tempus fugit

de tot i de res

9 de novembre de 2018
0 comentaris

del recel a l´estim

Sense ser-ne d’insolent, amb insolència, t’apropaves xino-xano al compàs del so de cada una de les quatre peülles que harmònicament domines trepitjant a terra.
Alhora, feies respecte i paüra però…, renoi!, en apropar-te fins a tocar oferint amorosament la llarga dura i vellutada testa acceptant les carícies, totes les temences s’esvaïren deixant pas a la coratgia d’estimar-te, acariciar-te…, estimar-te, acariciar-te….


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.