Quan les coses et vénen de cara és millor no mirar enrere i preparar-se pel que vindrà, sempre incert però també suggerent.
Inventari de sensacions
|
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosCONTES BASATS EN FETS REALS
GALIZA
LITERATURA
LITERATURA I MúSICA
LUCIDESA, CULTURA I DIVERSIó
MúSICA
PER CAMINS I CARRETERES
POESIA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
FRASES Quan les coses et vénen de cara és millor no mirar enrere i preparar-se pel que vindrà, sempre incert però també suggerent.
Ni m'entenc ni tinc clars els meus temors i necessitats, què hi farem! Potser és per això que de tant en tant escric
Obre els ulls, sisplau. Vull veure-hi el mar abans de dir-te un adéu nostàlgic, litúrgic, definitiu
Admiro les persones que lluiten contra la seva decepció
Una constatació quotidiana: no hi ha res que faci trontollar la decisió d'una persona estúpida
Sempre viatgem, fins i tot en aturar-nos a contemplar els dies passats, indispensables o estèrils però sovint alliçonadors
Anhelo la velocitat del primer desig, quan la passió és controlable i només es percep en els ulls brillants i en l'alè
La poesia que m'agrada té una memòria fàcil: sense queixes ni mentides, en clau d'absència, per tornar a començar
Els teus ulls arriben més enllà de la foscor i coneixen bé la falsedat dels humans. Per això els vull amb mi, per sempre
S'havia acostumat a viure en una ficció permanent: preferia l'engany de la memòria a l'enganyosa realitat
Quan menys t'ho esperes, insospitadament, un blocaire amic et regala uns textos plens de poesia. Gràcies, Ricard!
Som el que arribem a dir-nos, sí, però també el que aconseguim callar i mantenim com una promesa o un misteri
I si el temps s'aturés? Segurament el final, astorat, no sabria què fer
Arriba un moment a la vida en què, per fi, sentim que respirem amb naturalitat. Benvingut, .cat!
El món és cada cop més petit, però no sabem res de nosaltres: el que vivim mor cap endins
Fins quan estarem instal.lats en l'esperança dels que no esperen res?
Sospira la nit entre les fulles, teus i per a tu són els sons que la foscor em clava amb el seu ventre agut
La veu que recita parla a l'univers amb les portes obertes. Ho porta tot al punt on el poema segueix a l'espera
M'aturo davant del mirall per mirar-me als ulls. Amb atenció i silenci, fixant-me bé en els detalls. I no entenc res
No t'enganyis: l'amor és possible. Tant li fa que tu no el sentis. Hi ha testimonis que afirmen haver embogit
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |