temps, vaig sentir una frase que sempre em retorna a la ment: "Tot torna", pronunciada amb aquella manera increïble que tenen per fer-ho les mares. Una de les frases més encertades que ha citat mai. Tot torna, la música, la moda, totes les vesants artístiques tornen i es barregen entre elles actualment.
Avui és el dia de tornar-hi, de tornar a escriure al bloc com feia més de mig any que no feia, senzillament perquè tinc més temps, perquè vulguis o no 25000 visites et provoquen una reacció que se't queda la cara d'esmaperdut, però sobretot, perquè hi ha moltes ganes de música.
El retorn d'escriure o de posar música, m'ha vingut impulsat per un grup que últimament em porta de cul i me l'escolto repetidament, sense cansar-me, els Pulpopop, un fenòmen atrevit, insòlit, boig, desvergonyit, surrealista, despert, avantguardista i mega-fresc.
Han tret el seu primer EP/Demo, que resulta com un cohet enviat des dels temps passats, on una gran dosi de dinamita impregnada de referents de l'Adrià Puntí, i on el folk transformat, es fan deliciosos, innovadors, i genials. Quan has escoltat la primera tornada, se t'impregna en la ment i no deixes de tararejar-les, temes com «Vull Voler Volar», «Cuit, ben cuit!», «Restes de Serrill», «Els dies i els temps».
El PIPOP 2009 es durà a terme durant el transcurs de dos dies, el divendres 13 i dissabte 14 de novembre. Durant aquests dos dies, a part d'haver-hi actuacions musicals, també organitzem la que hem anomenat PIPOP FAM (Fira d'Art i Música).
Pel que fa als grups convidats a tocar al PIPOP d'aquest any, el divendres 13 de novembre actuaran Psicorelia i El Petit de Cal Eril i l'entrada serà gratuïta.
I el dissabte 14 de novembre actuaran els grups Ix!, Bulma, Els amics de les arts, i Raydibaum per 10 euros.
Ja podeu gaudir del nou Anunci del Pipop 2009 !! Jo vull ser Pop!! ANUNCI PIPOP FESTIVAL 2009
gomes |
5-música |
dijous, 16 de juliol de 2009 | 10:43h
The Lucksmiths
Els Australians Lucksmiths són un grup que compleix tots els clixés de grup anglosaxó semblant als Smiths. Les seves melodíes són rodones i romàntiques, les lletres sucoses... una veritable joia que ha plegat, però ens van deixar quatre concerts a la península i un d'ells a Vilanova i la Geltrú, un concert magnífic e inolvidable al FaradayFestival. Un dels grups que va deixar el llistó més que alt.
gomes |
5-música |
dimecres, 15 de juliol de 2009 | 14:48h
John Frusciante - The Past Recedes I després el passat retrocedeix I no vull participar L'esforç de ser lliures Sembla inútil des de dalt Vostè m'està mirant Prefereixo romandre per sota No vull anar enlloc Ai, aquest negoci de quant temps intentem seguir vius Per què ser aquí, primer has de morir Així que em van donar una oportunitat I què sap vostè El temps es fa molt llarg I les coses tornen, tu ho veus I estar allà on no pertanys I cada gota de mar és l'oceà en el seu conjunt Mentia als majors lladres Sobre qualsevol cosa i tot Sóc una figura oblidada de discurs Estic fora labast de ningú No puc jugar a lo segur Estic disfressat com una mà rica Sóc un home de treball No entenc per què vaig caure El temps passa molt lent Hi ha una línia, jo em posaré darrere Hi ha una línia, jo em posaré darrere
Sembla un dilluns qualsevol, però avui ha augmentat la calor, el sol, i cada vegada més ens apropem a l'onada de l'estiu. Veure com la quotidianitat de l'hivern es destapa fa que ens canviï la perspectiva de les coses, i la natura dibuixa una pintura meravellosa.
Un dia, ja fa molt temps, vaig sentir una frase que sempre em retorna a la ment: "Tot torna", pronunciada amb aquella manera increïble que tenen per fer-ho les mares. Una de les frases més encertades que ha citat mai. Tot torna, la música, la moda, totes les vesants artístiques tornen i es barregen entre elles actualment.
