Pels que si sabem l’efecte del cel rogent, però desconeixem la causa del fenomen atmosfèric que el provoca, per poc que tafanegem per la xarxa d’Internet, entre altres toparem amb aquest enllaç on, de científica manera entenedora, ens diuen El perquè dels colors rogencs: Per explicar el perquè de les tonalitats rogenques a la sortida
A vegades penso que, el que més angoixa és pensar i, a vegades, el que més distreu. A vegades, veure el pas del temps produeix nostàlgia i, a vegades, entreteniment per tot allò que ha representat.
Si com diuen el material més resistent de la natura és el filament que segregueu en la tasca de teixir les vostres teranyines per subsistir en aquest món, res fa estranyar a qui tingui la sort de veure-us treballar, per curiositat més que per distracció, acabi badocant.
No deixa de tenir encant la pretesa paret seca encimentada. No deixa de tenir enginy l’aprofitament de pedres de més grandària per estalviar temps de trencadissa o ciment. No deixa de tenir la sospita de pensar que la procedència de les pedres també hagi sigut d’un dels tants enclavaments megalítics malauradament desapareguts per l’interès
Per poc que prenguis una iniciativa, sovint, allò que creies estava centrat resulta del tot vacil·lant.
Com que en aquell temps sempre pel bosc pasturaven ovelles, el dia que el llop s’encapritxa de la caputxeta tots els ovins varen fer festa grossa veient que, ni que fos per una vegada, els seus dos botxins -l’home i la bèstia-, es mataven entre ells.
Encara que fotis cara d’emprenyat entaforat dins el carret de la compra, segurament aquesta situació t’agrada més que la feinada d’anar tocant de peus a terra ensumant-ho tot. Si com sembles ets de raça Maltesa, déu-n’hi-do l’aristocràtic historial genètic que acumules no només gràcies al físic sinó que també, arribat el cas, en defensa de
La triada solitud té això, por d’un dia de debilitat perdre el cap i embarcar-te en un creuer.
Per no ser grotesc, però sobretot per la por de no augmentar l’incivisme de qui deixava brossa casolana en el camí, va ser el motiu pel qual educadament i públicament demanar-li, al malparit que ho feia, no utilitzes aquell racó com abocador de fems.
També semblava que no arribaria mai la sensació tèrmica de gelor al fràgil cos dels coloms, però tot al contrari de la del feixuc estiu ara, pel llenguatge corporal queda clar que el colom del plomatge fosc suporta més bé el fred que el del plomall blanc.
Fins i tot l’esforç de gotes procedents de reg o d’un benefactor ruixat resistint-se abandonar la superfície de les fulles ens fa saber que, sense ànim d’emmagatzemar naturals maines, gairebé res ens serà donat.
Tot vivint-hi li feia mandra “baixar” a Barcelona per anar a l’antiga merceria per cercar allò que sabia només allí trobaria i, dia sí dia no, s’inventava canviants excuses fins que un dia, tipa donar-hi llargues, decidida va baixar, va entrar a l’emblemàtica botiga i va quedar meravellada veient l’ordenada gamma dels colors dels cabdells
A vegades miro l’entorn quotidià o el recull de notícies televisives com aquella que mira alhora “el jardí de les delícies” d’El Bosco i, “jocs de nens” de Brueghel, uns aiguabarreigs de persones i circumstàncies dins l’espai global comú. En principi, el quadre d’El Bosco, van anomenar-lo com “una pintura sobre la varietat del món”
M’imagino que allò que et passa pel cap és la pregunta de l’encapçalament, però sense imaginar-ho, sé que estàs desitjant m’acosti i t’acaroni per així obtenir, durant l’estona del suau maneig damunt teu, totes les respostes.
D’abismal podríem dir la diferencia entre els coneixements a traves de toms enciclopèdics i els del Google d’un ordinador.