tempus fugit

de tot i de res

17 de juliol de 2019
0 comentaris

carmena així no o…, no és això companya, no és això…

Et conviden a fer el pregó de les festes de la Mercè a Barcelona i tu, experta advocada defensora dels drets civils arreu on has estat, en declaracions formals o informals prèvies a fer de pregonera responent preguntes d’aquelles incitadores a “tirar de la lengua”:
Primer, en lloc de posar pau denunciant que en democràcia prohibir referèndums és el fet propi més sospitós de dictadures o tiranies encobertes, tu passes de llarg mirant cap al cantó més dretà de la Constitució.
Segon, en lloc de denunciar que impedir una consulta popular a garrotades contra la ciutadania que, pacíficament en un acte de legítima desobediència civil acudí a les urnes l’1O per dipositar un SÍ o un NO a la pregunta de “‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’ fos -sense cap sospita- la reacció pròpia d’una dictadura o tirania encoberta dins d’una democràcia però, en lloc de denunciar-ho, tu passes de llarg mirant cap al cantó més dretà de la Constitució.
Tercer, declarar Carmena, obertament i sense insinuacions, que arran de l’embolic de judicialitzar el problema polític com és el del dret universal de decidir democràticament la possibilitat d’independència o no, tot escoltant–allò que tu tant te’n vanaglories de fer- a la gairebé majoria ciutadana, ara polítics catalans i líders pacifistes socials (que tu un dia els vas fer costat) des de fa més d’un any estiguin en presó incondicional o exiliats arbitràriament ¿cap a quin cantó de la Constitució mires, quan en lloc de denunciar-ho, vas i t’hi sumes a tractar-los de polítics presos en lloc de qui tothom sap que són presos polítics?
Manuela Carmena, no és això companya, no és això d’inhibir-te de tot plegat no reconeixent explícitament l’evidència de presos i exiliats polítics a l’Estat espanyol, la qual cosa potser és una taca que si no hi poses remei, ennuvolarà la teva immaculada biografia malgrat que si vols, o ho veus així, tenint en compte salvaguardar la “unión de España”, sigui una màcula de poca importància però de ben segur, ajuntant la clarividència que et caracteritza amb el raonament defensor dels drets humans, representarà una d’aquelles neguitoses clapes ombrívoles, sovint dures de suportar, dins la consciència.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.