tempus fugit

de tot i de res

pablo iglesias turrión, va per tu: “el mes de Nadal, o al llit o al fumeral (és com més calent s’està pel temps de fred)

9 de desembre de 2019

Som al mes de Nadal, però abans som al mes de la celebració de la Constitució, i les teves Podem-rialles compartides amb les de C,s i VOX-rialles, és la mena de contumèlia-ofensa- injúria- insult-greuge-ultratge-oprobi-afront-escarni-menyspreu-mofa-burla…, si, si, tot això i no cerquis excuses, cap a les persones que injustament gràcies en bona part a la novella

Llegir més

era

5 de desembre de 2019

Era l’indret d’una ciutat castellana humanament aprofitat per l’escalfor solar. Era una esgarrinxada al genoll coberta amb gassa i esparadraps. Era una cartera remenada cercant cromos, bales de pedra o de vidre per fer-se joc. Era una cartera per seient i un TBO llegit i rellegit. Eren, protagonistes de tot plegat, tres nanos, un migdia

Llegir més

d’ofici, arader (6 de 6)

4 de desembre de 2019

Un enorme i consistent caragol de banc, maquinària elèctrica de serrar, de foradar, banquetes per a treballs específics junt amb apilades barreres exclusivament de llenya d’ullastre, la feina feta sortida de les mans del mestre arader especialitzat en estris per a les feines del camp, refermen la perseverança de continuar, dignament exercint el noble ofici

Llegir més

petjada d’anada, petjada de tornada

3 de desembre de 2019

Com l’afer del dia a dia més o menys aplicable a tothom, ara anem, ara tornem. Mentre anem, l’esperança mai descartem, ara bé, mentre tornem, per a bé o per a no tan bé, si l’ambició és del caire de la de Greta Thunberg o la dels ja nombrosos, arreu del món, col•lectius defensors de

Llegir més

“de tots sants a nadal, neu i pluja i vent cabal” (a la fi de la tardor, la temperatura decreix, la humitat ambiental creix i el mal oratge apareix)

2 de desembre de 2019

Ahir, a l’albada, rogents altocúmuls anunciaven la pluja d’avui i, si segons persones expertes en llegir prediccions meteorològiques, fortes ventades i una baixada del termòmetre ens situaran en hivernals ambients, potser sí que, si fem una radical transformació dels hàbits de consum, per allò de minimitzar el nociu canvi climàtic de la nostra era, encara

Llegir més

asimetries alliberadores

29 de novembre de 2019

Amb el color negre la perilla i el nariu dretà, deixes ben palès el caire de sana rebel•lia cap a un pelatge simètric del teu cap. Els felins sou així, d’aspecte i caràcter harmoniosos però per poc que sigueu observats, se us detecta la sana independència discordant de poder i saber viure en llibertat dins

Llegir més

era

28 de novembre de 2019

Era, deia en l’últim espai de la categoria “era”, els afores d’un poble en la fira de bestiar boví força concorreguda per comerciants i visitants. Era, també deia, l’omnipresència de membres del cos militar portadors dels xarolats negres tricornis damunt la testa. Era ja, com aportació no va a la imatge d’avui, aquella sensació dins

Llegir més

d’ofici, arader (5 de 6)

27 de novembre de 2019

Si l’expressió “calaix de sastre” significa conjunt de coses diverses i desordenades, evidentment que aquest banc del taller és un exponent clàssic de la dita. Ara bé, si ser un “calaix de sastre” també fa referència a una persona amb una gran varietat de coneixements, però confusos i desordenats, déu mos guard!, d’aplicar l’adjectiu de

Llegir més

conservar…, reciclar…

26 de novembre de 2019

La vella “ORBEA” recolzada a reciclades antigues portes de cambres d’una estança que existeix –o existia- de fa estona i que ara formen la paret d’entrada del galliner, fan que tot plegat, per enèsima vegada ens vingui a la memòria el títol del poema de J.V. Foix, M’exalta el nou i m’enamora el vell. Tanmateix, per

Llegir més

“els forasters de madrid et prenen la taula, i et prenen el llit”

25 de novembre de 2019

Malgrat l’antiga dita popular, tossudament alçada la ciutadania catalana no desisteix en trobar taules de negociació per solucionar problemàtiques cent per cent polítiques esdevingudes, a hores d’ara, no ja encaixaments sinó fugides d’aquest patètic regne d’Espanya que en ple segle XXI ha estat incapaç de treure’s del damunt la caspa del feixisme colonialista que, encara

Llegir més

d´animals i d´animalistes

22 de novembre de 2019

Diria que ets un “pointer” amb tota la regla…, de fet, amb l’afició a la caça de perdius i guatlles que hi ha a l’illa, no seria estrany que qui et cuida t’utilitzi com animal de caça i, si és així, què hi farem?¡¡¡, que no sigui estar al costat dels animalistes donant-los la raó

Llegir més

era

21 de novembre de 2019

Era als afores d’un bell poble mesetari. Era una de les trobades de l’any on la compravenda o intercanvi d’animals motivava l’afluència de ramaders i bestiar boví que alhora atreia persones encuriosides que aprofitaven l’ocasió per passar un dia tradicional al camp. Era l’omnipresència vigilant de la guàrdia civil en l’època que l’emblemàtic brillant tricorni

Llegir més

d´ofici, arader (4 de 6)

20 de novembre de 2019

Quan dins del taller s’han de traginar d’un cantó a un altre, retalls, trossos o peces de llenya, que millor sistema que utilitzar l’ancià i consistent bell carretó en el seu temps matriculat al consistori segons consta en la placa que encara conserva en la part frontal: “ALAYOR – carritos  mano – 1961-1962”  

Llegir més

“PEREGRINATIO”, touché del president Torra i de l´equip d´advocats Isabel Elbal i Gonzalo Boye al TSJC

19 de novembre de 2019

Amb dificultat per expressar tot allò que ahir vam poder viure en directe durant el judici contra el president Torra, dubtava amb quines paraules podria sortir-me’n del pas a l’espai d’avui al bloc fins que, llegint el full del calendari se m’ha obert el cel tot i no confessar gaire amb les qüestions de les

Llegir més

estar en el banc de la paciència (estar en una situació enutjosa que es prolonga sense remei)

18 de novembre de 2019

Damunt del tristament mal conservat banc de fusta del mobiliari urbà al costat de la parada d’autobús, algú s’ha deixat un rebregat mocador qui sap si, senzillament tot esperant l’arribada del bus, qui sap si amb compadiment “…i allí, en aquell banc de la paciència…, vaig deixar passar el temps com una riuada de dolor”

Llegir més