tempus fugit

de tot i de res

25 de juny de 2019
0 comentaris

“una tomaca amanida, la trobaràs beneïda” (a un aliment sa i a punt per a ser menjat no se li pot dir que no)

Déu n’hi do, les varietats de tomàquets que tenim a l’abast: Tomàquet de Pera, de Montserrat o de Rosa, de branca o de penjar, Pebroter, Tomata de Cabrianes, Tomàquet de Pometa, de la Puncheta , Verderol, Quatre Cantos, Rosa Gegant, Rosa Petit… i fins i tot un del Pare Benet!
Ai!, el tomaquet de la imatge, regalat…, però tal qual com si fos comprat o de collita pròpia, el fet és que un cop net i a punt de formar part d’una amanida fresca d’estiu, de tardor, d’hivern o primavera -que ara, amb el cultiu d’hivernacle tot si val- s’esdevindrà l’entrant perfecte per concloure l’àpat amb un segon plat mesurat i poca cosa més que una peça de fruita o la d’un menut caprici dolç.
Ah, i a més a més, és l’única paraula en català que només traient-ne l’accent se’n forma el diminutiu corresponent. És a dir, tomàquet sense accent passa a ser tomaquet.

era
20.08.2020 | 8.57
cel rogent, pluja o vent
09.02.2017 | 8.49

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.