Té raó, elpedrosánchezprogresista, quan creu, i per això ho afirma, que no hi ha res més progressista que “unir España”, que “dialogar”, que “avanzar” que “bla, bla, bla…” i jo afegiria que, evidentment no hi ha res més progressista que ser-ho d’avui per demà com ell va fer-ho l’endemà de les últimes eleccions generals del
Amb mirada i posat no desafiant sinó que expectant, apuntalat a la vorera del moll sembla que, anellat com estàs, rumiïs allò del fet que el control de tot i de tots, és l’excusa perfecta per decidir cap a on ha d’anar la humanitat i el món. Un tipus de persona controla per protegir i,
Era aquell instrument, l’orguenet, amb el qual sense saber-ne un borrall de solfeig tota persona pot fer anar, carregat damunt d’un carretó legalment matriculat i santificat, que anava fent estratègiques parades. Era un mateix personatge, amb barret de Panamà, que tirava del carro i en les pauses del camí, feia de músic donant voltes al
Siguin diades festives o no, els crespells de l’antic “forn nou” de la menorquina població de Sant Climent, sempre estan a l’abast de la clientela. D’artesana elaboració i singular format, de moniato o de melmelada, sempre abastaran la clientela satisfent els paladars més exquisits que gràcies als misteris del gustatiu sentit corporal, el gust, mai
Telèfon mòbil en mà, un voluntari coeter esperava l’avís de sortida d’una voluntària reial embarcació. En aparèixer la il•luminada nau transportadora dels reials voluntaris amb el voluntariós seguici corresponent, el fresseig d’enlairament del primer coet, silencià per segons, la remor de veus de criatures i majors que omplien el moll de rebuda i, esvalotats, a
El tsunami vergonyós d’antipolítica i anti-justícia espargit pels acèrrims partidaris del tot si val contra el procés català si l’objectiu és perpetuar la “una grande y libre”, ara, de cop i volta, se’ls ha tornat en contra i en més d’un domicili, els familiars àpats de les festes de Nadal a més d’una persona se’ls
Sí moixeta, tu, gràcies al caràcter felí d’allò de “peti qui peti” la condició de ser independent no te la capgira ni Déu, també notaràs l’enhorabona dels independentistes i dels no independentistes demòcrates de pedra picada que viuen a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol. Ahir “…el Tribunal de Justícia de la Unió
Era el munt de palla situat en un lloc estratègic de l’aldea manxega, esperant l’última recol•lecció, ara sí, per aliment del bestiar. Era una àvia traginant una corda garrotera, la que serveix per a subjectar la carretada de garbes, tal vegada per fermar les adquirides o les procedents de la cooperativa pertanyents al familiar associat.
Dins l’austera i alhora sòbria botiga, el forner, tal vegada fent anar la maquinària més moderna, anirà llescant les fogasses que té encomanades i, per si de cas, alguna més que pugui despatxar durant el dia.
Una notícia: “Els activistes climàtics denuncien que la cimera de Madrid no servirà per a res” “Els grans països contaminadors volen ajornar tres anys el compromís de reduir més les emissions.” Un article: “Paradigma sostenibilista” “Tot plegat posa de manifest que les dimensions social, econòmica i ambiental no són independents, sinó que estan relacionades entre
A contrallum, rere la poda, no és l’ànima allò que mostren les resistents moreres del passeig sinó el capritxós ball filigranés de la nuesa del brancam.
Com si es tractés d’un duel, nou graons us distancien. Segons com us volti pel magí, no passarà res que alteri la vitalitat de la musculatura corporal però …, ai!!!, si l’un o l’una, l’anhel de juguera l’hi enterboleix les idees, ja tenim, escala amunt o escala avall, la felina, sinuosa i breu cursa assegurada.
Era, un cop finalitzada l’escolarització diària, la trobada del capvespre al carrer. Era, la lògica, innocent, solidària…, barreja veïnal de qui anava a la pública o a la privada. Eren quatre mirades, la desimbolta i riallera, la indagadora de gest compungit, la d’escodrinyar bocabadant i, la tímida del somriure innat. Era la nena que duia
Sota el rètol lluminós en la foscor de l’horari d’atenció al públic, l’antiga porta de vidriera amb el característic pestell d’accés a l’interior, ja possibiliten que dins la fleca trobem, malgrat que el nom d’”ES FORN NOU” ens despisti, la sèrie de prestatgeries, taulell i forn de pa propis dels anys 60 del segle passat.
Eixugant humitats, un potent nocturn vent tramuntanal allibera de rosada urbana tot allò que ocupa la petita urbs i, alhora, per alleugerir la tasca de l’imprescindible personal encarregat de fer net els carrers, la generosa tramuntana en llocs estratègics, solidàriament, els hi apila el fullam, ja sec i sense vida, arrabassat a les moreres.