tempus fugit

No només al vespre confiem que les llums de la raó, de la llibertat, de la democràcia…, romanguin enceses i ben enceses duran el transcurs dels dos esdeveniments d’aquesta setmana, el 9 d’octubre al País Valencià, i el 12 d’octubre a l’Estat espanyol, i tot perquè gràcies a l’augment de potència que els focus de patriotisme ultradretans espanyols estan rebent de l’ideòleg “establishment” afins al PP, C’s, i VOX, no presagien que els conflictes sorgits arran de l’independentisme o del drama de la immigració, dia a dia se solucionin de la forma pacífica i democràtica que seria d’esperar.
Per altra banda, la segona dita de l’encapçalament, m’ha vingut al cap arran de la reflexió que ahir feia en una tertúlia de la sexta, Joan Coscubiela tot assegurant que la crescuda de la ultradreta a l’Estat espanyol era, en part, gràcies als moviments independentistes…, renoi!, quina opinió més encertada per reconèixer la trajectòria de l’ombra del personatge segons d’on li ve la llum, que en aquest cas podríem dir que, com que malauradament la frase resulta tan similar a la curta de gambals d’aquell mediocre jutge de la sentència de la minifaldilla, igual de penosa resulta la del Sr. Coscubiela perquè la llum d’ambdues teories ben bé semblen venir de la mateixa ideologia franquista a la qual fa referència l’autora de l’article de l’enllaç.