brusquin
Si pels de fora de casa ets poruc i fugitiu de mena. Sovint per qui com tu, és de casa, ets d’amorosa habitud tímida i tafanera alhora.
Si pels de fora de casa ets poruc i fugitiu de mena. Sovint per qui com tu, és de casa, ets d’amorosa habitud tímida i tafanera alhora.
A certa avançada edat, sort que el terra asfaltat és el que permet encara trescar amb il·lusió.
D’un solar en mig del poble ara, de lliure aparcament de vehicles i contenidors per la recollida selectiva de brossa casolana, el vestigi de la resta d’un polit enrajolat és tot el que ens dona idea de la casa que algun dia seria aquell lloc de coexistència on trobar seguretat i, tal vegada fins i
Si la roba que vestia era blava quan, en blau, va escriure que tot ho veia de color blau, potser el consell més adient per pal·liar-li l’angoixa seria aquell (perquè l’entengués) de l’”apaga i vámonos”.
Ben nodrit i acompanyat se’t veu força feliç per això, confiant que no captis el meu pensament, em sap greu dir-te que tard o d’hora hi haurà qui -desitjant tingui experiència en alleujar patiments-, t’usurparà la vida i el vistós i bell plomall i tot, probablement, perquè formis part d’un els àpats més ostentosos d’una
Segurament, el llaüt ja torna, mansament, a l’amarratge del port. Segurament, tractant-se de temps d’esbarjo, ja no hi ha pressa pel retorn. Segurament, essent una vella amistat la tripulació, el temps de silenci ja guanyi al de la conversa. Segurament, contemplar l’horitzó en companyia donant fluïdesa als pensaments sigui allò que més companyia faci.
Un cop enllestit el govern de la legislatura entrant, Pedro Sánchez, amb el característic rostre seriós dissimulant la satisfacció i felicitat que l’envolta, ha fet saber públicament, el llistat de ministres de la nova laberíntica travessia política i, com sempre, algunes persones rere el llenguatge facial i corporal s’imaginen que està posseït per una satànica
A principis dels seixanta del segle XX, un enorme en amplada i alçada, avet de Nadal, era el reclam publicitari de can Jorba del Portal de l’Àngel per atreure famílies a comprar als grans magatzems els regals nadalencs; l’Ajuntament autoritzava l’espectacular gran muntatge i dels costos s’encarregava la gerència de can Jorba, és a dir,
El més probable és que quan nosaltres anem tu ja estiguis de tornada de la teva feina nocturna d’investigar el terreny a l’aguait de tot allò que es mou arran de terra sigui per l’instint de caçar o pel de joguinejar, per això, mig endormiscat sovint se’t veu durant el dia al teu lloc de
-Un dia, de cop i volta també vaig adornar-me que en aquell banc tampoc m’esperava ningú. -No t’amoïnis, però si el neguit va in crescendo, algun antidepressiu, almenys, farà que deixis de pensar en la buidor del banc.
És la màgia de les construccions megalítiques de la prehistòria, segles i segles de civilitzacions passades sense moure’s del lloc.
Que més dona si els conflictes socials o polítics són locals, nacionals o mundials si, al cap i a la fi, com dins la lògica matemàtica d’una imatge, també estem atrapats a no sortir-nos ni d’un assumpte ni d’una mania o manera de veure les coses.
De presencia sempre fugissera, no et pensis, pots topar amb gent esglaiada fugint de tu o amb gent que divertint-se amb el teu llenguatge corporal sempre esperi allò que en dècimes de segon faràs, com ara és el cas de la imatge de, si prudentment t’amagaràs o descaradament i a correcuita, sortiràs del conducte d’aigües
Fins i tot la verticalitat ens demostra que, tard o d’hora, res s’escapa de ser domat.
Si cada dia puntualment el sol ho clarifica tot, no podem dir el mateix de l’embull social que també, cada dia, enfosqueix la realitat.