tempus fugit

de tot i de res

18 de desembre de 2018
0 comentaris

a pedro sánchez, el dotzè president

Quina mena de gracietes t’has de veure obligat a dir per ara, acontentar a uns i ara, acontentar uns altres…?, i noi, quina poca gràcia tens quan trempadament fas un comentari sobre la discrepància (que no divisió) de l’independentisme, tot dient que no es posen d’acord a l’hora de fer una vaga de fam. (Veure l’editorial de José Antich a el nacional,cat)
Brodada, t’ha sortit brodada la frase, llàstima que siguis incapaç d’aplicar-te l’exemple amb tu mateix i els socialistes -o no-, que t’envolten, espècimens que durant segles sempre han vist una palla en els ulls dels altres sense veure la biga en els seus (veure els defectes petits d’altri i no adonar-se dels grans defectes propis) i mira que les bigues de tanta activitat al magatzem de la darrera Constitució, a causa de la manca de democràcia estan cobertes de teranyines ben empolsimades visibles ja al cor de la Unió Europea i resta del món i tot gràcies al procés independentista d’aquests, segons tu, quatre arreplegats que ni es posen d’acord a fer l’únic acte de protesta que té un pres polític per reivindicar els seus drets.

Rectifica, que encara ets a temps de demostrar la vàlua democràtica d’un cap de govern d’un dels membres de la UE que encara no ha fet net del feixisme del passat. Rectifica i acorda un referèndum. Rectifica i demana perdó per la vergonya de tenir presos polítics. Rectifica i no siguis còmplice de la disbauxa xenòfoba nazi-feixista emergent, malauradament, a tants i tants llocs del planeta.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.