Propietats relaxants, remeieres o de guarda-roba de la primera: res a dir o…, molt a dir. Propietats gastronòmiques dels segons: des de la crema de carabassó amb més d’una manera de fer-la circulant per la xarxa, fins a la senzilla exquisidesa dels carabassons farcits (recepta de Menorca), res més a dir a no ser que
Els textos d’Emili Pons al diari Menorca –Es Diari- mai deceben als qui estimen la cultura i llengua germanes de ses illes Balears, part fonamental dels Països Catalans, i avui en el seu espai “De què anam?”, no ha faltat a la cita d’obsequiar-nos amb el text “Avui Toca” que trobareu en el blau enllaç
La imatge captada del vol d’un avió i la del vol de centenars o milers d’estornells, em fa pensar ximpleries com la de què, acabades les vacances o la feina de temporada, per algunes persones serà l’hora de marxar cap al lloc de residència i pels estornells serà l’hora d’arribar a Menorca a fi i
La rèplica d’una caravel•la del passat marítim “gloriós” competeix amb embarcacions del present, diuen, de l’època de l’estat del benestar. Tot fa pensar però que, si a través dels segles la història verdadera, aquella escrita per descendents de perdedors amb connivència amb guanyadors penedits on la realitat d’actes d’explotacions, violacions i genocidis queden reflectits en
L’acurada informació de tot el que tu ets que trobem a la xarxa, característiques físiques, costums, d’on vens -diuen que “les tortugues són el grup actual de rèptils més antic. Les primeres espècies conegudes daten del Triàsic, fa més de 200 milions d’anys”– déu-n’hi-do!, donem gràcies però, a l’antropologia animal ja que ens ajuda a
Clourem la sèrie dedicada a l’emblemàtic Corral de Comèdies d’Almagro, amb la imatge del racó presidida per un dels pous tan necessaris en terra de secà i, com no, aprofitant la cultural social i teatral utilització del lloc, amb el castís proverbi de: “Dios te dé salud y gozo y casa con corral y pozo.”
Veus l’escena amb el silenci de paraules reflectit als clatells i l’enregistres a la càmera. Després quan veus la foto revelada a la pantalla de l’ordinador d’un home amb les mans buides i una dona amb les mans plenes traginant la bossa i el farcell, fas memòria i no saps per què associes tot plegat
Sí, senyor ministre, des de les últimes declaracions, cap persona de seny negarà que dins del teu imaginari, habites en el país de les meravelles i saps perquè, doncs per què no paga la pena endur-te la contrària que no vol dir donar-te la raó sinó, més aviat, passar de tu, ja que, tot solet,
En un indret del llevant del Port de Maó, a pocs metres de les segures i acollidores aigües, troba’m una d’aquelles imatges que valen més que mil mots però…, sempre fent memòria de “brossianes” felices gàbies, millor acabarem l’apunt d’avui al bloc fent honor a un dels seus poemes a fi i efecte que, tal
Amb tu camell nafrat per la constant fricció de les brides de cuir o encadenat de ferro a fi i efecte d’obligar-te a ser submís en rebre ordres d’ara aixeca’t, ara asseu-te, ara camina, ara atura’t…, clouré la sèrie de les fotos del juny eivissenc del 75. Tu i un parell o quatre més, erràveu
“Sobre la muntanya, defensiva, i en un lloc especial; així és Puig de Missa, lloc d’ubicació de l’església de Santa Eulària.” Això ens fan saber des de la Web Illes Balears, la qual cosa no vol dir que l’any 1975, no trobéssim aquell temple de culte en estat precari de conservació amb escassos recursos pel
Un carreró d’antic de pedregós asfalt, duia al denominat Puig de Missa i allí, al cim toparem amb la senzilla solemnitat de l’Església de Santa Eulària situada en l’anomenat quartó de Xarc, definició que la transversal Viquipèdia, fil per randa sempre, quan se li pregunta colco cosa, per tots conceptes aclareix.
El recinte de l’oferta de passejades damunt d’un camell era força extens amb dues o tres separacions del terreny cada una amb diferent grup de camèlids. La foto de l’espai “la gatera” de divendres passat, hi sortiu els dromedaris dempeus que tal vegada ja havíeu fet el circuit. La d’aquest divendres, correspon als que pacientment
Assegudes en un espai a recer del sol, aprofitant com a seients calaixos de fusta d’aquells per traginar productes conreats als horts cap al lloc de consum o distribució, aquell grup de dones feineres protegint-se el vestit de diari amb davantals, amb mans expertes i dits àgils, trossejaven un per un els albercocs. I, com
Com que el mes de juny és època d’aules buides per vacances, no va ser rar veure al•lotes compartint un d’aquells vells calaixos-safata, enllestint una de les fases de la manipulació amb finalitats culinàries del fruit dels arbres albercoquers.